Eina participa a 'What if... water', exposició sobre el desafiament crític de la gestió i conservació de l’aigua realitzada per estudiants de disseny de les escoles BAU, EINA, Elisava, IED Barcelona, LCI Barcelona i Escola Llotja (ESDAPC).
- Del 16 al 26 d'octubre
- De 10h a 20h
- Cosentino City Barcelona (Av. Diagonal, 497)
Durant el dia de Disseny en Diagonal, hi haurà una exposició a Av. Diagonal / Aribau (muntanya).
Organitza: Educació per al Disseny per Viure (EDIVI) amb el suport de Next Gen Design
Els projectes que presenta Eina són:
'Aigua Pública / Hakeig Urbà'
Alumne: Pol Julià
Professors: Jara Rocha, Ruben Patter, Javier Nieto, David Steegman
Aquest artefacte està clarament posicionat a favor de l’aigua com a bé públic i comú.
Es tracta d’un disseny de codi obert que es pot fer reciclant una motxilla antiga i que té un ús senzill, però divers, subjectant els botons d’aigua de fonts públiques perquè els usuaris no hagin de subjectar el botó, mentre omplen una olla per a un dinar popular, connecten la mànega per regar el parc o afegeixen aigua a la barreja de ciment, omplen garrafes quan hi ha un tall d’aigua, etc.
A més, aquest artefacte és compatible amb la majoria de fonts públiques i es pot activar i desactivar fàcilment sense enretirar-lo.
'Aigua Assedegada'
Alumnes: Alba Acebes, Martí Cabanas, Pol Julià
Aigua Assedegada és aigua que vol més aigua, és un conjur afamat i un anhel que dona peu a habitar amb intensitat els sistemes fontinals del Parc de Collserola. Fer crida és tota una in- vocació, cridar és convocar, és ser cridades i és anar de visita (Haraway).
Aigua Assedegada és una comunitat d’aprenentatge i recerca itinerant, una plataforma mòbil amb caràcter elàstic on es poden posar en pràctica i recuperar estratègies i mètodes de fer que l’aigua vingui. L’aprenentatge flueix, i en un món d’escassetat, invocar-lo – també entre nosaltres- és una tasca urgent. Aquesta comunitat, s’inicia amb el gluglugrup, un equip obert que pretén trobar en la cerca de l’aigua un espai de convivència, producció i ensenyament itinerant, creant un traçat a través de les xarxes hídriques i el brollar de les fonts.
'La Font font'
Alumne: Alba Acebes
Professors: Andreu Balius, Ferran Milan
La meva amiga Alba em va dir una vegada que “algú hi va posar una font perquè una altra begui”.
I és que «cuidar una font» estableix una xarxa de cures molt més àmplia, que passa per cuidar tots aquells cossos que se’n nodriran, acompanyar-los i acostar-los a un flux que s’escapoleix per les lleres, riques en sodi i en ferro, en molses i en bestioles; en vides i en morts.
La tipografia té un flux semblant: cada caràcter tipogràfic és una expressió del record d’un to de veu, d’una «forma de comptar» que crea corrents capaços de travessar generacions i d’ornamentar aquestes fonts de les paraules que neixen.
La Font font és una font líquida, lliure i water coded, que transporta aquest flux d’afectes i sabers, cuidant les veus del passat, des del cabal popular i des de la seva reinterpretació. A tota la província de Barcelona, i en concret al Parc Natural de Collserola, hi ha una gran herència cultural al voltant de les fonts i els seus espais circumdants. Punts de trobada, de berenar, de ball i de vida. Els complexos fontinals van crear un entramat de lleres i espais de reunió que actualment han quedat oblidats.
La Font font neix de la mà d’Aigua Assedegada i vol recuperar, reinterpretar i actualitzar imaginaris assedegats a través de l’estudi de les tipografies fontinals i la influència del modernisme català. És una font display, que vol reflectir l’herència cultural amb traços propis de l’estil modernista. Està pensada per a un únic pes, encara que vol romandre sempre oberta al canvi i a la continuació.