Disseny, Salut i benestar

Objectius

Com ja ens anticipava Otl Aicher un dels objectius del disseny és transformar mons i els mons a venir, aquesta transformació es pot dur a terme des de diversos objectius, en aquest cas es farà des de la vessant de millora vers les persones, el seu benestar i la seva salut.

Evidentment no podem comparar la disciplina del disseny amb la de medicina, però si pensar les aportacions que el disseny pot fer en aquest camp, i les necessitats constant que el disseny té per relacionar-se amb altres camps de coneixement.

La preocupació del benestar individual i col·lectiu no és una novetat i és per aquest motiu que el disseny i té molt a fer. Des de la contemporaneïtat la salut i el benestar han estat lligades a solucions principalment tècniques i el disseny i un enfocament holístic hi ha de tenir un paper rellevant.

Si bé és cert que podem entendre el disseny com un element aïllat quan ens centrem en aquest àmbit les propostes de producte, espai o comunicació esdevenen en un servei per a les persones.

Els termes innovació i inclusivitat es converteixen en pilars de l’àmbit de la salut, i les propostes de disseny tenen un caràcter universal cap al seu accés tant en el “cure” com en el “care”

Si bé és cert que la salut ha estat centrada en l’entorn mèdic i en el concepte de centre en l’actualitat aspectes d’autonomia, grup, col·lectivitat i plataforma estan prenent un paper molt important en aquest camp.

Un altre aspecte a tenir present dins de la multiculturalitat és la diversitat generacional que es relaciona amb aquest camp de coneixement. La percepció dels mateixos conceptes es absolutament diferent des de les diverses generacions que hi conviuen.

Barcelona en l’actualitat compta amb un gran recorregut de recerca i innovació dins del camp de la salut i té un gran suport per part de les institucions hospitalàries, agències de qualitats, clusters i hubs. Un compromís per tant institucional i socials vers les persones.

No ens hauria de sorprendre doncs que el disseny tingui un paper rellevant en aquest camp actuant des de la prudència, amb petites accions i posicionament crític.

Objectius formatius

Els objectius a aconseguir pretenen; apropar la temàtica de la salut i el benestar des de la perspectiva del disseny, establir mecanismes per afrontar projectes des de la multidisciplinarietat amb col·laboració amb agents no experts en disseny, tenir un apropament a les persones tenint present la multiculturalitat i la inclusió.

Tenir la capacitat des del disseny per elaborar una proposta de disseny que millori el benestar i la salut de les persones. Un enfocament que permet entendre un sector professional que està en constant transformació i que cada vegada més requereix la multidisciplinarietat i relacions entre allò tècnic i allò humanístic.

ENTENDRE LES VISIONS DEL SECTOR Tenir una consciència general de l’entorn i les característiques pròpies de l’entorn salut/benestar. Des de diversos punts de vista. Salut mental, cultura de la salut, associacions, entitats i els agents implicats.
COL·LABORAR EN ENTORNS HETEROGENIS I MULTIDISCIPLINARIS.
ROLS. Treballar des de la figura del facilitador en contextos participatius i col·laboratius
EXPONENCIAL/ESCALA. De la detecció propera d’un problema a la implicació global del mateix. Treballar des de la proximitat i la distància, des del detall i l’impacte.
DISSENYAR. La capacitat de recollir dades rellevants per al projecte, recerca per al disseny i a través del disseny. Tenir la capacitat de generar propostes innovadores, representar-les, produir-les i finalment un conjunt de recursos per tal d’avaluar-les.
GESTIÓ DE DADES. Les dades com a punt de partida per la diagnosi i per establir els fonaments del projecte. Tenir coneixements sobre els sensors, comunicadors i plataforma, relacionant les persones amb el seu entorn.

