EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Assignatures

Anàlisi i Crítica del Disseny

Activitats formatives

· Assistència i participació en els debats, seminaris i visites que es realitzin fora de l’aula (20%)

· Realització de conferència performativa (25%): presentació del procés i els resultats d’una investigació a l’entorn d’aspectes relatius a l’art i el disseny a escollir lliurement, en el format d’una performance de 20 minuts: una interpretació en viu que pot tenir lloc a l’aula o a qualsevol altre indret que es cregui oportú. La performance haurà de tenir com a finalitat transferir uns continguts determinats al grup de classe, mentre que es cercarà exercitar la reflexió pel que fa als modes de fer públic el coneixement.

· Escriptura d’un assaig (30%): realització de text de 2,500 paraules basat en l’anàlisi d’un aspecte relatiu a l’art i el disseny a escollir lliurement, per mitjà de contrastar dues perspectives d’anàlisi, l’actor-networking-theory i l’object-oriented-ontology.

· Prova escrita (25%) orientada a la reflexió a l’entorn d’aspectes metodològics pel que fa a la investigació en art i disseny.

Codi

200670

Crèdits

5 ECTS

Curs

4

Semestre

1

Matèria

Cultura del disseny

Professorat
  • Oriol Fontdevila
Llengües

Català Castellà

Prerequisits

Disposició per negociar sortides fora l’aula i al marge de l’horari establert pel calendari acadèmic: l’assignatura inclou la visita a diferents espais de Barcelona i l’àrea metropolitana i la trobada amb agents que hi desenvolupen iniciatives, pel que caldrà un cert grau de flexibilitat horària. Es recomana el coneixement de l’anglès, ja que una part important de les lectures que es realitzaran estan en aquest idioma.

Continguts de l’assignatura

Una part del programa de l’assignatura es basa en els continguts mateix que es deriven, o bé dels processos d’investigació que proposin els estudiants o bé del coneixement de projectes que tinguin lloc a Barcelona i l’àrea metropolitana durant el transcurs de la mateixa assignatura. En aquest sentit es realitzaran visites a diferents organitzacions i espais culturals, així com es comptarà amb la intervenció dels respectius responsables.

L’altra part del programa s’articula com una introducció a alguns sistemes de pensament i metodologies d’investigació que actualment tenen una important incidència tant pel que fa a la investigació en l’art i el disseny:

· Adéu a la crítica: introducció a la performativitat en art a través de Dorothea von Hatnelmann. La crítica institucional segons Andrea Fraser i la criticabilitat segons Irit Rogoff. Crítica a la representació i a la visualitat.

· Tecnologies emergents: introducció a l’ANT, Actor-Networking-Theory i al pensament de Bruno Latour. La tecnofilia en Marshall McLuhan versus la tecnofòbia en Raymond Williams. La dansa de l’agència d’acord amb Andrew Pickering i la intra-acció en Karen Barad.

· L’objecte d’especulació: introducció a l’OOO, Object Oriented Ontology i al pensament de Graham Harman. L’autonomia de l’art com a precedent. Introducció a l’anomenat gir material i al realisme especulatiu, i al seu impacte en l’art i el disseny.

· Escala 1:1: introducció a la noció d’hiperobjecte de Timothy Morton; la doble ontologia de Stephen Wright; el arte útil de Tania Bruguera i al disseny actitudinal.

· Polítiques de la incertesa: L’antagonisme en Chantal Mouffe versus l’autonomisme en Antonio Negri i Michael Hardt. Object Oriented Politics. Polítiques de l’usabilitat de la recepció. Introducció al pensament de Jacques Rancière.

Metodologia docent i Activitats formatives

Metodologia docent

L’assignatura es desenvoluparà per mitjà d’un programa de visites a espais de l’àrea metropolitana i el coneixement d’experiències que hi tenen lloc i que poden ser significatives en relació amb els processos d’investigació dels estudiants. En aquest sentit, una part dels continguts es desenvoluparà d’acord amb les investigacions que els estudiants realitzin de manera autònoma.

Pel que fa a l’aula, els continguts de l’assignatura es desenvoluparan per mitjà de l’organització de seminaris basats en el comentari de les lectures de textos. Ocasionalment es realitzaran classes magistrals.

Avaluació

Sistema d’avaluació

Avaluació continuada

L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo.

A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

Normativa general d’avaluació

Criteris d’avaluació

Es valorarà especialment la disposició a la reflexivitat a l’entorn de l’art i el disseny així com l’experimentació amb les perspectives relatives al seu anàlisi i coneixement.

Procés de revisió

La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.

Escriure aquí

Procés de reavaluació

Normativa general

Bibliografia i enllaços web

· AVANESSIAN, Armen (ed.): Realismo especulativo. Materia Oscura, 2019

· BARAD, Karen. Meeting the Universe Halfway. Quantum physics and the entanglement of matter and meaning. Duke University Press, 2007

· BENNETT, Jane: Vibrant Matter. A political ecology of things. Duke University Press, 2010

· BRASSIER, Ray. Nihil Desencadenado. Ilustración y extinción. Materia Oscura, 2017

· COX, Christoph; JASKEY, Jenny; MALIK, Suhali: Realism Materialism Art. Center for Curatorial Studies, Bard College & Stenberg Press, 2015

· DUNNE, Anthony; RABY, Fiona. Speculative Everything. Design, Fiction and Social Dreaming. MIT Press, 2013

· FRASER, Andrea: De la crítica institucional a la institución de la crítica. MACBA, 2016

