Entrevista a Estefanía Aragüés

Estefanía Aragüés, exestudiant d’EINA, és dissenyadora gràfica i sòcia de Run, estudi de disseny gràfic establert a Barcelona. S'especialitzen en identitat corporativa, gràfica aplicada a l'espai, disseny editorial, disseny web i packaging. El seu treball ha estat reconegut amb diversos premis Laus, Red Dot i Art Director’s Club of Europe.

Vas començar a l'estudi Run el 2007 com a dissenyadora gràfica i actualment n’ets sòcia. Com ha estat aquesta evolució i com ha influït en el teu treball?
Sembla tòpic, però és veritat que Run és una empresa molt familiar; quan et sents bé en un lloc i hi estàs còmoda, tota la resta flueix. I així ha estat fins ara. Com que és un estudi petit, també ajuda a estar present en totes les fases del projecte des del primer dia sense grans jerarquies que t'impedeixin avançar. 

Ha influït en tot el meu treball, he crescut com a dissenyadora al costat de Run i continuo aprenent d'aquesta manera de fer disseny.

En molts dels teus projectes desenvolupats a Run la part visual queda impregnada per un aspecte tàctil. Ens podries explicar com és el procés? Els clients venen esperant aquest acabat més tangible o és una cosa que sorgeix de manera espontània a partir de les necessitats del client?
Crec que no ha estat un procés pensat, sinó que s'ha construït amb cada projecte i nosaltres mateixos ens hem anat adonant a poc a poc de la seva importància, fins al punt que no entenem un projecte sense plantejar-nos quins materials el defineixen; per a nosaltres és una part més de la comunicació, igual que l'elecció tipogràfica, el color o qualsevol altre àmbit del disseny.

No estic segura que els clients vinguin buscant aquesta característica en concret, almenys no de manera conscient, però és veritat que et trien perquè han vist part del teu treball i en aquest treball hi ha present la materialitat. Així que la resposta seria un sí i un no. ;-)

Com conviu aquesta característica quan una part de l'encàrrec és digital?
En realitat intentem no replicar les mateixes fórmules a totes les aplicacions. Encara que formin part de la mateixa identitat, una targeta de visita, una carta de restaurant o una web són suports de comunicació molt diferents i tractar-los de manera diferent fa el projecte molt més ric. Amb això no dic que la part matèrica d'un projecte no pugui traslladar-se a l'àmbit digital –de fet, em sembla molt interessant–, però sí que no tot ha de ser present a totes les aplicacions.

De la teva experiència durant aquests anys treballant per a diferents clients i diferents disciplines dins del disseny gràfic, què és el que més t'apassiona?
Crec no hi ha una sola cosa i que podria respondre de manera diferent depenent del moment. De la mateixa manera que depenent del moment fem més identitats o projectes editorials, digitals, etc. El fet de no estar especialitzats en una sola disciplina fa que el treball variï molt i sigui més divertit. 

Fa un parell d'anys, vaig gaudir molt fent el disseny expositiu de Quàntica del CCCB, on l'aspecte matèric del qual parlàvem abans adquireix una dimensió encara més gran i el fet de poder col·laborar amb altres equips, com els arquitectes Queralt Suau, fa el procés molt més enriquidor.

El teu treball sembla que es dugui a terme a un ritme propi, aliè a la velocitat que impera actualment. Com aconsegueixes donar el temps necessari a cada proposta?
Fa aquesta sensació? Hehehe 

Suposo que des de dins és difícil veure-ho així. Moltes vegades sents que el temps se t'escapa i crec que la clau per a donar el temps necessari a cada projecte, en el nostre cas, és el treball en equip. Tant a l'hora de poder alliberar de feina a uns perquè es puguin concentrar en un projecte i res més, com per a parar-ho tot i pensar tots a l'una i construir un projecte entre tots.

De quina manera el disseny pot ajudar en la situació actual? Com des d'un estudi es pot influir en el món i la societat?
El nostre treball és comunicació i fem visibles projectes per als ulls del públic en general; des d'aquesta premissa és obvi que tenim una influència i una responsabilitat i és bonic (i un repte!) pensar-ho així i treballar amb aquesta consciència.

Què necessita el teu espai de treball? Quins materials, textures o objectes t'envolten quan treballes?
El que seria bàsic i imprescindible és: llibreta, connexió a internet, tauleta gràfica, escàner, aigua, llum natural i música.

A més, l'estudi està ple de materials diferents, una espècie de mini Servei Estació ;-). Tenim una sala-taller amb eines, esprais, etc., i amb el que nosaltres no arribem, tenim Martillo (un taller amb tall làser) just a sota del despatx, amb el qual solem fabricar les nostres maquetes.