Metodologia docent i activitats formatives

Metodologia docent

(D) Detectar. Situar-nos en un estat receptiu de bombolla projectual. Un element latent que ens permet estar atents, filtrar i decidir.
(M) Mirar. Tenir una mirada crítica, propera i distant a la vegada. Aprendre a mirar i a detectar. Gest, atmosfera, protocols, seqüències.
(A) Aprendre. Actitud d’aprenentatge constant. Aprenentatge i transferència. El grup com a element generador de coneixement.
(P) Projectar. RePresentar. Produir, Presentar. Intervenir en l’escenari triat.
(T) Testar, prototipat, mètriques de mesura de l’impacte. Entrevistes post projecte.
(V) Validar. Eines de validació, i conclusions de la recerca/proposta de disseny.
Tots els estudiants hauran de passar per aquestes fases per tal de generar un petit impacte en el camp de la salut i el benestar de les persones. Tot i així la metodologia docent aplicada en aquest curs servirà també per ser aplicada en diferents camps d’acció amb els que es relacionen els dissenyadors. Es treballarà la planificació els “deliberys” des del punt de vista del compromís i l’autonomia.

Activitats formatives

Recerca i posicionament crític. Disseny Salut i Benestar (15%)
Projecte 1. Del cas individual a l’aportació col·lectiva. Plataforma (35%)
Projecte 2. Dades. Sensors i Salut. (35%)
Immersió. (15%)

Classes magistrals teòriques i conferències

ECTS: 15%

Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Classes magistrals i debat en grups combinats.

Competències: CE1, CE2, CE20

Informació, documentació i presa de dades

ECTS: 15%

Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Treball de recerca de fonts, recollida d'informació, anàlisi i elaboració documental de la mateixa.

Competències: CB5, CE19, CT3, CT4, CT6

Elaboració de projectes

ECTS: 30%

Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: formulació de programes de disseny a partir de situacions simulades i pautes per al desenvolupament del projecte. Treball autònom amb assistència als problemes que es plantegen en el desenvolupament del projecte, tant de tipus conceptual com tècnic. Correccions individualitzades i / o grupals.

Competències: CB2, CB4, CE2, CE8, CE10, CE11, CE21, CT9, CT6, CT10, CT12 CT13, CT14, CT15, CT19, CE20

Tecnologia

ECTS: 10%

Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Assistència en la resolució de les dificultats tecnològiques i constructives.

Competències: CE7, CE20, CT13

Representació i validació

ECTS: 10%

Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Assistència en la resolució de les dificultats de representació gràfica o en tres dimensions

Competències: CE5, CE6, CE3

Tutories

ECTS: 10%

Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Tutories de seguiment i correcció del projecte

Competències: CE1, CE2, CE8, CE10, CE20, CT9, CT10, CT12, CT13, CT14, CT15, CT16, CT19, CE20

Avaluació

ECTS: 10%

Metodologia d'ensenyament / aprenentatge: Presentacions individuals i col·lectives de la documentació i memòria del projecte, defensa oral del projecte, i ronda de valoracions

Competències: CB2, CB4, CE2, CE6, CE17, CE 18, CT2

Avaluació

Sistema d’avaluació

Avaluació continuada

L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

Normativa general d’avaluació

Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.

Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.

Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

A partir de la segona matrícula, l'avaluació de l'assignatura podrà consistir, a decisió del professorat, en una prova de síntesi que permeti l'avaluació de resultats d'aprenentatge previstos en la guia docent de l'assignatura. En aquest cas, la qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

Procés de revisió

La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.

Procés de reavaluació

No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.

Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.

Normativa específica de l’assignatura

Els estudiants que no presentin algun treball de curs en temps i forma, hagin o no hagin assistit a classe, tindran la qualificació de "No presentat" en aquest treball.

Els estudiants que no presentin cap treball de curs en temps i forma, hagin o no hagin assistit a classe, tindran la qualificació de "No presentat", i no tindran dret a la revisió i reavaluació de l'assignatura.

L’estudiant haurà de superar el 3,5 en l'avaluació continuada per tal de poder optar a la reavaluació.

Competències i Resultats d'aprenentatge

Competències bàsiques

Competència

CB2 Que els i les estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

Competència

CB4 Que els i les estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Competència

CB5 Que els i les estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

Competències específiques

Competència

CE1 Analitzar els objectes, comunicacions i espais habitables per detectar problemes de disseny, aportar solucions alternatives i avaluar la viabilitat social, tecnològica i econòmica.