Com habitar quan no es té un habitatge

Com habitar quan no es té un habitatge és un treball de recerca amb dues lectures paral·leles nascudes de dues motivacions diferents: la voluntat d’aprofundir en el concepte d’habitatge i en l’acció d’habitar, i la necessitat d’estudiar la capacitat del disseny de donar solució al problema dels sense sostre a Barcelona.

El treball parteix de la premisa que un habitatge està configurat per dos discursos superposats: el discurs de l’habitabilitat i el discurs de la domesticitat. El primer té a veure amb les condicions físiques d’aquest espai habitable, mentre que el segon té a veure amb el conjunt de relacions simbòliques que es creen entre el subjecte i aquest espai habitat.
Podríem dir que el primer possibilita cases i el segon crea llars.

Aquest debat sobre els mons separats que conformen l’imaginari de casa i l’imaginari de llar es porta més tard al terreny dels sense sostre, un cas concret que permet estudiar el significat d’aquests conceptes per a les persones que no disposen ni de l’una ni de l’altra. A més, permet marcar unes directrius concretes a partir de les quals es pot veure la capacitat del disseny d’operar en cada un dels àmbits que componen l’habitatge.

Un cop detectada la relació de desigualtat amb què es planteja l’habitabilitat de la domesticitat des del disseny, la tasca del treball es focalitza a proposar tres eines metodològiques diferents que puguin operar des de la domesticitat amb l’objectiu de reivindicar la seva importància en el disseny d’espais domèstics.

La primera eina d’aquest manual és La matriu de les necessitats, una dilatació del programa de necessitats quant a conceptes que cal tenir en compte i incorporant la variable temporal. La segona, La metàfora com a generadora d’espais, vol estudiar la capacitat d’aquesta eina com a vehicle per tractar i traduir en l’espai la transformació personal que viuen els sense sostre quan són emplaçats en un espai interior. Finalment, l’última eina, Diàlegs entre l’arquitectura i el subjecte, respon a la voluntat d’elaborar un llistat d’elements imprescindibles en la creació de qualsevol espai, però no vistos des de l’habitabilitat, sinó analitzats i tractats amb els ulls de la domesticitat.

Text complet