Escenari, entorn, refugi. Interiorisme domèstic i espais narratius

Els termes casa i llar, tot i significar l’espai de refugi per a les persones, sostenen matisos diferents. Aquest treball, des de la diferència, pretén redefinir els dos termes dins dels àmbits en què s’inscriuen: casa com a habitabilitat i llar com a domesticitat, ja que els espais interiors domèstics solen projectar-se des de l’habitabilitat, i en canvi, la domesticitat, encara que provingui de les persones que hi viuen, hi té, realment, poca incidència.

Per definir la domesticitat em serveixo de la ficció teatral, concretament de les Peces de cambra d’August Strindberg. Quatre espais narratius descrits com a inferns domèstics que un cop analitzats a partir d’un esquema de nivell de generalització superior de Peter Sloterdijk, em faciliten la identificació sistemàtica entre els inferns d’Strindberg i els atributs de la domesticitat, tal com es pot veure en els quatre esquemes. És llavors que es defineixen quatre tipus ideals de casa, res més que quatre contraexemples per al disseny d’interiors que demostren la possibilitat de "malviure" en una casa, sense rastres de llar.

Servint-me d’aquesta eina d’anàlisi per identificar dèficits de domesticitat, detecto quatre casos reals del meu entorn, als quals m’aproximo des d’una perspectiva no contemplada en els instruments d’anàlisi propis del disseny, i comprovo la incidència d’aquest, més enllà de l’habitabilitat, per tal de revalorar la importància de les relacions simbòliques entre l’espai, els objectes i les persones dins la llar, per atorgar-los un paper coprotagonista en els processos de projecte del disseny d’espais domèstics, juntament amb els aspectes més tècnics.

Text complet