En el projecte Shackleton, la imaginació i la ciència-ficció s’uneixen per crear situacions espacials irreals l’objecte de les quals és l’experimentació de la cèl·lula domèstica en conjunció amb l’exterior i les formes de vida i la psicologia humana en hàbitats extrems.
A més a més, el seu objectiu final és trobar-li una aplicació en la cinematografia. La creació d’espais, com ara platós per a cinema i televisió, requereix rescatar de l’inconscient espais impossibles de crear en la vida real a partir de l’escenografia. Per això, el projecte Shackleton ha estat un mètode d’experimentació que va de l’interiorisme a l’escenografia, passant per l’imaginari.
Aquest projecte representa la vida a la Lluna, concretament al cràter Shackleton. A partir de les imatges, cadascú ha d’interpretar la seva història. La cèl·lula domèstica penja de l’estructura aïllant per aconseguir una connexió més propera a la Terra. Els acabats i les intencions del projecte han de connectar sempre amb les sensacions domèstiques que l’individu que hi habiti pugui assimilar fàcilment. Per això, també es creen àrees d’oci i treball a les zones baixes del cràter que es connecten amb la cèl·lula domèstica a través de passarel·les.
Alba Monferrer Ramirez - Projecte Shackleton