Emboscada #13: Patricia Esquivias

Per a l'Emboscada #13, Patricia Esquivias desenvolupa una investigació col·lectiva i de temporalitat oberta que s'articula a través del treball tèxtil, expandint les recerques prèvies de l'artista entorn del “punt morú”: una tècnica de brodat tradicional, típica de la província de Toledo i originària de la regió marroquina de Fes, al Marroc. Dos dies de treball intensiu i una dinàmica posterior de recerca a distància donen lloc a una tarlatana brodada col·lectivament, que posteriorment es talla en draps destinats al taller d'arts gràfiques de Bosc. Després de ser usada per netejar les pantalles serigràfiques al taller, aquestes mateixes teles serviran com a patrons per a una edició gràfica que culmina el projecte. La intervenció d'Esquivias entra en ressonància directa amb la història colonial-patriarcal subjacent a l'edifici de Bosc: tant pel taller de costura per a dones que va albergar l'edifici annex a la seva època com a Llar Santa Marta d'Acció Catòlica; com per les dinàmiques disciplinàries del Centre Vilana d'atenció a menors migrants, majoritàriament marroquins, entre els anys vuitanta del segle passat i la primera dècada del nostre segle.

L'obra de Patricia Esquivias aborda de manera molt personal qüestions desateses referents a la nostra història i la nostra societat. Imitant la tasca d'un etnògraf, l'artista realitza les investigacions entrevistant personatges de diversos àmbits, revisant arxius, passejant. Les narratives que crea a partir d'aquest procés, amb ironia i sense pretensió d'exactitud, conviden els espectadors a rellegir la història.

Esquivias va estudiar art a Londres i San Francisco, i ha realitzat diverses estades i residències a: Skowhegan, EUA; Wiels, Brussel·les; "Schloss Solitude", Alemanya; "Residencia en la Tierra", Colòmbia; "Rif Post-Residencie", Marroc; "Transcultural Academy SKD", Alemanya; "Programa de Residencias Matadero", Espanya. Ha rebut diverses ajudes a la creació, amb què ha pogut desenvolupar els seus projectes, com per exemple: Hilar largo amb l'Ajuda de producció La Caixa i l'Ajuda a la producció de la Comunidad de Madrid; el vídeo Cardón Cardinal amb la beca Multiverso BBVA; el llibre Cardón cardinal amb l'Ajuda a la creació Vegap; el tapís Cardón Cardinal, amb l'ajuda de Residències Matadero; la videoinstal·lació Walking still amb la beca de la Fundación Botín; o Folklore III amb Generación 2009. Ha exposat la seva obra a Espanya (Museo Nacional Reina Sofía, CA2M, CentroCentro, La Casa Encendida, TEA Tenerife, Artium Vitoria, CGAC, CAC), Alemanya (Frankfurter Kunstverein, Langenhagen Kunstverein, Dresden Kunsthaus, 5th Berlin Biennale), EUA (White Columns, Murray Guy, Hammer Museum), Itàlia (Arcos Museum), i Anglaterra (East International, Tate Modern).