Ivette Mas Druguet, finalista als premis CoDIC de Projectes de Final de Carrera

Ivette Mas Druguet ha estat finalista en els premis del Col·legi de Dissenyadors d’interiors i decoradors de Catalunya (CoDIC) pel seu treball de final de carrera ‘Alba - L’espai més confortable del món’ 

Com valores el reconeixement que el teu TFG ha rebut als premis CoDIC?  

Amb molt d’agraïment. És un projecte en el qual he invertit moltíssimes hores de feina, però totes i cada una d’elles les he gaudit molt. Des del principi vaig intentar trobar una temàtica que més que suposar-me una feina feixuga, fos una via per enriquir-me, ajudar-me a créixer, regenerar-me... Mentre feia el treball estava passant un moment personal molt complicat i vaig voler aprofitar la situació per empatitzar amb el projecte i buscar quines eren les sensacions que jo mateixa voldria trobar en aquest espai-objecte que es Alba. Sempre miro de trobar un sentit més enllà del visual en tots els meus treballs, m’agrada tindre en compte tots els sentits i que a través dels meus dissenys pugui impactar en les emocions dels usuaris. Així que en definitiva, sempre és emocionant veure com has aconseguit l’objectiu d’emocionar d’alguna manera al lector del treball i veure que el jurat dels CoDIC han pogut percebre-ho és per mi un honor.  

‘Alba - L’espai més confortable del món’ és un projecte que va molt lligat amb l’actualitat de la pandèmia i el confinament. Per què vas decidir dissenyar un espai com aquest?  

Com ja he dit anteriorment em trobava en un moment vulnerable on no podia permetrem el “luxe” de posar una càrrega extra en la meva vida. Va ser per això que vaig mirar de trobar una temàtica amb la qual empatitzes i pogués informar-me i treballar sobre ella de manera gairebé lúdica.  

Sóc una persona molt empàtica i que sempre he tingut molt d’interès pel món de la psicologia i el meu objectiu professional és mirar que els meus dissenys sempre tinguin en compte el vessant de les emocions de l’usuari amb qui estigui treballant. Els espais interiors són entorns en els quals passem una grandíssima part de la nostra vida i considero molt important tindre en compte com aquests ens afecten emocionalment i a partir de la meva feina poder aconseguir que impactin de forma positiva en el benestar de les persones.  

En definitiva aquest projecte és un petit resum i prova de com m’agrada treballar. De forma emocional i sempre tenint cura del medi ambient, seleccionant delicadament tots els materials amb els quals treballo. Penso que si busco el confort de l’usuari haig de tindre també en compte el benestar de l’entorn on viu i això implica cuidar molt bé del nostre planeta.  

I així finalment va néixer Alba, un treball que m’ha sortit de l’ànima i que pretén no només ser refugi per qui ho necessiti en situació de confinament per pandèmia, sinó també per totes aquelles persones que no se sentin còmodes amb la seva realitat i busquin refugi, una fuga temporal per reequilibrar-se i retrobar-se.  

Quins són els principals reptes que et vas trobar a l’hora de fer el projecte?  

És un treball que he recomençat 2 vegades perquè en ser de caràcter tan social era imperatiu que a mesura que la societat es transformava també ho fes el projecte. No cal dir que per desgràcia el 2020 ha sigut un any de canvis dràstics i Alba ha anat sempre en sintonia. De manera que ha sigut molt emocionant i intens veure com de cop i volta el que portaves construint durant setmanes ja no tenia sentit per la societat actual i havies de tornar a començar. Per sort, com que personalment m’apassiona tot el que tingui a veure amb les emocions de la societat i com tindre cura d’elles, cada canvi em motivava a adaptar el projecte a la “nova realitat”.  

Com valores el teu pas per EINA?  

El meu pas per EINA ha estat com quasi totes les coses de la meva vida, intens. Agraeixo tots i cada un dels dies passats en les seves aules perquè d’una manera o una altra m’han fet arribar a ser la persona i professional que sóc avui en dia. He conegut professors increïbles que m’han ajudat i enriquit tant en l’àmbit acadèmic com personal i això ho recordaré de per vida.