El nom del vent, de Patrick Rothfuss, és d'aquells llibres que mai oblides com t'han fet sentir. És alguna cosa més que la celebració d'explicar històries. Si et submergeixes fins a les entranyes del llibre, pots fins i tot trobar-te a tu mateix. És una al·legoria amb un rerefons de creixement personal, de la travessia de l'heroi, de perdre i trobar-se.
Com bé diu el llibre, ens agraden les històries que acaben bé. La vida no té regles, ni sentit, ni ordre. Una història ben explicada amb final feliç ens dona la falsa il·lusió que el món és just, que tot sortirà bé, i això ens complau. Però, si jutgem les històries per allò que deixen en nosaltres un cop acaben, llavors El nom del vent és una obra mestra.
El arte de El nombre del viento neix amb l'objectiu de crear un model conceptual al qual cenyir-se per adaptar visualment la novel·la.
No pretenc buscar una veritat absoluta, sinó fer una proposta que expressi tot allò que representa la novel·la mitjançant la il·lustració i direcció d'art.
El arte de El nombre del viento, de Paula López Giménez
El arte de El nombre del viento, de Paula López Giménez
El arte de El nombre del viento, de Paula López Giménez
El arte de El nombre del viento, de Paula López Giménez