Quines infraestructures fan possible la intel·ligència artificial i quines conseqüències tenen sobre el territori, l’energia, l’aigua, les dades i les nostres formes de vida?
Directora acadèmica
Marina Otero Verzier
Arquitecta, investigadora i comissària especialitzada en arquitectura, tecnologia i transformació ecològica.
→ Descarrega't la guia informativa
→ Inscriu-te aquí
→ Sessió informativa online el dimarts 15 de setembre a les 19 h
La infraestructura digital que tenim és el resultat de decisions concretes. Com podria ser d’una altra manera?
El núvol no és immaterial. Cada cerca, cada arxiu, cada model d’intel·ligència artificial i cada servei digital depenen de centres de dades, xarxes de comunicació, sistemes energètics, aigua, minerals, territoris, dispositius i treball humà.
Redissenyant el núvol proposa abordar aquestes infraestructures des d’una perspectiva material, ecològica i política. Al llarg de nou sessions, el programa combina anàlisi crítica, recerca, visites, recorreguts urbans i pràctiques experimentals per comprendre com es construeixen i es mantenen els sistemes digitals que utilitzem diàriament i explorar altres maneres possibles de dissenyar-los, gestionar-los i habitar-los.
Dirigit per Marina Otero Verzier, el curs reuneix professionals de l’arquitectura, el disseny, l’art, la recerca i la tecnologia que treballen sobre les transformacions materials, socials i ambientals associades a la digitalització i a la intel·ligència artificial.
L’expansió de la intel·ligència artificial està accelerant la construcció de centres de dades i incrementant la demanda de capacitat computacional, energia, aigua i recursos materials.
Tot i això, aquestes infraestructures sovint queden fora del nostre camp de visió. La metàfora del «núvol» presenta els serveis digitals com a sistemes abstractes i immaterials quan, en realitat, depenen d’arquitectures, territoris i cadenes de subministrament concretes.
Comprendre aquestes condicions ens permet formular altres preguntes:
- On s’emmagatzemen les nostres dades?
- Qui controla les infraestructures que les processen?
- Quanta energia i aigua requereix la intel·ligència artificial?
- Quins territoris sostenen aquests sistemes?
- Què passa amb les dades que acumulem?
- Quines alternatives existeixen als models tecnològics dominants?
- Com podríem dissenyar infraestructures digitals més situades, sostenibles i col·lectives?
El programa parteix d’aquestes preguntes per abordar la infraestructura digital no com un rerefons tècnic inevitable, sinó com un espai de decisió, conflicte i intervenció.
Marina Otero Verzier, arquitecta, investigadora, comissària i docent. La seva recerca explora les relacions entre arquitectura, tecnologia, recursos i ecologia, amb una atenció especial a les infraestructures digitals i a les transformacions territorials produïdes pels sistemes contemporanis d’emmagatzematge i processament de dades.
Joana Moll, artista i investigadora especialitzada en tecnologies digitals, infraestructures de dades i ecologies tecnològiques.
Mario Santamaría, artista i investigador que explora les infraestructures físiques i polítiques d'Internet.
Jara Rocha, investigadore, escriptore i comissàrie que explora les dimensions polítiques i materials de les tecnologies digitals.
Blanca Pujals, arquitecta i investigadora especialitzada en infraestructures, territori i geopolítica dels materials.
Andrea Muniáin, arquitecta i investigadora que explora les relacions entre cossos, tecnologies i espais digitals.
Tu Nube Seca Mi Río, col·lectiu de recerca i activisme sobre infraestructures digitals i el seu impacte ecosocial.
José Luis de Vicente, comissari i investigador especialitzat en cultura digital, disseny i ecologies contemporànies.
Ana Robles Pérez, investigadora, dissenyadora i educadora que treballa en la intersecció entre el disseny, l'antropologia visual i les pràctiques d'arxiu.
Col·lectiu Axolot treballa en la intersecció entre tecnologia i creació artística, desenvolupant codi a mida i artefactes físics per a projectes, col·laboracions, performances, exposicions i instal·lacions. La seva pràctica es basa en principis de codi obert i en una mirada crítica envers les tecnologies i el seu impacte en el món.
Les nou sessions combinen presentacions, converses, exercicis, visites, recorreguts urbans i pràctiques experimentals per abordar les infraestructures digitals des de diferents escales i metodologies.
Passarem de les dimensions territorials i arquitectòniques de la computació a les condicions materials de la intel·ligència artificial; de la circulació i l’emmagatzematge de dades a les xarxes descentralitzades, la sobirania digital i els models low-tech.
El programa inclou una visita al Barcelona Supercomputing Center, un Internet Tour per Barcelona, sessions d’experimentació i l’anàlisi de casos i conflictes vinculats a centres de dades, ecologia i infraestructures digitals.
Cada participant podrà escollir una infraestructura, tecnologia o problemàtica vinculada al seu àmbit d’interès i utilitzar els marcs desenvolupats durant el curs per construir-ne una anàlisi situada i connectar els continguts del programa amb la seva pràctica professional o investigadora.
