Dijous 15 de maig a les 10.30h, a l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic es farà la presentació dels resultats del taller EINA-ADESK Ni producció, ni exposició: l’espai del procés creatiu en el marc d’HIBRIDACIONS I CONTEXTOS. 2013-2014, projecte col·laboratiu entre centres i escoles d'art.
Ni-Ni és la proposta sortida d’un taller on han participat estudiants d’art i comissariat pertanyents a ADESK i estudiants de disseny d’EINA, amb la intenció d’establir el debat sobre la naturalesa dels espais de creació. La proposta per al taller era treballar des de paràmetres d’estranyament per tal de qüestionar la naturalesa dels espais de creació.
Hi han participat Bernat Amate, Irma Arribas, Núria Ballesteros, Mariona Bellera, Oriol Fontdevila, Irati Irulegui, Chiara De Marco, Masha Perskaya, Maria Riera, Octavi Rofes, Marta van Tartwijk, Sergi Velasco i Nil Vicens. Síntesi de Marta van Tartwijk
Ni-Ni neix de la intenció d’establir el debat sobre la naturalesa dels espais que acullen els processos creatius d’un artista i les possibles accions col·laterals, després del desconfort que hem detectat en aquests.
La recerca i la necessitat d'un espai de treball va lligat a la pràctica artística. Durant el període estudiantil, les escoles i universitats són un espai susceptible per a la resolució d'aquesta recerca mitjançant micro-colonitzacions del lloc, ja siguin físiques o mentals, però amb la dificultat que moltes vegades la seva estructuració didàctica institucional no és prou porosa per a l'assimilació o acceptació d'aquestes iniciatives. Es tornen doncs espais que no son capaços d’assimilar continguts teòrics de l’àmbit actual de l’art, així com tampoc els processos transdisciplinars que es plantegen a dia d’avui amb la recerca artística.
Tendim cap a un art cada cop menys endogàmic però el seguim creant i mostrant en espais que no estan preparats per establir articulacions. Considerem interessant que l’espai institucional pugui respondre com un lloc des del que dur a terme diferents propostes tenint en compte les necessitats contextuals d’aquestes, i per tant un lloc que faciliti els recursos per actuar cap a fora, en altres àmbits, en altres espais i amb altres col·lectius. És per mitjà de mantenir-nos en la tensió entre diferents factors, entre possibilitat i prohibició, entre l’hàbit i l’esdeveniment inesperat, que podem evitar la cristal·lització.
És aquesta mateixa tensió que em volgut mantenir entre les dues disciplines implicades a Ni-Ni. Els processos de col·laboració que s’han donat en aquesta proposta partien de qüestionar-se les convencions de dues disciplines: l’artística i la del disseny. És a través del dissens i la negociació que Ni-Ni ha sorgit com un espai que qüestiona, no només les seves relacions internes, sinó també les externes, per tal de poder establir noves col·laboracions i per tal de poder mantenir aquest procés de continua revisió.
Ni-Ni s’ha plantejat aleshores com un espai que no es tanca sobre si mateix, sinó que queda revisat per les negociacions i les externalitats. D’aquesta manera es desarticula una mirada egocèntrica que avui en dia resulta insostenible per qualsevol espai de formació o creació i que noes correspon amb l’àmbit de professionalització artística. La idea de que aquest espai es presenti estructuralment com un dispositiu més orgànic, obert als factors relacionals i col·laboratius, també implica un factor temporal i una certa descentralització de l’àmbit comunicatiu i educacional. Això s’oposa a la concepció de l’espai d’art com a quelcom només es retroalimenta a si mateix.
Es qüestiona doncs la idea de l’aprenentatge unidireccional, així com la relació entre professor i alumne. És en el procés col·laboratiu i en la recerca del dissens on finalment es fa una revisió crítica que permet un procés educatiu.
A la vegada, Ni-Ni vol rescatar la idea de capa o sediment aplicada a la creació. Aquest espai entén que s’inscriu en un context, tant físic com temporal, però que cada projecte que passa per aquest espai el reescriu o hi realitza aportacions que alteren substancialment aquest context. D’aquesta manera es revisen les convencions de creació i aprenentatge que es fa des dels espais de creació. Finalment, l’acte comunicatiu que s’exerceix té molt més a veure amb el diàleg i la construcció en comú, amb la dispersió dels relats i amb el desacord que amb un discurs pre-construït i estructurat.
Ni-ni és contenidor i contingut, és una estructura orgànica, porosa, hibrida, articulable, mutant.
Presentació dels resultats del taller EINA-ADESK