Riu de conflents

Les colònies tèxtils industrials, que amb un nivell de conservació més o menys alt, formen part del nostre patrimoni, representen el llegat del procés d’industrialització de Catalunya a la segona meitat del segle XX. Però, quin és el seu estat actual i quina percepció en tenen els veïns que hi conviuen? Els processos fallits per a la seva revaloració han estat el punt de partida d’aquest projecte, que pren com a objecte d’anàlisi i actuació el municipi de Puig-reig.

L’objectiu inicial del treball ha estat explorar fórmules de gestió del patrimoni alternatives a les que s’han utilitzat fins ara, i centrar-les en les necessitats dels veïns per proposar un mètode de gestió que resolgui la relació entre veïns i patrimoni. El que ha empès a la realització d’aquest projecte és l’interès personal en aquesta problemàtica. També, el fet d’haver constatat en primera persona que resulten molt més positius els projectes de gestió que no han estat supeditats al sentit de patrimoni industrial i de preservació de la memòria històrica.

El treball estudia la història de les colònies tèxtils, analitza les relacions amb el centre urbà, el procés de desindustrializació, el sorgiment del tercer sector i finalment, exposa les conseqüències que han generat els projectes de gestió defallits. A partir d’aquesta anàlisi s’ha trobat un punt crític en el perquè del fracàs o l’èxit d’aquests projectes i s’ha buscat el patró per intervenir el patrimoni a partir d’ara. Tot plegat amb l’objectiu de gestionar i generar un canvi de dinàmica, establir un punt de trobada entre persones i entorn, i generar sinergies positives entre el patrimoni, l’entorn natural i els veïns.

Hauria de produir-se un acte de redescobriment, un moviment diferent entre localitzacions tot propulsant interessos i nous punts de vista de la població. Un projecte que no espanti, que sigui humil i comenci des de dins, repensant una nova manera de presentar les colònies als seus habitants. Canviar la percepció actual que les considera recursos vells i desfasats, una càrrega històrica més que una oportunitat per descobrir noves fórmules a partir del que ja existeix i ha existit.

Com a projecte pràctic s’ha proposat una instal·lació fotogràfica amb imatges en blanc i negre, realitzades amb procés analògic, fruit del deambular per redescobrir les colònies i veure-les des de rere una càmera. D’una banda, aquestes fotografies donen rellevància a la natura que envolta les colònies i, de l’altra, als mecanismes de captació d’aigua per a la generació d’energia.