El curs s’adreça a persones interessades a comprendre les transformacions associades a la intel·ligència artificial i a les infraestructures digitals des de perspectives que connecten tecnologia, territori, ecologia i societat.
Pot ser especialment rellevant per a professionals i estudiants d’àmbits com:
- arquitectura, urbanisme i disseny;
- art i pràctiques culturals;
- tecnologia i innovació;
- humanitats digitals;
- comunicació i cultura digital;
- ciències socials i polítiques;
- recerca acadèmica;
- sostenibilitat i transició ecològica;
- administracions públiques i polítiques digitals;
- organitzacions i projectes vinculats a la sobirania tecnològica, la justícia ambiental o els drets digitals.
No cal tenir coneixements tècnics de programació o informàtica.
Sessió 1 — Núvols salvatges
13/10 de 18:30 a 21:30 h
Marina Otero i Ana Robles
Sessió inaugural del programa. El núvol és una construcció material i política. En aquesta primera sessió estudiarem les capes que el sostenen: cossos, territoris, energia, minerals, centres de dades, marcs reguladors i comunitats. Introduirem el disseny com a eina per intervenir en les infraestructures digitals.
Sessió 2 — Infraestructures en disputa
14/10 de 17:30 a 20:30 h
Joana Moll, Tu Nube Seca Mi Río i Marina Otero
Qui dissenya les infraestructures digitals i qui en pateix les conseqüències? Una sessió sobre els impactes de les infraestructures digitals i les maneres d'intervenir-hi des de l'art, l'arquitectura i l'activisme.
Sessió 3 — Cossos postinternet
20/10 de 18:30 a 21:30 h
Andrea Muniáin i Mario Santamaria
Com transformen les tecnologies digitals la nostra percepció i les nostres maneres de representar el cos i l'espai? En aquesta sessió explorarem com aquestes tecnologies reconfiguren cossos, identitats i arquitectures, i analitzarem les possibilitats d'apropiació i resignificació que obren.
Sessió 4 — Xarxes descentralitzades i computació low-tech
21/10 de 17:30 a 20:30 h
Marina Otero i Col·lectiu Axolot
Un laboratori per experimentar amb servidors, maquinari alternatiu i dispositius digitals que permetin imaginar formes més autònomes, situades i creatives de computació.
Sessió 5 — Noves fronteres de la computació
27/10 de 17:30 a 20:00 h
Marina Otero i Blanca Pujals
Una visita al Barcelona Supercomputing Center per explorar des de dins les infraestructures que sostenen la computació avançada. Analitzarem el seu paper en la producció de coneixement i debatrem les seves implicacions ecosocials, territorials i polítiques.
Sessió 6 — Més enllà del prompt
28/10 de 18:30 a 19:30 h
Marina Otero i Andrea Muniáin
Una immersió en pràctiques de disseny que utilitzen la intel·ligència artificial per replantejar la nostra relació amb la memòria, la intimitat, l'aprenentatge i la creativitat.
Sessió 7 — Internet Tour
31/10 - Horari pendent de confirmació.
Mario Santamaría
Un recorregut per les geografies d'Internet a la ciutat de Barcelona per descobrir com allò digital es materialitza en edificis, cables, infraestructures i paisatges urbans que sovint passen desapercebuts.
Sessió 8 — Pràctiques de dissidència i cura
03/11 de 18:30 a 21:30 h
Jara Rocha
Un espai de diàleg sobre les infraestructures digitals com a llocs de disputa, cura i transformació, on assajar formes situades i col·lectives de relació amb la tecnologia.
Sessió 9 — Altres futurs digitals
04/11 de 18:30 a 21:30 h
Marina Otero, José Luis de Vicente i Ana Robles
Posada en comú: una jornada de converses, activacions i experimentacions compartides per començar a construir futurs digitals desitjables davant dels imposats per les corporacions.
9 sessions presencials
Dates: del 13 d’octubre al 4 de novembre de 2026
Horari: tardes, segons la sessió
Lloc: Eina Bosc / diferents localitzacions de Barcelona
Idiomes: castellà i anglès, segons la sessió
Preu: 676 €
Modalitat: presencial
Certificació: certificat de realització del programa
Places limitades
Pots inscriure-t'hi fent clic al següent enllaç.
Dues beques completes
Amb el suport de la Fundació Banc Sabadell el programa ofereix dues beques que cobreixen el 100 % del cost de la matrícula.
S’adrecen a persones amb una pràctica, trajectòria o recerca vinculada als àmbits del programa i per a qui el cost d’inscripció pugui representar una dificultat.
Per presentar la candidatura, cal enviar abans del 15 de setembre de 2026 la documentació següent a eina.obra@eina.cat:
- Currículum o portafoli.
- Carta de motivació d’un màxim de 500 paraules, en la qual expliquis el teu interès pel programa i la seva relació amb la teva trajectòria, pràctica o projecte de recerca.
La resolució es comunicarà individualment a totes les persones candidates el 22 de setembre de 2026.
