Mà i ment

Feia un any que no m’ho passava bé dibuixant i no sabia per què. No en tenia ganes, però així i tot ho anava fent per no perdre la pràctica. Per què ja no m’agradaven els dibuixos que feia? Havia perdut una visió pròpia del que m’envoltava? Per què el dibuix era tan important per a mi? Només sabia des d’un principi que el que volia fer era un treball final d’il·lustració, era l’eina que més m’ajudava a comunicar i la que m’havia conduït fins aquí. Aquest projecte explica el camí seguit per arribar a la satisfacció de la meva pròpia obra.
Veient-ho tot des d’una visió dualista he anat desenvolupant un projecte en el qual es narra com he anat coneixent els meus dibuixos, però sobretot, com m’he anat coneixent a mi mateix. Des de poder veure quins dibuixos eren errors i quins èxits fins a saber que els meus dibuixos podien sorgir de la interacció de la mà amb el suport o bé crear-se dins la ment.