Com ja ens anticipava Otl Aicher, un dels objectius del disseny és transformar mons i els mons a venir, aquesta transformació es pot dur a terme des de diversos objectius, en aquest cas es farà des de la vessant de millora vers les persones, el seu benestar i la seva salut.
Evidentment no podem comparar la disciplina del disseny amb la de medicina, però si pensar les aportacions que el disseny pot fer en aquest camp, i les necessitats constant que el disseny té per relacionar-se amb altres camps de coneixement.
La preocupació del benestar individual i col·lectiu no és una novetat i és per aquest motiu que el disseny i té molt a fer. Des de la contemporaneïtat la salut i el benestar han estat lligades a solucions principalment tècniques i el disseny i un enfocament holístic hi ha de tenir un paper rellevant.
Si bé és cert que podem entendre el disseny com un element aïllat quan ens centrem en aquest àmbit les propostes de producte, espai o comunicació esdevenen en un servei per a les persones.
Els termes innovació i inclusivitat es converteixen en pilars de l’àmbit de la salut, i les propostes de disseny tenen un caràcter universal cap al seu accés tant en el “cure” com en el “care”.
Si bé és cert que la salut ha estat centrada en l’entorn mèdic i en el concepte de centre en l’actualitat aspectes d’autonomia, grup, col·lectivitat i plataforma estan prenent un paper molt important en aquest camp.
Un altre aspecte a tenir present dins de la multiculturalitat és la diversitat generacional que es relaciona amb aquest camp de coneixement. La percepció dels mateixos conceptes es absolutament diferent des de les diverses generacions que hi conviuen.
Barcelona en l’actualitat compta amb un gran recorregut de recerca i innovació dins del camp de la salut i té un gran suport per part de les institucions hospitalàries, agències de qualitats, clusters i hubs. Un compromís per tant institucional i socials vers les persones.
No ens hauria de sorprendre doncs que el disseny tingui un paper rellevant en aquest camp actuant des de la prudència, amb petites accions i posicionament crític.