L'assignatura de Projectes 6 de Disseny d'Espais és l'avantsala al TFG de la menció.
És per això que s'exigeix un major detall en la resolució de projectes complexos de disseny d'espais, i mitjançant solucions al màxim nivell.
L'objectiu formatiu principal de l'assignatura és fomentar el desenvolupament d'un esquema cognitiu especialitzat que permeti al futur dissenyador d'espais adaptar-se a diferents situacions de la pràctica professional, interconnectant gran quantitat d'informació heterogènia (fruit de l'anàlisi de realitats complexes a fi de detectar els problemes d'ús) i estructurant-per donar solucions plausibles des del disseny.
Objectius formatius
La realització de projectes de disseny d'espai aportant solucions conceptuals, tècniques, formals, etc., a una demanda i d'uns requisits de programa simulats.
Desenvolupar capacitats d'anàlisi, detectar els problemes de disseny i aportar solucions alternatives a fi d'avaluar la seva viabilitat social, tecnològica i econòmica.
Fomentar l'esperit de síntesi de continguts, considerant els seus requisits tècnics, processos i costos als quals haurà d'estar sotmès el projecte.
L'estudiant haurà d'aconseguir capacitats d'exposició i raonament (de forma oral i escrita) dels resultats i conclusions projectuals del seu procés de treball.
Es desenvoluparan capacitats resolutives i es fomentarà la investigació de presa de decisions i la seva comunicació clara, lògica i efectiva.
L'assignatura s'estructurarà al voltant de 4 projectes de diferent envergadura i abast. Dos d'ells individuals, i dos grupals.
Descripció dels 4 exercicis solapables en el temps.
1r Exercici: Projecte de caràcter comercial i professionalitzador, on es treballi la part executiva de manera molt intensa.
Durada de l'exercici: 16 setmanes
2n Exercici: Projecte Habitàcola. Promocionat per Arquinfad, el projecte versarà sobre algun tema d'actualitat que impliqui una gran creativitat i innovació. L'assignatura vehicularà la presentació de les diferents propostes dels alumnes.
Durada de l'exercici: 4 setmanes
3r Exercici: Projecte Express en el qual s'exigirà una gran capacitat de reacció i resposta a l'alumne.
Durada de l'exercici: 2 setmanes
4t Exercici: Projecte Paisatgista en què l'alumne haurà de treballar des de la imatge exterior de la proposta, i tenint molt en compte la imatge de la mateixa i el seu caràcter escultòric.
Durada de l'exercici: 6 setmanes
Metodologia docent
Anàlisi i explicació teòrica del tema a desenvolupar en el projecte.
Sessions crítiques de posada en comú i validació de les diferents solucions que es treballin.
Tot això mitjançant classes eminentment teòriques, classes de pràctiques de taller, classes de treball de camp i posada en escena, i assistència mensuals a conferències.
Activitats formatives
Classes magistrals teòriques i conferències
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Classes magistrals i debat en grups combinats.
Competències: CE1, CE2, CE20
Informació, documentació i presa de dades
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Treball de recerca de fonts, recollida d'informació, anàlisi i elaboració documental d'aquesta.
Competències: CB5, CE19, CT3, CT4
Elaboració de projectes
ECTS: 40%
Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: formulació de programes de disseny a partir de situacions simulades i pautes per al desenvolupament del projecte. Treball autònom amb assistència als problemes que es plantegen en el desenvolupament del projecte, tant de tipus conceptual com tècnic. Correccions individualitzades i / o grupals.
Competències: CB2, CB4, CE2, CE8, CE10, CE11, CE21, CT9, CT6, CT10, CT13, CT14, CT15, CT19, CE20
Tecnologia
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Assistència en la resolució de les dificultats tecnològiques i constructives.
Competències: CE7, CE20, CT13
Representació i validació
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Assistència en la definició d'una correcta comunicació de la idea projectual.
