LOOP Barcelona x einaidea

En col·laboració amb un grup d’estudiants i alumni de l’escola, einaidea ha creat la identitat gràfica d’aquesta edició de LOOP Barcelona, que té lloc del 14–24 de novembre de 2023. El projecte parteix d’una immersió en l’arxiu de LOOP, que reuneix documents de les més de dues dècades d’activitat de la fira i el festival. Un taller de tres dies, en què van participar una vintena de col·laboradorxs, va fer emergir suports, encara vigents o ja caducs, de difusió i presentació de videoart, exemplificats per nombrosos cassettes, dvds, cd-roms, discs durs i papers d’artistes que han passat per o s’han aproximat als esdeveniments de LOOP; així com registres d’esdeveniments i documents que han servit a l’equip de l’entitat per definir les línies del seu programa o construir les seves narratives en cada edició. El taller va permetre examinar preview copies d’obres audiovisuals d’artistes actuals i compilacions històriques, incloses les pròpies publicacions de LOOP dedicades a escrits d’artistes clau del videoart.

L’acte col·lectiu de busseig va donar lloc a associacions enlluernadores i relectures especulatives que van cristal·litzar en una ficció documental titulada Láser Madre. El desplegament espontani d’aquesta ficció va tenir com a catalitzadors, concretament, el guió de l’artista Mary Lucier per a la seva videoperformance Fire Writing (1975), la lectura del qual va fer desencadenar l’experiment amb què va concloure el taller; els assajos fílmics After Many a Summer Dies the Swan: Hybrid (2002), d’Yvonne Rainer, i Éloge de l’amour (2001) de Jean-Luc Godard, visionats simultàniament; i el text „A to Z of HF or: 26 introductions to HF“ (2009) d’Antje Ehmann i Kodwo Eshun, llegit com a breviari a l’atenció d’autorxs futurxs.

Articulats sota el concepte de Láser Madre, els elements visuals i gràfics de la identitat de LOOP Barcelona 2023 prenen com a referència un document de la història hipotètica del videoart, o el que l’escriptor i cineasta Jalal Toufic anomenaria l’exploració d’„una branca paral·lela del multivers“. Láser Madre és una peça de vídeo que podria haver existit en un altre Antropocè, no exactament aquest: un film abstracte que narra les vicissituds d’un feix de llum vermella a través de múltiples suports de plàstic i de vidre. Els moviments gentils i exagerats d'aquesta llum passen de mà en mà i d'una eina visual a altra: gravats per una handycam i reproduïts en una pantalla de plasma, a la vegada filmada per un smartphone, el registre del qual és posteriorment editat en xarxa. Láser Madre és un bricolatge intergeneracional on cada fotograma és un pòster. Les escenes que en succeeixen evoquen masses d’emocions ternes, episodis de vida cel·lular, temptatives d’expressionisme domèstic i melancòlic, potencials visions de psicodèlia cuir, amaratges d’ovni, vols nocturns vists a la llunyania a través d’una lent infraroja. Tot això en silenci. Les escenes es presten a ser traduïdes, redescrites, per fragments de llenguatge trobat que a vegades se’ls adossen en forma de subtítols. Láser Madre és una veu col·lectiva en off, una simulació de film de culte que gairebé existeix.

Láser Madre ha estat cocreat per Ignasi Ayats, Manuel Cirauqui, Ana Habash, Mireia Molina Costa i Alexandre Viladrich, amb la col·laboració de Flavià Boleda, Esteban Gutiérrrez Silva, Júlia Izaguirre, Haji Kareem, Andrea Linares i José Nerín; i amb l’ajuda i complicitat de tot l’equip de LOOP.