En el marc del projecte SIT-PLU (Pràctiques creatives situades per al plurivers), finançat pel programa Creative Europe, la investigadora Helena Giménez, amb el suport de les investigadores del Laboratori NEBULA van desenvolupar Coreocartografia durant els mesos de febrer, març i abril de 2026. L’activitat va combinar caminades, observació situada i escaneig digital en tres dimensions per crear una cartografia audiovisual en moviment, explorant altres maneres de representar el paisatge com un ecosistema viu, canviant i relacional.
La proposta va partir d’una aproximació situada al territori que envolta la universitat, entès no només com un espai físic, sinó també com un ecosistema de relacions, memòries, usos i tensions entre l’entorn natural i el context institucional. A través de diversos recorreguts, es van explorar fragments del territori (camins, vores, pendents, vegetació, vestigis de presència humana i formacions geològiques), parant atenció a les seves textures, formes i particularitats.
Caminar es va convertir així en una eina d’investigació sensorial i corporal, capaç d’activar altres maneres de percebre i interpretar l’entorn. Com a part del procés, els fragments seleccionats es van capturar digitalment en tres dimensions mitjançant l’aplicació Scaniverse. Els escanejos van ser realitzats per Helena Giménez i van donar lloc a una col·lecció de registres digitals que documenten la topografia i les textures del paisatge des d’una perspectiva vivencial i situada.
Posteriorment, Mar Saiz i Anna Pujadas van processar aquests materials i els van transformar en una peça audiovisual en què els diferents escanejos s’articulen com una cartografia en moviment. Lluny de buscar una representació objectiva o estrictament científica del territori, la peça proposa una lectura coreogràfica i especulativa del paisatge, en què les formes, els volums i les textures es relacionen per construir una interpretació oberta del lloc.
Coreocartografia posa en diàleg les pràctiques artístiques, les tecnologies digitals i les ecologies situades per explorar altres maneres de representar i habitar el territori. La cartografia deixa de ser una eina fixa de delimitació per esdevenir un procés dinàmic i performatiu, capaç de fer emergir narratives invisibles, moviments latents i formes alternatives de coneixement vinculades a l’experiència directa del lloc.