Competències: CE5, CE6
Tutories
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Tutories de seguiment i correcció del projecte
Competències: CE1, CE2, CE8, CE10, CE20, CT9, CT10, CT12, CT13, CT14, CT15, CT16, CT19, CE20
Avaluació
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Presentacions individuals i col·lectives de la documentació i memòria del projecte, defensa oral del projecte, i ronda de valoracions
Competències: CB2, CB4, CE2, CE6, CE17, CT2
Activitats Dirigides
Classes magistrals teòriques i conferències: classes magistrals i debat en grups combinats
Resultats d'aprenentatge: CE2.2
Tecnologia: assistència en la resolució de les dificultats tecnològiques i constructives
Resultats d'aprenentatge: CE8.5, CE7.9, CE20.2
Representació: assistència en la definició d'una correcta comunicació de la idea projectual.
Resultats d'aprenentatge: CE10.5, CE8.5, CE7.9, CE5.2
Correcció de treballs: presentació de resultats, parcials i finals i ronda de valoracions
Resultats d'aprenentatge: CE6.3
Activitats supervisades
Tutories: tutories de seguiment i correcció del projecte
Resultats d'aprenentatge: CE17.2, CE1.8
Activitats Autònomes
Informació, documentació i presa de dades: treball autònom de recerca de fonts, recollida d'informació, anàlisi i elaboració documental de la mateixa
Resultats d'aprenentatge: CE1.8, CE2.2
Elaboració de projectes: treball autònom de formulació de programes de disseny i el seu desenvolupament a partir de situacions simulades i pautes per al desenvolupament del projecte
Resultats d'aprenentatge: CE5.2, CE8.5, CE7.9
Sistema d’avaluació
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Criteris d’avaluació
Anàlisi prèvia / Presa de dades / Adaptació al Briefing
Hores: 14h
Resultats d'aprenentatge: CE1.8, CE2.2, CE5.2, CE19.6, CE20.2
Conceptualització / Projecte / Idea / Desenvolupament Executiu
Hores: 39,5h
Resultats d'aprenentatge: CE5.2, CE7.9, CE6.3, CE8.5, CE10.5
Definició final del Projecte / Representació / Comunicació / Validació
Hores: 14h
Resultats d'aprenentatge: CE5.2, CE7.9, CE6.3, CE8.5, CE10.5, CE17.2, CE19.7, CE20.2
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
Normativa específica de l’assignatura
Els estudiants que no presentin algun exercici de curs en temps i forma, hagin o no hagin assistit a classe, tindran la qualificació de "No presentat" dit treball, havent de recuperar-lo al final del curs.
Els estudiants que no presentin cap exercici de curs en temps i forma, hagin o no hagin assistit a classe, tindran la qualificació de "No presentat", i no tindran dret a la revisió i reavaluació de l'assignatura.
Ábalos, Iñaki; y Herreros, Juan. (1992). Técnica y Arquitectura en la ciudad contemporánea 1950-2000. Guipúzcoa: Nerea S.A., 3ª ed. 2000. ISBN 8486763746
Abercrombie, S. A century of Interior Design 1900-2000. Nueva York: Rizzoli Publications, 2003.
Albers, J. Interacción del color. Madrid: Alianza Forma, 1998.
Alberti, L. B. De re aedificatoria. Madrid: Ediciones Akal S.A., 1992. [1ª ed. italiana, 1485]. 1485.
Allen, E. Cómo funciona un edificio. Editorial GG, 1982.
Andreani, I. Il Progettista Moderno di Costruzioni Architettoniche. Milán: Ulrico Hoepli, 6ª ed. 1930. [1ª ed. italiana, 1925]. 1925.
Berman, M. Todo sólido se desvanece en el aire. La experiencia de la modernidad. Madrid: Siglo XXI de España Editores S.A., 4ª ed. 1991. [1ª ed. inglesa, 1982]. 1982.
Brown R.; Farrelly L. Materiales en interiorismo. Barcelona: Editorial Blume, 2012.
Bollnow, O. Friedrich. Hombre y espacio. Capítol 4 Aspectos del espacio, apartat 4 El espacio ambiental.
