Objectius
A l’assignatura Projectes 4 s’estudiaran dos àmbits dins del disseny d’espais. El primer se centrarà en el disseny de l’habitatge, analitzant cadascuna les estances i programa d’usos de la llar. La segona temàtica estudiarà l’àmbit hoteler i específicament el disseny d’una habitació d’hotel.
Objectius formatius
L’objectiu de l’assignatura és dotar l’estudiant d’una visió global del projecte de disseny d’espais i que adquireixi les habilitats necessàries per portar a terme un projecte a partir de l’anàlisi del programa d’usos, de l’estudi de l’organització i distribució de l’espai i de com es representa un projecte de disseny.
L’aprenentatge s’articularà a través d’activitats i projectes tant individuals com col·lectius i a través de contingut complementari teòric/pràctic aplicat directament al disseny dels espais analitzant solucions conceptuals, formals i tècniques del projecte de disseny de l’habitatge i de l’habitació d’hotel.
Metodologia docent
L’assignatura és bàsicament projectual i anirà acompanyada de sessions teòriques i que recolzen les temàtiques que es van tractant. A l’inici de cada àmbit d’estudi hi haurà sessions introductòries al tema d’estudi, ja siguin de caràcter teòric o tècnic, per tal d’anar integrant els coneixements al projecte a treballar.
Al llarg del curs s’anirà fent un seguiment directe dels treballs que s’estan desenvolupant i al finalitzar cada exercici es faran unes sessions crítiques avaluadores.
Activitats formatives
L’estudiant realitzarà quatre projectes o exercicis relacionats amb els diferents àmbits d’habitar l’espai. Els primers dos exercicis se centraran en l’àmbit domèstic i els dos següents en l’àmbit hoteler.
El primer projecte es centra en l’estudi i anàlisi dels àmbits de l’habitatge de cuinar, menjar, rentar, emmagatzemar i la cambra de bany. Amb aquest exercici es vol familiaritzar l’estudiant amb els paràmetres ergonòmics i perceptius de l’espai.
El segon projecte és un projecte individual i l’estudiant ha de projectar un habitatge de 40 m2, aplicant els coneixements adquirits al primer exercici.
El tercer projecte es realitza en grup, és de ràpida execució i el punt de partida és l’anàlisi del client, en aquest cas una empresa hotelera, per estudiar-ne les característiques específiques que acabaran definint la identitat de l’espai, els criteris d’ambientació i la tira de materials del projecte de disseny.
El quart exercici és individual i consisteix a projectar una habitació d’hotel. L’objectiu d’aquest projecte és que l’estudiant desenvolupi un projecte de disseny complert des de la recerca inicial fins a la presentació final com a simulació d’un projecte real.
L’alumne lliurarà un breu treball relacionat amb la temàtica de cadascuna de les conferències mensuals de la menció i que s’avaluarà dins de l’apartat participació de l’alumne a l’aula.
El tercer projecte es realitza individualment o en grup de 2-3 alumnes, i el punt de partida és l’anàlisi del client, en aquest cas una empresa hotelera, per estudiar-ne les característiques específiques que acabaran definint la identitat de l’espai, els criteris d’ ambientació i la tira de materials del projecte de disseny.
El quart exercici és individual i consisteix en projectar una habitació d’hotel. L’objectiu d’aquest projecte és que l’estudiant desenvolupi un projecte de disseny complert des de la recerca inicial fins a la presentació final com a simulació d’un projecte real.
L’estudiant lliurarà també alguns breus treballs d’anàlisi d’exemples de projectes d’interiorisme d’habitatge o de l’àmbit hoteler.
Sistema d’avaluació
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0. Tanmateix s’ha d’obtenir una qualificació mínima de 5 de cadascun dels treballs realitzats durant el curs
Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Criteris d’avaluació
Els criteris de valoració es corresponen amb l’adquisició de les competències d’aquesta assignatura que seran avaluades mitjançant la presentació dels projectes amb una memòria escrita.
