Disseny d'Elements d'Equipament Públic

Disseny d'elements d'equipament públic és una assignatura optativa de quart inclosa dins del conjunt de matèries de Processos del disseny. Forma part dels crèdits que configuren la menció de Disseny de Producte.

El curs ha d’oferir els instruments necessaris per a l’anàlisi i el projecte dels elements urbans, que al generalitzar-se graduen el nivell d’urbanitat del paisatge urbà contemporani.

Els objectius de l’assignatura seran fer una incisió a l’àmbit del mobiliari urbà donant unes nocions específiques que ens permetin una aproximació a l’entorn professional, pràctic i industrial de l’especialitat tot passant per l’essència de composició i ubicació del mobiliari a l’espai urbà.

Continguts de l’assignatura

ANÀLISI amb les sessions introductòries destinades a situar l’alumne en relació a:

• Aprendre a mirar i fer lectura de l’espai públic.
• Conèixer la relació que es produeix entre els elements urbans i la ciutat tant des de la demanda que aquesta genera com per la capacitat d’aquells per a fer emergir nous espais i crear ciutat.
• Familiaritzar-se amb els principis bàsics dels elements urbans en tant que producte.
• Analitzar com adaptar-se a uns espais de condicions específiques.

Les sessions introductòries es concreten a l’entorn del següent temari:

1. El mobiliari genera ciutat
   L’experiència de la ciutat de Barcelona i la generació d’un catàleg d’Elements Urbans és la conseqüència d’una estratègia capaç de donar resposta a cadascuna de les situacions amb elements dissenyats per a un lloc determinat i esdevenir una solució vàlida per al conjunt de la ciutat.

2. Les empreses editores. Els catàlegs i la seva aplicació
   Ofereix una panoràmica dels mecanismes pels quals una sèrie de productes, fruit d’una política d’empresa o de l’actitud professional d’un autor determinat, donen lloc a un seguit d’elements urbans capaços de transcendir la seva individualitat i deixar en la ciutat una empremta comuna.

3. Panorama
   Presenta una sèrie d’exemples recents d’intervenció en espais públics en els quals la utilització del mobiliari urbà ha estat clau per a definir la configuració i el caràcter d’aquests espais. Aquestes jornades busquen ser un punt de reflexió i de trobada entre experiències que ens han de permetre analitzar diversos models a l’hora d’enfrontar-nos a la selecció i definició de les estratègies de desplegament del mobiliari urbà.

4. Els autors
   Diversos autors d’elements urbans ens presenten la seva col·lecció i participen en les sessions de correcció de projectes.

Projecte

La millora de la ciutat del segle XXI s’està produint per projectes puntuals aplicats com a accions d’acupuntura urbana en el context preexistent. Les diferents capes de complexitat i matisos que mostren les ciutats contemporànies ens suggereixen reciclar l’espai públic enlloc de fer-ne de nou. Caldrà repensar una nova dinàmica d’usos i reflexionar abans si allò amb que substituïm l’estat previ és necessàriament millor.

El taller ens ha de sevir per reflexionar el paper que juguen els elements urbans per fer emergir o regenerar un espai. Per tornar a usar un espai modificant la manera de fer-ho. No es tracta de projectar en la línia de les freqüents intervencions plàstiques, sinó de debatre els usos de l’espai públic escollit i modificar-lo amb intervencions d’acupuntura urbana.

Metodologia docent i activitats formatives

Concebut de manera eminentment pràctica, el curs articula els seus continguts amb unes sessions teòriques introductòries i un taller de disseny. La introducció de l’assignatura a través d’unes classes teòriques permetrà aproximar-se a les particularitats del mobiliari urbà com a objecte de disseny i la seva contribució en la configuració de l’espai urbà.

El taller de disseny constitueix l’eix vertebral del curs a través del qual els alumnes han de desenvolupar els mecanismes projectuals necessaris per a la formulació de propostes coherents i articulades d’elements de mobiliari urbà en un context concret.

El taller planteja un primer exercici de lectura i de reconeixement per part dels alumnes de les pautes de configuració que generen els elements urbans als espais públics de la Ciutat de Barcelona, que caldrà analitzar per descobrir els mecanismes a través dels quals operen aquests elements urbans. Dins del taller i en horari de classe es desenvolupen exercicis d’estratègia d’intervenció en l’espai públic, on assagem tòpics com el d’organitzar un espai públic, el tractament de sol-ombra, l’aplicació de trames i d’altres.

Finalment el Projecte a desenvolupar en la segona part del curs planteja investigar i experimentar noves propostes on els instruments de composició són els elements urbans en l’espai públic analitzat prèviament per l’alumne.

