Esaboría

Esaboría. Les receptes de l'abuela, com a element de memòria familiar i herència cultural del nostre passat andalús. 

Aquest TFG investiga el rol de les dones migrades a mitjan segle XX. Vingudes dels pobles d’una Andalusia agrícola, fugien de la fam i la pobresa a les zones més industrialitzades, com la ciutat de Barcelona. És entre les barraques del Somorrostro, els pisos compartits de l’Hospitalet, i les pujades de Torre Baró, on van créixer les nostres àvies. Entre cuines, safarejos i places de la perifèria, van haver de refer la seva vida. La barrera lingüística, accentuada per l’analfabetisme generalitzat, la consegüent limitació social i d’oportunitats, i la pressió de ser les responsables de la família i les tasques reproductives, marcarien les seves vivències. 

Anys després, les netes rebem la seva herència. Una herència cultural que es conserva en les nostres expressions, àpats i tradicions. Els argots de l’abuelo, que de petites no enteníem i ara reproduïm, les històries de l’abuela mentre cuina les papas a pelote, el canvi al castellà de la mama quan es posa seriosa, o els febrers any rere any reunits amb un plat de migas al davant. 

La investigació se centra en la memòria històrica que s'expressa a través del menjar familiar. S’aborden temes com el fet que els ingredients parlen d’un context, del menjar de reaprofitament i del gest de cuinar en abundància. Dels maldecaps per fer quadrar els àpats amb la família i de la validació del rol a través de què tothom quedi satisfet. De transmetre el coneixement culinari a les filles, i a les netes, i sobretot de memòria familiar a través dels plats cuinats a casa.