Aquest projecte és una recerca experimental sobre una estètica emergent que, fins llavors, mancava de nom i característiques definides. El meu interès va sorgir de l'observació de diversos corrents estètics (maximalisme, coquette, decora kei, posthumanisme, hyperpop, kitsch, camp, entre altres), l'estudi de les tribus urbanes i la comprensió de com nostra accelerada realitat contemporània modela les formes d'expressió.
Lastcore procedeix d'un acrònim de quatre conceptes que defineixen aquesta estètica: longing, assemble, superposition I transpose. Aquests elements formen la paraula «Last», que simbolitza la culminació de les tendències nostàlgiques actuals. Aquesta estètica sorgeix de la precarietat juvenil, utilitzant la nostàlgia com a eina de comunicació i com a refugi davant la vertiginosa velocitat de la vida moderna. Es caracteritza per reciclar, enganxar i emmagatzemar continguts en resposta al seu entorn, on gràcies a la hiperconectivitat d'internet s'expandeix globalment. A través d'estudiar a artistes gràfics com Qingzi Gao, Suzy Chan o Anna Haas s'ha pogut definir l'univers conceptual que uneix a tots els artistes que conformen l'univers Lastcore.
Aquest projecte no es limita al pla teòric, sinó que pren forma d'exposició, permetent una exploració més profunda d'aquesta manera d'expressió i fomentant connexions tant visuals com emocionals. L'exposició convida a l'espectador a submergir-se en l'essència del Lastcore, creant un espai on elements típics dels anys 2000 (com a revistes Pop apilades per a provocar una sobre estimulació visual) i els dissenys creats amb aquesta estètica evoquen com la tecnologia ens bombardeja constantment amb continguts.
Lastcore
Lastcore
Lastcore
Lastcore
Lastcore
Lastcore