Es cerca l’acció sobre un lloc que ha sofert una pèrdua de contingut antropomòrfic i vol recuperar la seva condició de lloc urbà. Detecta la seva deriva urbana, les seves cicatrius i sutures, les petjades i preexistències per, tot seguit, actuar. Si la lectura d’aquest context en el que treballem es fa des d’una òptica transformadora, detectarem la gran capacitat dels elements urbans per modificar estratègicament unes circumstàncies preexistents o per crear-ne unes de noves.

Acostumats com estem a les propostes que basen els seus efectes en l’alteració de tot el conjunt, les intervencions més responsables seran aquelles amb capacitat de repercutir sobre l’entorn immediat a partir d’una intenció, un gest, un element i potser la seva repetició. Els projectes desenvolupats dins d’aquesta lògica, esdevindran actuacions enzimàtiques, catalitzadores a petita escala en proporció al gran efecte que poden generar. Seran propostes amb voluntat de transformar l’espai físic on s’han d’incorporar. Seran propostes aptes per a debatre en un entorn professional real i susceptibles de ser un nou PRODUCTE per a una empresa editora.

Avaluació

• L’alumne haurà de lliurar i presentar públicament un primer anàlisi de l’espai públic seleccionat que suposa un 20% de la qualificació.

• Els quatre exercicis d’estratègia d’intervenció en l’espai públic de redacció individuals i fets en hores de classe suposen un 20% de la qualificació. Finalment el projecte redactat dins del taller i elaborat en grups de tres alumnes te un pes en la qualificació final d’un 60%.

• La no assistència, no justificada, a un 30% de les classes implica una qualificació provisional de “no presentat”.

• Els alumnes tenen oberta la possibilitat de revisió del projecte final quan rebin la qualificació provisional abans de la qualificació final. Aquells alumnes que hagin de ser novament qualificats en la convocatòria de setembre, hauran de redactar i presentar l’anàlisi i projecte de forma individual.

Bibliografia i enllaços web

Es lliurarà la següent documentació a l’alumne:

• Catàleg d’Elements Urbans de l’Ajuntament de Barcelona
• Catàlegs d’Elements Urbans d’ESCOFET 1886
• Recull d’articles sobre espai públic i elements urbans publicats en revistes especialitzades
• Documentació sobre els espais públics de la ciutat de Barcelona a analitzar: Plànols i fotografies
• Recull d’articles de premsa sobre els espais públics analitzats de la ciutat de Barcelona

Programació de l'assignatura

Els continguts de l’assignatura es desenvolupen en la primera part del curs amb una major dedicació a les tasques teòriques com són les conferències i l’anàlisi dels espai públics objecte d’estudi, complementat amb uns exercissis individuals d’estratègia d’intervenció en l’espai públic. A mida que el curs avança les sessions teòriques van perdent pes i es destina més temps al taller i a les correccions de projectes.

De forma puntual es programa la visita a una empresa fabricant i editora. Al llarg del curs es convida a diferents autors o editors que presentaran la seva experiència professional.

Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències específiques

Competència

• CE1 Analitzar els objectes, comunicacions i espais habitables per a detectar-hi problemes de disseny, aportar solucions alternatives i avaluar la viabilitat social, tecnològica i econòmica.

Resultats d’aprenentatge

• CE1.1 Descriure les característiques pròpies d'un sector professional del disseny per a realitzar una anàlisi prèvia al desenvolupament d'un projecte

Competència

• CE2 Avaluar usos i programar funcions orientats a la concepció i formalització de projectes de disseny.

Resultats d’aprenentatge

• CE2.1 Realitzar un programa d'usos i funcions conduent al desenvolupament d'un projecte a partir de les característiques pròpies d'un sector professional del disseny.

Competència

• CE5 Dominar les tècniques de representació gràfica d’espais i volums, plans i superfícies característiques del disseny.

Resultats d’aprenentatge

• CE5.1 Utilitzar les convencions i les formes de representació habituals en el sector professional del disseny al qual va dirigit el projecte.

Competència

• CE7 Demostrar comprendre els coneixements bàsics sobre els materials i els seves qualitats, i sobre processos i costos de fabricació.

Resultats d’aprenentatge

• CE7.1 Identificar els materials i els processos de transformació més habituals en cada sector professional del disseny.

Competència

• CE17 Exposar i raonar, de forma oral i escrita, els resultats i els processos de treball dels objectes de disseny propis.

Resultats d’aprenentatge

• CE17.1 Elaborar una memòria escrita del projecte i defensar-la oralment d'acord amb les convencions i les característiques específiques del sector del disseny al qual va dirigit.

Competències transversals

• CT3 Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografia necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.