einaidea poesia (1) x Gabriel Ventura:
El poema que vindrà
Vesprada de lectura amb Mohamad Bitari, Juana Dolores, Eduard Escoffet, Maria Isern, Alicia Kopf, Ginebra Raventós i Gabriel Ventura
Amb aquest esdeveniment comença una programació de trobades entorn de la poesia contemporània, els seus llenguatges i comunitats possibles i no reconciliades, el seu potencial per ajuntar-nos i abismar-nos. Se l'escolti o no, la poesia opera com a fluid, teixit i alè connectiu entre les pràctiques artístiques. Fàrmac i residu. Reconeixem el seu futur ancestral i la seva marginalitat de yuyo, la seva lleugeresa radical i les seves pèrdues. Hi ha un buit de la poesia a les escoles d'art i disseny i en la programació de moltes institucions. D'això parlàvem fa no gaire amb Gabriel Ventura, a qui hem convidat a reunir poetes que treballen avui la llengua poètica en els seus materials i manifestacions més diverses, del teatre a l'art sonor, la ficció i la performance. Amb Mohamad Bitari, Juana Dolores, Eduard Escoffet, Maria Isern, Alicia Kopf, Ginebra Raventós, acompanyades del mateix Gabriel Ventura*, us convidem a passar unes hores de la tarda de l'1 de febrer.
*: «Hi ha tanta poesia i, tanmateix, res més estrany que un poema! D'aquí la profusió d'esbossos, estudis, fragments, tendències, ruïnes i materials poètics», apuntava Friedrich Schlegel en els seus quaderns d'universitat, ara fa més de dos-cents anys. En l'intent d'arribar al poema que voldríem escriure, el cos es sacseja, busca una nova posició des d'on fabular, s'enfronta als seus propis límits imaginatius. Molt sovint, els poemes no són res més que els rastres d'aquest accident amb el llenguatge; estelles i fragments, com diu Schlegel, que reclamen la condició d'obra autònoma. El color, l'accent i la tensió de cada imaginació genera un tipus diferent de material poètic. En aquesta lectura presentem set veus que treballen des de contextos i posicions singulars, de l'art sonor al teatre, de la novel·la a l'acció. Set maneres d'imaginar el poema que vindrà.
Gabriel Ventura
Mohamad Bitari (Damasc, 1990) és poeta, dramaturg, editor i periodista. Com a traductor i poeta, ha traduït obres de Federico García Lorca, Rafael Alberti, Miguel Hernández, del poeta xilè Thomas Cohen (en un llibre editat per Asmaa Azayza) i de Miquel Martí i Pol. Actualment, treballa en una antologia d'aquest darrer i en una altra de Maria Mercè Marçal. Com a editor independent, ha coordinat l'antologia poètica Jo soc vosaltres. Sis poetes de Síria, publicada per Godall Edicions, Pol·len Edicions i So de Pau; també ha participat en l'edició del llibre Palestina. Arte y resistencia en Nayi Al-Ali, publicat per Ediciones del Oriente y del Mediterráneo. Recentment, ha fundat Èter Edicions, on ha publicat les traduccions al català de La tragèdia d’en Saied Mattar, de Majd Kayyal; Si fossin nens suecs, d’Elisabeth Hultcrantz; i Panorama de mort i desolació, de Rasha Omran. També ha traduït a l'àrab una antologia teatral del dramaturg Josep Maria Miró. Com a dramaturg, ha treballat en els projectes Habibti Rja’l Al-Tajet, de Greg Kalleres (2012) i El dictador, d'Issam Mahfouz (2013), ambdós projectes presentats al Babel Theatre de Beirut i dirigits per Lina Abyad. Ha participat com a cocreador en els espectacles Sous la plage (2016) juntament amb Marc Villanueva i presentat a la Sala Beckett, el Festival Grec i el Frankfurter Lab 2016-2017; i en l'escriptura de Síndrome de Gel, amb Clàudia Cedó, dirigit per Xicu Masó i presentat al Teatre Lliure de Gràcia (2022).
Juana Dolores (El Prat de Llobregat, 1992) és actriu, dramaturga i directora d'escena. També vídeoartista i poeta. Ha publicat Bijuteria (56è premi de poesia catalana Amadeu Oller, ed. Galerada, 2020) i I SI UNA NACIÓ DESFILANT PER UNA CATIFA VERMELLA –rèquiem català– (Ed. Poncianes, 2023). En teatre ha escrit, dirigit i protagonitzat JUANA DOLORES, massa diva per a un moviment assembleari (2019) i HIT ME IF I'M PRETTY o la princesa moderna. En audiovisual ha realitzat LIMPIEZA (2020) i MISS UNIVERSO (2021).