Als criteris d’avaluació general es tindrà en compte el seguiment de l’assignatura i el lliurament dels treballs en les dates assenyalades. Els treballs lliurats fora de la data fixada es puntuaran amb 0,5 punts menys de la nota obtinguda.
Quant als treballs projectuals, es valorarà l’adequació del projecte al programa d’usos, l’organització i distribució dels espais, l’ambientació general del projecte, la tria coherent de materials i el correcte grafiat i dibuix dels plànols.
Proporcionalment cadascun dels quatre treballs a lliurar representa el 20% de la nota final (1.Projecte Cuina/Bany 20%; 2. Projecte Habitatge 40m2 20%; 3. Mood Board hotel 20%; 4.Projecte Habitació hotel 20%), el 10% correspon als comentaris d’exemples d’interiorisme d’habitatge o d’hotel i el 10% restant a la participació de l’alumne i al seguiment de l’assignatura.
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
Deulonder, Ll. La cocina y otros espacios domésticos. Manual práctico. Barcelona: Gustavo Gili, 2008.
Grimley, C; Love, M. Color, espacio y estilo. Detalles para diseñadores de interiores. Barcelona: Gustavo Gili, 2009.
Neufert, P.; Neff, L. Casa-Vivienda-Jardín. El proyecto y las medidas en la construcción. Barcelona: Gustavo Gili, 1999.
Steegmann, E.; Acebillo, J. Las medidas en Arquitectura. Barcelona: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, 1983.
Competències específiques
Competència
CE1. Analitzar els objectes, comunicacions i espais habitables per a detectar-hi problemes de disseny, aportar solucions alternatives i avaluar la viabilitat social, tecnològica i econòmica.
Resultats d’aprenentatge
CE1.1. Descriure les característiques pròpies d'un sector professional del disseny per a realitzar una anàlisi prèvia al desenvolupament d'un projecte
Competència
CE2. Avaluar usos i programar funcions orientats a la concepció i formalització de projectes de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE2.1. Realitzar un programa d'usos i funcions conduent al desenvolupament d'un projecte a partir de les característiques pròpies d'un sector professional del disseny.
Competència
CE5. Dominar les tècniques de representació gràfica d’espais i volums, plans i superfícies característiques del disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE5.1. Utilitzar les convencions i les formes de representació habituals en el sector professional del disseny al qual va dirigit el projecte.
Competència
CE7. Demostrar comprendre els coneixements bàsics sobre els materials i les seves qualitats, i sobre processos i costos de fabricació.
Resultats d’aprenentatge
CE7.1. Identificar els materials i els processos de transformació més habituals en cada sector professional del disseny.
Competència
CE10. Estructurar i jerarquitzar gràficament la informació verbal.
Resultats d’aprenentatge
CE10.1. Dominar recursos infogràfics bàsics per presentar sectors i marcs d'actuació en els quals s'inscriu el projecte.
Competència
CE17. Exposar i raonar, de forma oral i escrita, els resultats i els processos de treball dels objectes de disseny propis.
Resultats d’aprenentatge
CE17.1. Elaborar una memòria escrita del projecte i defensar-la oralment d'acord amb les convencions i les característiques específiques del sector del disseny al qual va dirigit.
Competència
CE19. Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.
Resultats d’aprenentatge
CE19.1. Aplicar les metodologies de recerca i d'avaluació pròpies del sector professional del disseny al qual s'adreça el projecte.
Competències transversals
CT2. Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.
CT6. Capacitat per treballar en equip i aptituds per al diàleg amb els diferents agents i disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.
CT9. Capacitat resolutiva i de presa de decisions.
CT10. Motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l’acabat final d’un projecte de disseny.
CT12. Capacitat per a la integració i síntesi de coneixements adquirits en contextos i situacions diferents, amb flexibilitat i creativitat.
CT19. Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.