Daniela Callejas, graduada del Màster Universitari de Recerca en Art i Disseny (MURAD) d’Eina, adscrit al Programa de Doctorat de Filosofia de la UAB, presenta públicament la seva tesi Les sonoritats visuals ecosomàtiques en la poesia de Picasso. Una investigació artística el dimecres 15 de maig a les 10 h a la sala d’actes del Museu Picasso de Barcelona.
Aquesta recerca, dirigida per la Dra. Tània Costa i la Dra. Jèssica Jáques, s’inscriu dins el Doctorat Picasso, un programa impulsat l’any 2019 gràcies a la col·laboració entre el Museu Picasso i la Facultat de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El programa neix amb l’objectiu de facilitar la transferència de coneixement entre universitat i museu, tot revisitant la figura de Picasso des d’una mirada contemporània.
La tesi de Daniela Callejas proposa una relectura contemporània i disruptiva dels textos poètics escrits per Pablo Picasso entre 1935 i 1959, on la sonoritat hi emergeix com a tret essencial. Aquesta sonoritat es desplega a través de llenguatges verbals, visuals i orals, que interactuen entre ells i amb el lector, creant una experiència sensorial múltiple: llegir, sentir, escriure, mirar i recitar.
Des d’un enfocament enactivista, l’autora desenvolupa una lectura no convencional basada en els vincles entre cos i espai, explorats mitjançant pràctiques artístiques amb llum, foscor i so. La recerca proposa així una nova finestra de percepció i comunicació poètica, nodrida a través de disciplines com la performance, el vídeo, la fotografia i la instal·lació artística experimental.
La foscor es planteja com a espai de percepció que fa emergir l’invisible i que permet una generació simultània del llenguatge poètic a partir del so, la vibració, el moviment i la gestualitat. Aquests elements, que transcendeixen la paraula, esdevenen fonamentals en la construcció del poema.
D’aquesta manera, la recerca interpel·la les formes convencionals d’abordar un esdeveniment poètic i proposa alternatives al verbocentrisme, posant el focus en el cos sensible, la ecosomàtica, la imaginació material i els gestos disruptius. D’aquí en sorgeixen conceptes com la poesia al·lucinògena i els gestos resplendents i ressonants, com a eines per analitzar les poètiques disruptives, com les de Picasso.