Eduard Escoffet (Barcelona, 1979) ha presentat les seves propostes en centres i festivals com el Centre Pompidou, el Palais de Tokyo i la Fondation Cartier de París, el berlin poesiefestival, Bowery Poetry Club (Nova York), Centro Cultural São Paulo, Sónar Barcelona, Museo Reina Sofía (Madrid), Roma Poesia, Poetry Africa (Durban, Sud-àfrica) i Museo del Chopo (Ciutat de Mèxic), entre molts altres. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013, publicat el 2018 amb el títol de Suelo y cielo) i Menys i tot (2017), a banda del llibre d’artista Estramps amb Evru (2012) i el pòster-poema Plançó (2021), premi Carles Hac Mor. Amb la banda d’electrònica Bradien, amb la qual va col·laborar entre 2009 i 2016, va publicar els discos Pols (2012) i Escala (2015). Actualment és membre del grup Barba Corsini, amb el qual va publicar el 2021 el disc Un nou incendi. Entre d’altres projectes recents, és autor amb Gianluca Abbate del film Cos endins (Itàlia, 2019). El 2005 va comissariar, amb Eugeni Bonet, el cicle de cinema Pròximament en aquesta pantalla sobre cinema lletrista al MACBA (2005). També ha comissariat, entre d’altres, les exposicions La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980 a la Fundació Joan Brossa de Barcelona (2019) i Tom Johnson. Música ilustrada al Centro José Guerrero de Granada (2023-2024).
Maria Isern Ordeig és autora de dos llibres de poesia, Sostre de carn (Premi Francesc Garriga 2017, La Breu, AdiA, Cafè Central, Edicions del Buc) i Rusc (La Breu, 2023). L'un comença una expansió que l'altre empeny, jugant amb el taulell del primer i estavellant-lo en una ciutat nova, més o menys una colònia d'abelles. També és co-autora del vídeo-assaig Del peix, l'espina, estrenat al Bòlit (Girona) el 2023, que sorgeix de relligar la gana i el desig des de la perspectiva del cos anorèctic. A cavall de les universitats de Barcelona i Paris 8 –Vincennes-Saint Denis, ha escrit una tesi en Literatura comparada i Estudis de gènere i sexualitat que investiga la interacció entre els orificis i la visió en la percepció i la construcció del cos en literatura, cinema i novel·la gràfica contemporània. Alguns dels seus textos han estat traduïts al grec, al portuguès, a l'anglès i al castellà.
Alicia Kopf nom artístic d'Imma Ávalos, és artista visual i escriptora. En la seva faceta d'artista va rebre el Premi GAC / DKV el 2013 com a millor exposició d'artista jove en galeria de l'any, per la seva primera exposició individual a la galeria Joan Prats de Barcelona. Va publicar el seu primer llibre de relats Maneres de (no) entrar a casa el 2011. La seva primera novel·la Germà de gel (Ed. Alpha Decay, 2016) ha rebut els premis Documenta 2015 i Llibreter 2016, així com el Premi Ojo Crítico de Radio Nacional de España i el Cálamo Otra Mirada el 2017 i el Premi Oksar del Gremi de Llibreries de Roma. Germà de gel ha estat traduïda a deu idiomes fins ara.
Ginebra Raventós és poeta i artista sonora que indaga en les possibilitats sonores i performatives de la poesia a través d'accions, recitals, composicions, publicacions i instal·lacions. En les seves peces desplega el seu univers poètic, on veu, acció, so, imatge, espai i text s'entremesclen en un tot indispensable. El 2021 va publicar el vinil Saturn darrere nostre: el glaç, el got, el buit, l'acte verge. Ha presentat peces a festivals, museus i fundacions de Catalunya, Berlín, París, Reykjavík, Londres, Lisboa, Budapest o Chicago.
Gabriel Ventura (Granollers, 1988) és poeta. Els seus últims llibres són W (2017), Apunts per a un incendi dels ulls (2020) i La nit portuguesa (2021), crònica de rodatge de Liberté, pel·lícula d’Albert Serra. Els seus poemes s’han traduït a l’anglès, el castellà, el francès, el grec i el neerlandés. El seu treball sol partir de la poesia i des d'aquesta disciplina s'expandeix en moltes direccions: l'acció, l'ensenyament, la investigació, la traducció o el vídeo. Recentment ha filmat Els miracles del Mestre Cabestany (ARBAR, 2023), curtmetratge dirigit amb Rosa Tharrats. També es dedica a l’acció, amb obres com (-N-O-E-M-A-), L’ajudant o Passió i cartografia per a un incendi dels ulls, poema-deriva publicat pel MACBA el 2022. El seu darrer llibre de poemes, Apunts per a un incendi dels ulls, ha donat títol a una exposició col·lectiva al MACBA dedicada a l'escena local. Prèviament, el llibre es va presentar durant una performance de 24 hores a l'aparador de la llibreria Documenta. Les seves obres s'han presentat en institucions i festivals com MACBA, MNAC, Bòlit, Festival de Poesia de Barcelona, Poesia i +, Festival Veu o la Biennal de Venècia. Actualment treballa en un projecte per a Manifesta 15, juntament amb Rosa Tharrats, amb qui sol col·laborar habitualment. Ha rebut, entre d'altres, la beca Montserrat Roig, i des de 2019 és professor associat a BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona.