Habitar com a utopia

Habitar com a utopia no és un projecte, és la recol·lecció d’uns sediments dipositats al fons d’un període de temps ocupat en debatre qüestions teòriques i pràctiques sobre l’habitatge. Habitatge entès d’una forma llunyana al concepte de casa que té la societat occidental, en què aquesta, un objecte aïllat, mort i estàtic, representa un refugi del món exterior i un portal d’entrada a realitats virtuals. Habitatge entès, doncs, com a construcció primitiva, com un instrument amb potencial per resoldre les necessitats bàsiques humanes i per condicionar la vida al seu entorn. Un objecte viu, que sigui un conducte de relacions, una màquina de relacionar l’existència viva de l’entorn natural i l’existència viva de l’home.

L’objectiu d’aquet debat sobre l’habitatge, iniciat amb la lectura d’un fragment de Essai sur l’architecture de Marc Antoine Laugier (en què busca el concepte de l’arquitectura a les cabanes primitives), és dissenyar unes propostes d’habitacles fonamentats en una recuperació de valors i formes del passat, organitzats i adaptats a les necessitats contemporànies amb la finalitat de donar peu a una forma de vida paral·lela a la realitat actual.