Mario Eskenazi presenta la nova identat visual d’Eina

El dissenyador Mario Eskenazi va presentar la nova identitat visual d’Eina en un acte que va combinar l’explicació del projecte amb una reflexió sobre l’ofici del disseny. La trobada, celebrada el dijous 12 de març, va comptar amb aforament complet i va reunir estudiants, professionals i públic interessat en l’àmbit del disseny a les instal·lacions de Bosc.

En aquest esdeveniment, Miquel Molins, president de la Fundació Eina, va destacar la nova identitat visual com a eix del pla de projecció institucional, concebut com un ecosistema dinàmic que articula les seves diferents plataformes: Eina Centre Universitari, einaidea i Eina Obra. Així mateix, va posar en valor l’estreta relació històrica entre Eina i Mario Eskenazi, referent del disseny gràfic contemporani i actual patró honorífic de la institució. Durant la sessió, conduïda per Violeta Sugranyes, directora de la Fundació Eina, el dissenyador argentí va defensar una pràctica basada en el pensament, el concepte i la comunicació.

“El disseny no és una feina. El disseny és la meva vida”, va afirmar Eskenazi a l’inici de la seva intervenció, en què va defensar una visió del disseny vinculada al pensament i a la comunicació per damunt de l’estètica. El dissenyador va insistir que el seu mètode parteix d’una premissa fonamental: “Think first, draw later”.

Aquest mateix principi travessa també la seva relació amb les noves generacions de dissenyadors. Al llarg dels anys, diversos estudiants formats a Eina han passat pel seu estudi, en una dinàmica que ell mateix descriu més propera a l’aprenentatge mutu que a la jerarquia professional. “De cadascun d’ells he après alguna cosa diferent”, va assenyalar. Entre els dissenyadors formats a Eina que han treballat al seu estudi hi ha Nikita Bashmakov, Marc Ferrer, Dani Guix, Francesc Llinares, Dani Rubio i Gemma Villegas.

Una identitat pensada com a sistema

La proposta presentada es construeix a partir del mateix significat del nom de la institució, una idea que articula el concepte de la nova identitat. “La solució gràfica parteix de la paraula eina escrita en minúscules, una elecció que reforça la percepció d’unitat i li confereix un caràcter proper, familiar i còmplice”, va comentar Mario.
El projecte també s’articula com un sistema flexible. El logotip genera diferents declinacions en funció de les plataformes que componen la Fundació Eina, que permeten adaptar-lo a les diferents àrees acadèmiques i als projectes de la institució.

La identitat es recolza, a més, en quatre elements bàsics: logotip, tipografia, color i declinacions, que estructuren tot el sistema gràfic de l’organització.

Pel que fa a la tipografia, el dissenyador ha triat The Future, desenvolupada per Klim Type, una reinterpretació contemporània de la clàssica Futura que connecta amb la tradició moderna del disseny europeu.

Disseny com a comunicació

Durant la presentació, Eskenazi va defensar una concepció del disseny basada en la claredat conceptual. “Concepte i forma han de ser una unitat”, va explicar, subratllant que la forma visual ha de materialitzar una idea clara. En aquesta línia va insistir que el disseny no s’ha d’entendre com un exercici ornamental: “El disseny no és decoració, és comunicació”.

El dissenyador també va reivindicar la necessitat de solucions específiques per a cada projecte. “Cada treball ha de ser únic, ha de ser ad hoc”, va assenyalar, defensant que el resultat ha de respondre a la identitat de cada institució i no a tendències passatgeres.

En aquest sentit, va advocar per evitar modes visuals: “Intento fer un disseny timeless, atemporal. Però al mateix temps ha de ser actual, perquè comuniquem avui per a la gent d’avui”.

Pensar abans de produir

Al llarg de la sessió, Eskenazi també va compartir algunes de les idees que han marcat la seva trajectòria professional. Entre elles, la importància de la reflexió prèvia al disseny i la relació directa amb les persones que encarreguen els projectes.

“Jo no treballo amb clients, treballo amb persones”, va afirmar. Segons va explicar, aquesta relació a llarg termini permet construir identitats coherents en el temps. El dissenyador va defensar també la necessitat que el resultat sigui natural i recognoscible: “Una identitat ha de generar un sistema. L’ideal és que es pugui reconèixer fins i tot sense veure el símbol”.

Fundada a Barcelona el 1967 per artistes i intel·lectuals, Eina va néixer amb la voluntat de renovar l’ensenyament del disseny i de l’art a Espanya i amb el temps s’ha consolidat com un dels centres de referència en aquest àmbit. La nova identitat visual dissenyada per Mario Eskenazi dialoga amb aquest llegat i amb les avantguardes del segle XX (de la Bauhaus a l’abstracció geomètrica), projectant la imatge del centre cap al present a través d’un sistema gràfic contemporani.