Albert Crispi, professor del Grau de Disseny i del Màster Universitari en Disseny d’Espais (MUDE), ha obtingut el doctorat en el programa de Tecnologia de l’arquitectura, de l’edificació i de l’urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la tesi La innovació tecnològica en l’arquitectura per a la indústria durant els anys 40, 50 i 60 del segle XX a l’àrea de Barcelona.
La construcció de l’arquitectura per a la indústria entre els anys 1939 i 1969 a l’àrea de Barcelona va suposar un repte per a tots els que hi van intervenir, ja que, en un entorn de postguerra amb greus limitacions econòmiques, tècniques i culturals, va sorgir la necessitat de construir nous edificis industrials a Barcelona amb nous programes com ara la química, l’alimentació, l’electrònica o el motor i amb noves necessitats d’espais de grans dimensions, diàfans, lluminosos i ben ventilats.
Barcelona es va convertir en un centre de producció estratègic per a la recuperació industrial local, però l’aïllament econòmic i cultural internacional, així com la deficient indústria de la construcció que havia alterat la guerra civil, va afectar especialment la producció dels productes més bàsics per la construcció, i per tant va limitar les possibilitats tecnològiques per a la construcció d’aquests nous espais pel treball, que van requerir ofici, professionalitat i sobretot d’esperit innovador als seus arquitectes per tal d’afrontar els nous reptes.
La tesi d’Albert Crispi recull la recerca sobre algunes aportacions tècniques rellevants en la construcció d’aquests edificis que es va desenvolupar en una situació excepcional, de la que es pretén analitzar els protagonistes, les circumstàncies, els motors de la innovació, el context material i les limitacions normatives.
L’estudi realitzat, dirigit per Joan Lluís Zamora i Mestre, va ser presentat el 17 de novembre a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