· GARCÉS, Marina. Un mundo común. Edicions Bellaterra, 2013

· HANTELMANN, Dorothea von: Cómo hacer cosas con arte. Consonni, 2018

· HARDT, Michael; NEGRI, Antonio: Declaration. 2012

· HARMAN, Graham. Hacia el realismo especulativo. Caja Negra, 2015

· HARMAN, Graham. El objeto cuadruple. Una metafísica de las cosas después de Heidegger. Anthropos, 2016

· HARMAN, Graham. Object-Oriented-Ontology. A New Theory of Everything. Pelican, 2018

· INGOLD, Tim. Making. Anthropology, Archeology, Art and Architecture. Routledge. 2013

· LABORIA CUBONKIS: “Xenofeminism. A Politics of Alienation”. En línia: https://laboriacuboniks.net/

· LATOUR, Bruno. “On Technical Mediation. Philosophy, Sociology, Genealogy”, Common Knowledge. 1994

· LATOUR, Bruno. “From Realpolitik to Dingpolitik or How to Make Things Public”, a: Bruno Latour & Peter Weibel: Making Things Public. Atmospheres of Democracy. MIT Press, 2005

· LATOUR, Bruno. Nunca fuimos modernos. Ensayo de antropologia simètrica. Sigloveintiuno, 2007

· LATOUR, Bruno: Reensamblar lo social. Una introducción a la teoria del actor-red. Manantial, 2008

· MEILLASSOUX, Quentin. Después de la finitud. Ensayo sobre la necesidad de contingencia. Caja Negra, 2015

· MORTON, Timothy. Hyperobjects. Philosophy and Ecology after the End of the World.

· MOUFFE, Chantal: “Institutions as Sites of Agonistic Intervention”, Pascal Geilen (ed.): Institutional Attitudes. Instituting Art in a Flat World. Valiz, 2013

· RAWSTHORN, Alice: Design as an Attitude. JRP | Ringier & Les Presses du Réel, 2018

· RANCIÈRE. Jacques: El espectador emancipado. Ellago, 2010

· ROGOFF, Irit. “Del criticisme a la crítica y a la criticabilidad”, Transversal. Eipcp. En línia: http://eipcp.net/transversal/0806/rogoff1/sp

· WILLIAMS, Alex; SRNIECEK: “Manifiesto por una Política Aceleracionista”, Armen Avanessiani i Mauro Reis (comps.): Aceleracionismo. Estratégias para una transición hacia el postcapitalismo. Caja Negra, 2017

· WRIGHT, Stephen: Toward a Lexicon of Usership – Museum of Arte Útil. Van Abbemuseum, 2014. En línia: http://museumarteutil.net/wp-content/uploads/2013/12/Toward-a-lexicon-of-usership.pdf

Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències específiques

Competència

  • CE11 Demostrar comprendre el funcionament de l’entorn econòmic, empresarial i institucional en el qual es contracten i desenvolupen professionalment els projectes i les activitats de disseny.
  • Resultats d’aprenentatge

  • CE11.6 Identificar els agents socials que participen de la cultura del disseny i definir les seves funcions i la seva interacció en el sistema del disseny.
  • CE11.7 Comparar les característiques de diferents cultures del disseny
  • Competència

  • CE12 Demostrar conèixer l’entorn institucional i associatiu del món professional del disseny i el paper que juguen les diferents entitats i agents socials.
  • Resultats d’aprenentatge

  • CE12.1 Distingir les característiques i funcions de les diferents institucions que configuren la cultura del disseny.
  • CE12.2 Distingir les diferents tradicions en la pedagogia de les arts aplicades i del disseny.
  • Competència

  • CE16 Demostrar entendre i interpretar de manera pertinent i raonada els textos d’història, teoria i crítica del disseny.
  • Resultats d’aprenentatge

  • CE16.1 Aplicar críticament els conceptes i mètodes d'història, teoria i crítica del disseny a nous objectes d'investigació.
  • Competència

  • CE18 Interpretar i valorar críticament productes finals i projectes de disseny tant propis com aliens.
  • Resultats d’aprenentatge

  • CE18.1 Valorar críticament els cànons i criteris d'avaluació establerts en la cultura del disseny.
  • CE18.2 Redactar un assaig acadèmic de crítica del disseny.
  • CE18.3 Plantejar una estratègia de divulgació i difusió de la cultura del disseny.
  • Competència

  • CE19 Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.

    Resultats d’aprenentatge

  • CE19.2 Descriure les diferents tendències en la didàctica del projecte.
  • CE19.3 Plantejar un projecte de recerca en disseny.
  • Competència

  • CE21 Disposar de recursos i capacitats per a relacionar conceptes i llenguatges de diferents especialitats de disseny.
  • Resultats d’aprenentatge

  • CE21.3 Identificar els trets comuns i les especificitats de les disciplines del disseny en l’anàlisi crítica dels diferents estils històrics o tendències actuals.
  • Competències tranversals

  • CT1 Capacitat de comunicació oral i escrita en la llengua nativa i en altres llengües com ara l’anglès que permeti treballar en un context internacional.
  • CT2 Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.
  • CT3 Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografia necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.
  • CT4 Demostrar interès per l’estudi de llengües estrangeres tant per facilitar la comunicació com per accedir a contextos culturals diferents.
  • CT6 Capacitat per treballar en equip i aptituds per al diàleg amb els diferents agents i disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.
  • CT15 Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
  • CT17 Demostrar que coneix els fenòmens innovadors i els nous llenguatges i propostes culturals.
  • CT19 Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.
  • E I N A