Generar noves dinàmiques de producció i intel·ligència col·lectiva requereix treballar molt més enllà de nocions binàries lligades a l'objecte formal; igualment requereix repensar els cossos en les seves fibres relacionals i connectives. A través d'elles s'estenen les trames que uneixen allò íntim a allò polític, els ecosistemes a les vísceres i els sistemes nerviosos a les cultures materials. A la fibra — sensible, profunda, òptica, tèxtil, comestible, impresa — ens situem col·lectivament, fins al punt de ser la fibra un significant transversal per mitjà del qual es comuniquen els àmbits creatius i afectius que ens defineixen. Allò col·lectiu es manifesta en la fibrositat, tactilitat, suavitat i aspror de les relacions. Fibra i fricció, fibra i pell, fibra i desig i cura i nus. Des de les arrels micèliques dels bolets fins als cables subterranis on es dissimula la materialitat del capitalisme digital. En la cerca de modes de descentralització i horitzontalitat, la fibra és un model conceptual i operatiu. Així, ens preguntem com generar els nostres entramats de desig, com teixir els afectes, com travar vincles a través dels quals construir-nos fora dels models d'economia extractiva i binària, quantitativa i normativa.
Ens interessen les comunitats, tant les resistents com les autoproclamades com les inconfessables. En arrencar el curs 2022-2023, interroguem la importància de la fibra social: d'una banda, en els processos productius i en la creació d'espais socials a contracorrent de l'obsolescència programada i de l'hegemonia urbana; de l'altra, en els processos libidinals digitals que generen comunitat al voltant del plaer sexual, dels ritus de joc i no de poder, llocs de curiositat on la mirada es retrata irresistiblement.
La qüestió de les fibres és la qüestió del nosaltres, dels impulsos que ens porten irrefrenablement a constituir-nos. Fernando García-Dory planteja esquemes d'inversió de les relacions rural-urbà, generant models de praxis agro-artística integrats a la terra. La performativitat dels processos creatiu-productius del món rural escapa a la lògica d'autoexplotació visual típica de les xarxes socials, dominades per filtres i una cerca desesperada de cotització personal i validació. Per la seva banda, Candela Capitán formula un altre tipus de torsió a la idea mateixa de comunitat. Si el que és performatiu s'ha convertit en el concepte emfàtic d'una societat especular-espectacular, que capitalitza i rastreja el que fan els ulls, les mans i els cossos, cal qüestionar la divisió entre performer i públic, les seves complicitats i dependències solapades.
Amb estudis en l'art, sociologia rural i agroecologia, la pràctica de Fernando García-Dory (Madrid, 1978) s'enfronta a les condicions de producció culturals sota el postfordisme. García-Dory es va formar a Belles Arts i Sociologia Rural a Madrid. Centrat a replantejar el paper de l'artista com a productor de cultura viva, García-Dory pretén abordar com els éssers humans es relacionen amb la natura en el context de múltiples facetes del paisatge, la ruralitat, la identitat, la crisi i la utopia. En definitiva, el conflicte, les direccions de treball i la cooperació dels microorganismes als sistemes socials a través de l'escultura expandida, projectes agroecològics de col·laboració, accions i cooperatives. García-Dory ha presentat el seu treball al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2010), Casc Art Institute, Utrecht (2014-2015), Tensta Konsthalle, Estocolm (2014), Arts Maebashi, Japó (2014), Documenta 12 ( 2007) i Documenta 15 (2022) i ha participat a les Biennals d'Atenes, Triennal de Lisboa i Biennal d'Istanbul. Va rebre el Premi Leonore Annenberg per a l'Art i Canvi Social per Creative Time, Nova York el 2012 i va ser finalista dels Premis Rolex el 2010. És membre de l'Aliança Mundial dels Pobles Indígenes Mòbils, una organització amb què ha estat involucrat des de 2007. El 2010 va iniciar INLAND-Campo Adentro, un projecte para-institucional amb múltiples seus que desenvolupa diferents modes de trobada i una gran diversitat d'acostaments metodològics que vinculen cultura, territori i canvi social. INLAND reclama que el medi rural pot ser un territori físic i cultural des d'on poder generar diverses formes de vida que dissenteixen del model hegemònic.
La conferència del Fernando Garacía-Dory es podrà seguir a través del nostre canal de YouTube:
El treball de Candela Capitán (Sevilla, 1996) explora l'activació i la desactivació dels llaços socials, posant el cos en relació amb altres cossos, objectes i imatges col·lectives. Les noves tecnologies de la comunicació, les relacions transfrontereres entre disciplines artístiques o l'impacte intergeneracional i les conseqüències són algunes de les matèries que travessen els seus projectes. Aquestes serveixen per crear espais onírics i realitats paral·leles en forma de coreografies, instal·lacions o performances que conviden l'espectador a participar directament de les seves tensions, gaudis i deliris. Principalment utilitza el llenguatge de la performance per estudiar els límits de la dansa i la presència del cos en escena travessats per la sexualitat femenina i el voyeurisme. Les seves obres es desenvolupen en diferents mitjans (accions en viu, instal·lacions o al camp audiovisual) i vehicles (a través de plataformes virtuals o en directe) amb l'objectiu de trobar canals diferents d'interconnexió amb el públic o qüestionar les disciplines artístiques i els seus possibilitats. Candela Capitán viu i treballa a Barcelona. Entre els projectes personals recents, destaquen Mantis, Three Hours of Coffin (2019), Loom Festival, Barcelona; The Death at the Club, University College of London, Motor Dance Journal i Festival CLUBS, Barcelona (2022); Dispositivo de saturación sexual (2019), presentat online i al TEA Tenerife Espacio de las Artes (2019-2022); Solos y conectados, Fridericianum Staatstheater Kassel (2022). Actualment prepara Lesionada Sanatorium, previst per al 2023 al Museum Pfalzgalerie de Kaiserslauten a Alemanya.
- Segueix la performance a través d'aquest enllaç
Inauguració Curs 22-23
Inauguració Curs 22-23
Inauguració Curs 22-23