Yaiza Bocos i Guim Espelt, dos graduats del Màster Universitari de Recerca en Art i Disseny (MURAD) i doctorands de l'itinerari de Recerca en Disseny i Art d'EINA, adscrit al Programa de Doctorat de Filosofia de la UAB, presentaran les seves tesis:
→ Yaiza Bocos: "Comer: de la sensación al lenguaje", dirigida pel Dr. Gerard Vilar. Divendres, 8 de juliol a les 11h a l’Aula 8 d’EINA Sentmenat. La presentació es podrà veure per Zoom en aquest link.
→ Guim Espelt: “El diseño a través del cine: Una aproximación cinetnográfica a la práctica y el discurso del diseño de producto”, dirigida pel Dr. David Casacuberta i el Dr. Ramon Faura. Divendres, 15 de juliol a les 11h a la Sala d'Actes d’EINA Sentmenat.
Yaiza Bocos: "Comer: de la sensación al lenguaje"
En el context de l'artificació de la cuina, aquesta investigació se centra en el paper del comensal. Algunes de les innovacions de la Nouvelle Cuisine, intensificades per la cuina tecnoemocional, ajuden a considerar el comensal com a espectador i donen peu a una teoria de l'art de menjar. Tot i això, en assumir el seu cos com a suport de la representació, les condicions gustatives difícilment poden ser explicades. Els límits de la teoria hilemòrfica, tal com els va assenyalar Simondon, impedeixen una consideració del procés i prevalen un subjecte incorpori que fa ús del seu cos (Agamben) sense atendre-hi. Tant a les pràctiques gustatives (comensalitat i convivència) com al pensament filosòfic sobre el gust, es detecta la cesura del cos per una paraula compromesa amb aquest subjecte. El gust és l'origen exclòs de l'experiència estètica mentre el seu 'je ne sais quoi' remet a la frontera de la definició del subjecte la raó del qual és visual.
A partir d´aquí, el cos és el fons animal a partir del qual esdevenir figura. Un gir en el concepte de representació, que defineix la figuració com una exploració amb el nostre cos, pot mostrar un altre camí pel qual les paraules participin a la creació comuna de sentit. A l'últim capítol es presenta un intent de deixar ser una paraula gustativa, de la mà de definicions contemporànies de cos, gust, subjecte, art i temps, entre d'altres. Al seu estil es considera l'analogia entre menjar i llegir (Derrida) i la plasticitat del subjecte mentre llegeix (Malabou). Tot el text va acompanyat d´un repositori amb les més de cent obres d´art que tracen el fil discursiu d´aquesta investigació.
Guim Espelt: “El diseño a través del cine: Una aproximación cinetnográfica a la práctica y el discurso del diseño de producto”
Aquesta tesi proposa una anàlisi de la representació al cinema de la pràctica i el discurs del disseny de producte. Es planteja metodològicament a partir del concepte de ‘cinetnografia’, considerant els llargmetratges de ficció quotidiana com a documentació etnogràfica, i valora les pel·lícules analitzades com a casos d’estudi susceptibles de ser integrats a la historiografia del disseny.
L’impacte que tenen les pel·lícules en la construcció de l’imaginari popular és un factor rellevant, ja que el relat des de la ficció afecta la manera en què s’explica la pràctica de la disciplina. En aquesta investigació s’ofereix una visió de la imatge que es dona al cinema sobre el procés de disseny, sobre el perfil de qui dissenya, sobre els agents implicats i amb incidència en el procés, sobre els discursos o sobre les polítiques que imperen al sector.
Al volum escrit s’afegeix 'To the design room! A cinematic design collage', una peça audiovisual que reconstrueix el procés de disseny a partir de fragments de les pel·lícules utilitzades per a aquesta investigació.