La intimitat que ja no tenim

En l'era contemporània, l'ús immediat i públic que fem de les imatges han contribuït a diluir la intimitat. "La intimitat que ja no tenim" és un projecte fotogràfic, editorial i serigràfic que explora com els processos analògics poden reconciliar-nos amb la intimitat que hem perdut a causa de la massificació de les imatges digitals.

El projecte qüestiona l'ús i el significat del retrat contemporani a través d'un diàleg visual entre el retrat Instagram, el retrat del fotògraf i l'autoretrat. La càmera analògica actua com un agent per regenerar relacions entre el fotògraf i el subjecte.

Les regles del joc són les següents: Trec fotografies del perfil d'Instagram del subjecte. Posteriorment, ens trobem en un espai on el subjecte fotogràfic es senti ell mateix, en comoditat. Retrato a la persona des de la meva perspectiva com a fotògrafa per després, passar-li a la càmera al subjecte i que faci tres autoretrats, sense que surti físicament a la imatge.

A la vegada, és una peça tèxtil que neix com a solució per crear espais íntims i un fotollibre que reivindica una relectura del ritme de les imatges.