Síndrome d'actualització no és una bandera de Xile. És una obra que ocupa la forma d'una bandera de Xile. Que es vessa en el buit del seu contenidor-bandera i fa ús de l'atenció que proveeix aquest signe per a revelar l'absència d'identitat que posseïx i la posseïx, que oculta. Realitzada per Adolfo Bimer el 2021, la no-bandera allotja el resultat d'una distorsió digital. El collage identitari està compost per tres elements: una vista microscòpia de l'examen realitzat a unx pacient de la salut pública xilena, en vermell; una caixa de medicines psicotròpics d'ús comú, en Blau; i un document burocràtic de presa de mostres mèdiques, en paper blanc. La composició tricolor va servir per a examinar l'enteniment estructural mínim de què és necessari per a fer existir el signe nacional a partir de les dades d'un quadre somàtic.
L'obra deixa en evidència paràmetres de tolerància i obertura davant dels quals ha de respondre la institucionalitat per a enfrontar les diferències que separen una obra d'art del que és una bandera real. Per aquesta mateixa dificultat per entendre la diferència entre obra i bandera, Síndrome d'actualització va ser censurada l'any 2021 per ordre d'un mandat a l'interior del Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni del Govern de Xile, durant la inauguració de l'exposició on va ser hissada. Després d'una esgotadora negociació entre l'artista, advocats representants i el Ministeri, va tornar a ser hissada sota condicions imposades per ellxs.
Els dies 27 i 28 de setembre de 2023, la bandera tornarà a ser hissada al màstil d'EINA Bosc, donant lloc a una conversa pública amb l'artista el dia 28 a les 18:30h. Aquest suport va servir en el passat per a altres banderes institucionals, també en un marc de dictadura i postdictadura, d'implementació d'un projecte biopolític en què el control farmacològic de lxs cossxs anava de la ma amb el desenvolupament vigilat de programes d'identitat nacional; en aquest cas particular a través de la reeducació i integració de. Menors migrants i/o ploretàries. A la xerrada amb Bimer, treballarem els encreuaments de la biopolítica i la institucionalitat dels signes, els seus potencials dissidents i les seves formes de violència. Recorrerem la història de les banderes treballades o hackejades per artistes i el desenvolupament paral·lel del biopoder en els estats nació. Això ens permetrà repensar des d'una òptica sindèmica els diversos nivells d'aquest règim, del narcocapitalisme cognitiu i la psicodeflació (Bifo Berardi) a la farmacopornografia (Paul B. Preciado).
Imatge: Adolfo Bimer, Síndrome d'actualització (2021). Impressió digital sobre tela. Fotografia de Felipe Ugalde