L’assignatura situa primer el Disseny com a objecte d’estudi per poder asumir, després, el repte d’entendre quina relació ha d’establir aquest amb un camp aparentment allunyat com el de la Pedagogia per tal de formar als futurs professionals del disseny. És a dir, “com aprendre a dissenyar”. Al llarg del curs, doncs, s’estudiaran i es posaran en pràctica diverses condicions per a l'aprenentatge del disseny.
Objectius formatius
- Situar el Disseny, com a 3a àrea de coneixement com a objecte d’estudi.
- Aprendre a reconèixer els hàbits, les rutines i els formats heretats en els entorns d'aprenentatge del disseny, per qüestionar-ne la idoneïtat i, si cal, generar-ne de nous.
- Repensar i reimaginar una escola de disseny i d’art, a partir de l’obra d’autors rellevants en l’avantguarda pedagògica dels estudis creatius.
- Problematitzar la matèria ‘Disseny’ del currículum de batxillerat a Catalunya, per plantejar una aproximació que posi en acció un entorn més enllà dels formats tradicionals tant de disseny, com d’aprenentatge.
- Disseny com a tercera àrea de coneixement
- Pedagogies radicals
- Relacions entre disseny i pedagogia: quin disseny per a quin aprenentatge?
Metodologia docent
Durant el curs s’alternaran diversos formats de docència:
- Seminaris de lectura i anàlisi, en què es guiarà la lectura atenta de textos fonamentals a partir de qüestionaris de seguiment de la comprensió, realització de diagrames de síntesi, i de presentacions i debats d’anàlisi a classe.
- Tallers en què es combinaran sessions crítiques de seguiment i diferents formats de visualització i activació dels projectes dins i fora de l’aula.
- Col·laboracions amb agents externs.
Activitats formatives
- Classes magistrals de presentació de continguts.
- Treball autònom de lectura, resposta i realització de qüestionaris de comprensió, pautats.
- Presentacions i debats a l’aula.
- Disseny i aplicació d’una unitat d’aprenentatge.
- Proposta d’aproximació a la matèria ‘Disseny’ del currículum de batxillerat de Catalunya.
Sistema d’avaluació
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
A partir de la segona matrícula, l'avaluació de l'assignatura podrà consistir, a decisió del professorat, en una prova de síntesi que permeti l'avaluació de resultats d'aprenentatge previstos en la guia docent de l'assignatura. En aquest cas, la qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Criteris d’avaluació
- Les activitats formatives corresponents al format seminari: 50%
- Les activitats formatives corresponents al format taller: 50%
- Per aprovar l’assignatura, cal haver aprovat les dues parts.
- Tenint en compte la naturalesa de l’assignatura, el 10% de la nota es resoldrà a partir de mètodes d’autoavaluació i coavaluació.
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
- ATKINSON, D. (2011) Art, Equality and Learning: Pedagogies Against the State. Springer.
- CROSS, N. (2006) Designerly Ways of Knowing. Springer.
- ELLSWORTH, E. (2005) Posiciones de la enseñanza. Madrid: Akal.
- ELLSWORTH, E. (1989) Why Doesn't This Feel Empowering? Working Through the Repressive Myths of Critical Pedagogy. Harvard Educational Review; Aug 1989; 59, 3; Wilson Education Abstracts p. 297.
- HOOKS, B. (1994) Teaching to transgress. Educational as the practice of freedom. Routledge.
- ROGOFF, I. (2010) Curating and the educational turn. Paul O’Neill & Mick Wilson (Eds.) Turning (p 32-46). Open Editions
Recursos
- Cuadernos de diseño 5. Pedagogías (IED Editorial)
- Temes de Disseny 26. Educació en disseny (Elisava)
Competències específiques
Competència
CE11. Demostrar comprendre el funcionament de l’entorn econòmic, empresarial i institucional en el qual es contracten i desenvolupen professionalment els projectes i les activitats de disseny.
Resultats d'aprenentatge
CE11.7 Comparar les característiques de diferents cultures del disseny.
Competència
CE12. Demostrar conèixer l’entorn institucional i associatiu del món professional del disseny i el paper que juguen les diferents entitats i agents socials.
Resultats d'aprenentatge
CE12.2 Distingir les diferents tradicions en la pedagogia de les arts aplicades i del disseny.
Competència
CE18. Interpretar i valorar críticament productes finals i projectes de disseny tant propis com aliens.
Resultats d'aprenentatge
CE18.3 Plantejar una estratègia de divulgació i difusió de la cultura del disseny.
Competència
CE19. Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.
Resultats d'aprenentatge
CE19.2 Descriure les diferents tendències en la didàctica del projecte.
Competències transversals
CT1. Capacitat de comunicació oral i escrita en la llengua nativa i en altres llengües com ara l’anglès que permeti treballar en un context internacional.
CT2. Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.
CT4. Demostrar interès per l’estudi de llengües estrangeres tant per facilitar la comunicació com per accedir a contextos culturals diferents.
CT6. Capacitat per treballar en equip i aptituds per al diàleg amb els diferents agents i disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.