Cinquanta-u

Aquest treball parteix d’una lluminària que l’arquitecte Germán Rodríguez Arias va regalar a una parella de nuvis eivissenca, amb qui mantenia amistat durant la seva estada a l’illa entre les dècades dels seixanta i fins a mitjans dels vuitanta. El fill de la parella, amic i veí de Palma, em va posar en context de l’origen i el valor simbòlic d’aquesta peça. Aquest objecte ha estat el punt de partida d’una recerca centrada en la figura de Rodríguez Arias i la seva producció en el disseny de mobiliari, especialment durant l’etapa d’exili a Xile. Revisant el fons documental de l'arquitecte dipositat a l’AHCOAC, es localitza el dibuix d’una cadira inèdita, de la qual no es conserva cap fotografia ni constància de producció. El document consisteix en un esbós acotat, sense indicacions tècniques sobre materials ni resolucions constructives. 

El projecte combina la recerca històrica amb una part pràctica centrada en la reconstrucció i desenvolupament d’un prototip funcional d’aquesta cadira. El procés ha requerit la interpretació del disseny original, la seva adaptació tècnica als recursos actuals i la col·laboració amb diversos professionals del sector. El resultat és una proposta que posa en valor una peça desconeguda i contribueix a reivindicar el llegat de Rodríguez Arias dins el context del racionalisme català i l’exili republicà.