Les línies que ens dirigeixen són performatives i s'estableixen mitjançant la repetició de normes i convencions. Seguir orientacions predeterminades suposa alinear-se amb l'experiència normativa blanca i cis-heterosexual, limitant el desplegament de cossos que es desvien de l'arquetip. Això genera efectes desorientadors a aquelles identitats que experimenten el fracàs en no ajustar-se amb allò establert.
Tot i això, en rebutjar tornar a la rectitud, les corporalitats queer es mantenen en una posició obliqua que ens permet crear noves formes de realitat i disseny més inclusives i diverses.
Aquesta recerca proposa un possible mapa per perdre's, una guia per estranyar-se, divagar el desordre, activant altres perspectives; posant en crisi els pilars que ens donen forma. Desenvolupant una mirada queer i una pràctica desviada.
Un Treball Final de Grau que neix després de les lectures "Fenomenologia Queer: orientacions, objectes, altres" de Sara Ahmed i "L'art queer del fracàs" de Jack Halberstam.
Un posible mapa desorientado
Un posible mapa desorientado
Un posible mapa desorientado
Un posible mapa desorientado
Un posible mapa desorientado
Un posible mapa desorientado
Un posible mapa desorientado
Un posible mapa desorientado
Un posible mapa desorientado