Costa, A. L’espai interior. Actituds, sensacions i conceptes projectats. Berga: Edicions de l’Albí, 2008.
Campi, I. La historia y las teorías historiográficas del diseño. México: Editorial Designio, 2013.
Campi, I. La idea y la materia. El diseño de producto en sus orígenes. Barcelona: Gustavo Gili, 2007.
Capella, J.; Larrea, Q. Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili, 1991.
Carpo, M. Architecture in the Age of Printing. Orality, Writing, Typography, and Printed Images in the History of Architectural Theory. Cambridge: MIT Press. 2001.
La Arquitectura en la Era de la Imprenta. Madrid: Cátedra, 2003.
Carpo, M. The Digital Turn in Architecture 1992-2012. Londres: John Wiley & Sons Ltd. 2013.
Edward T. Hall. La dimensión oculta. Mèxic: S. XXI, 2005; ed. org. 1966. Capítols IX i X, La antropología del espacio: un modelo organizativo y Las distancias del hombre.
Evans, R. Translations from Drawing to Building and Other Essays. Cambridge: MIT Press. 1997.Traducciones. Girona: Pre-Textos – COAC. 2005.
Farrelly, Lorraine. (2008). Técnicas de Representación.
Bocetos y Escalas • Imágenes Ortogonales y Tridimensionales • Maquetas y Representación C.A.D. • Imagen de Síntesis • Ejercicios. Barcelona: Promopress. [1ª ed. inglesa, 2008]. ISBN 9788493588144
Guy, J. Nuevo diseño español. Barcelona: Destino, 1991.
Gura, J. The guide to period styles for interiors. From the 17th to the present. Nueva York: Bloomsbury, 2015.
Jodidio, Philip. (2012). Shigeru Ban. Colonia: Taschen. ISBN 9783836530743
Koolhaas, Rem. (1994). Delirious New York: a retroactive manifesto for Manhattan. Rotterdam: 010 Publishers. ISBN 9789064502118. Traducció: Delirio de Nueva York. Barcelona: Gustavo Gili S.A., 2014. ISBN: 9788425219665
Koolhaas, Rem; y Mau, Bruce. (2010). S, M, L, XL. Nueva York: The Monacelli Press. ISBN: 9781885254863
Lynch, Kevin. La imagen de la ciudad. Buenos Aires: Infinito, 1966; ed. org. 1960.
Massey, A. El diseño de interiores en el siglo XX. Barcelona: Ediciones Destino, 1995.
Mumford, L. Técnica y Civilización. Madrid: Alianza Editorial (Universidad), 5ª ed. 2009. [1ª ed. estadounidense, 1934]. 1934.
Oliva, R. Avances tecnológicos en representación gráfica: su influencia en el diseño arquitectónico. Barcelona: Tesis Doctoral. 2015.
Oliva, R. Teoría sobre los avances tecnológicos en representación gráfica: su influencia en el proceso de diseño. En: MARTÍNEZ, Manuel, (Coor.). Environment. Diseño de interiores. Valencia: Sendemà Editorial. 2012.
Pile, J.; Gura, J. A History of Interior Design. Londres: Laurence King, 2013.
Schumacher, P. “On Parametricism”. En: Paper – Platform for Architectural Projects, Essays & Research, Issue 4. Londres: Universidad de Westminster. (Entrevista: Patrick Schumacher en conversación con Georgina Day). 2012.
Torrent, R.; Marín, J.M. El diseño industrial en España. Madrid: Editorial Cátedra, 2010.
Competències bàsiques
Competència
CB2 - Que els i les estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
Competència
CB4 - Que els i les estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Competència
CB5 - Que els i les estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Competències específiques
Competència
CE1 Analitzar els objectes, comunicacions i espais habitables per detectar problemes de disseny, aportar solucions alternatives i avaluar la viabilitat social, tecnològica i econòmica.
Resultats d’aprenentatge
CE1.8 Observar i valorar críticament els problemes d'ús d'un element de l'entorn immediat per a realitzar una anàlisi prèvia al desenvolupament d'un projecte de disseny.
Competència
CE2 Avaluar usos i programar funcions orientats a la concepció i formalització de projectes de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE2.2 Dissenyar un programa d'usos i funcions que condueixi al desenvolupament d'un projecte de disseny.
Competència
CE5 Dominar les tècniques de representació gràfica d'espais i volums, plans i superfícies característiques del disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE5.2 Representar mitjançant el sistema més apropiat en funció de cada projecte les característiques del mateix.
Competència
CE6 Demostrar, conèixer i utilitzar amb criteris especialitzats l'arquitectura de la lletra i les diferents famílies tipogràfiques dels alfabets llatins.
Resultats d’aprenentatge
CE6.3 Discernir entre les diferents famílies tipogràfiques en funció de les necessitats de lectura, de comunicació i d'expressió de cada projecte de disseny.
Competència
CE7 Demostrar la comprensió dels coneixements bàsics sobre els materials i les seves qualitats, i sobre processos i costos de fabricació.
Resultats d’aprenentatge
CE7.9 Escollir els materials i els processos de transformació que s'adaptin a les necessitats funcionals i expressives de cada disseny.
Competència
CE8 Demostrar la comprensió dels coneixements bàsics de les ciències i disciplines auxiliars del projecte de disseny, com ara l'antropometria i la fisiologia de la percepció visual, l'ergonomia, els mètodes d'avaluació de l'ús, el màrqueting, les tècniques de prospecció, etc.
Resultats d’aprenentatge
CE8.5 Aplicar al projecte paràmetres antropomètrics i perceptius, i criteris ergonòmics adequats a les característiques d'ús del mateix.
Competència
CE10 Estructurar i jerarquitzar gràficament la informació verbal.
Resultats d’aprenentatge
CE10.5 Utilitzar intencionadament els recursos gràfics per sintetitzar i millorar la comunicació.
Competència
CE17 Exposar i raonar, de forma oral i escrita, els resultats i els processos de treball dels objectes de disseny propis.
Resultats d’aprenentatge
CE17.2 Realitzar una memòria escrita del projecte i defensar-la oralment.
Competència
CE19 Demostrar que coneix els mètodes d'investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l'anàlisi i la crítica del disseny i de l'art.
Resultats d’aprenentatge
CE19.6. Formular una anàlisi de disseny que condueixi a un programa d'actuació a partir de la recollida de dades quantitatives i qualitatives, tests experimentals, entrevistes i interpretació de dades preexistents.
CE19.7. Avaluar críticament els resultats i l'eficiència del projecte a partir dels objectius definits pel programa utilitzant l'anàlisi comparativa amb la realitat preexistent.
Competència
CE20 Aplicar amb eficàcia els principis físics elementals i les eines matemàtiques bàsiques, per a la conceptualització i la formalització de projectes de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE20.2. Verificar durant el procés de disseny i demostrar en la presentació, com actuen els principis físics elementals en objectes i espais projectats
Competències transversals
CT2 Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.
CT3 Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografia necessària tant per a la projectació com per a l'anàlisi i crítica raonada del disseny.
CT4 Demostrar interès per l'estudi de llengües estrangeres tant per facilitar la comunicació com per accedir a contextos culturals diferents.
CT9 Capacitat resolutiva i de presa de decisions.
CT10 Motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l'acabat final d'un projecte de disseny.
CT12 Capacitat per a la integració i síntesi de coneixements adquirits en contextos i situacions diferents, amb flexibilitat i creativitat.
CT13 Orientar l'acció del disseny a partir de valors de respecte a l'entorn ambiental i amb criteris de sostenibilitat.
CT14 Valorar i fomentar l'ús social de l'entorn i de la comunicació amb atenció especial a l'accessibilitat per a grups d'usuaris i receptors diferents.
CT15 Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
CT16 Demostrar que posseeix valors i principis deontològic propis de la professió.
CT19 Demostrar una disposició afectiva positiva cap als valors estètics i les qualitats formals de l'entorn material i visual.