L'assignatura de Representacions Digitals en Codi Obert està pensada per iniciar-se en el procés de disseny d'espais i objectes assistit per l'ordinador. El curs vol crear un recorregut projectual a través de conceptualització de regles, i la utilització d'un software que apliqui aquestes regles, que s'aniran convertint en formes i objectes fins a la fabricació amb eines digitals de petits prototips derivats del procés endegat.
No ens interessa tant la idea com el procés, el camí cap a el desconegut, el control de formes complexes a través de petites regles senzilles. El valor que ens aportarà descobrir com creem resultats imprevistos, serà un dels principals aprenentatges d'aquest curs.
El curs aborda el procés creatiu d'una forma emergent, provocant i aconseguint resultats a partir d'un determinat procés de treball fonamentat en l'experimentació. En aquest cas un procés en el qual l'ordinador tindrà especial rellevància.
Iniciarem el nostre procés creatiu agafant el cos humà com a referència. Traçarem diferents seccions que envoltin posicions del cos humà... treball, oci, repòs, etc.. Unirem aquestes seccions en operacions de "loft" com ens permet el programa Rhinoceros obtenint unes primeres volumetries, formes, espais.... derivats de la successió d'aquestes seccions. Una vegada creats, revisarem els volums i morfologies creades i n'imaginarem un possible programa d'ús.
En el següent pas del projecte prendrem com a punt de partida l'estudi o anàlisi dels patrons que trobem en sistemes naturals, i aplicarem alguns dels que ens semblin més interessants sobre la superfície de les formes creades prèviament per a dotar aquestes superfícies d'una certa tectònica, materialitat i estructura. Ho farem també ajudant-nos amb eines com Rhinoceros o Grasshopper.
En la última fase de treball ens centrarem a aportar a l'estudiant els coneixements perquè sigui capaç de fabricar o produir ell mateix algunes d'aquestes formes que hem creat amb eines de fabricació digital. (tall amb làser, ràpid prototoiping) Per tant, l'alumne estarà en estreta relació amb el taller dotat amb aquest instrumental, immers en la fabricació i manipulació d'aquestes eines.
Així descobrirem com podem utilitzar una tècnica tan potent i versàtil per a dissenyar un espai, dissenyar un objecte, o per a plantejar la forma d'un edifici. Veurem com la idea, tan sols és un punt de partida i descobrirem que la gimnàstica del treball, la introducció de regles, la seqüència de passos, el encreuament d'informació en el procés fet servir és la part realment important. Els resultats obtinguts seran totalment inesperats per a l'estudiant, el procés ens permet recorrer un camí, que la idea subjectiva no pot preveure.
Per als que no coneguin cap programa de modelatge digital donarem totes les nocions suficients que es necessiten en aquest curs. Les correccions i tutories a classe són indispensables. Les correccions es faran en format de dibuixos en paper o en format digital fent servir l'ordinador en el cas de seqüència d'imatges, Power Point, 3D, etc.
Part_1 Disseny de formes i espais
Sobre posicions del cos humà.
1_Escollir diferents seccions habitables relacionades amb la posició del cos humà… treball, oci, etc..Estudi sobre el modulor de Le Corbusier.
2_Escollir evolvents d’aquest cos, grans espais, espais reduïts….
3_Dibuixar una llista - catàleg d’elles.
4_Relacionar-les produint diverses superfícies amb rhinoceros.
5_Enllaçar-les produint volums. Produir un catàleg de combinatòries de les formes obtingudes. Jutjar quines són més òptimes, o potencialment interessants per al nostre projecte.
Treballarem sempre pensant en l’escala humana.
Part_2 Disseny de la tectònica
Sobre patrons en l’entorn natural
1_Escollir exemple de l’entorn natural, que ens provoqui algun interès, tant per la seva estructura, forma o possible patró de creixement o propagació.
2_Re-dibuixar les parts que ens sembla que segueixin alguna regla de creixement o propagació.
3_Plantejar una possible regla que ens permeti reproduir o propagar el patró de forma manual.
5_Produir un catàleg de combinatòries dels patrons obtinguts i Jutjar quines són mes optimes per aplicar a els volums i formes que hem creat prèviament.
6_Aplicar aquests patrons, sobre la superfície, dividint-la, o fent un tessel·lat.
7_Entendre que aquesta subdivisió geomètrica de la superfície ens ajudarà a pensar una possible estructura i materialitat.
Part_3 Prototips i maquetes.
Fabricació amb eines digitals.
Quan pensem en el model, si l'objecte dibuixat es defineix per formes poligonals, la forma podrà ser dividida, numerada i tallada en peces amb el làser, i que després enganxarem per a crear la forma de nou en el món de el material, però, podrem produir-lo tot d'una tirada en la impressora 3d, en un procés de producció més relacionat amb la màquina, i no tant en la lògica constructiva.
Es tracta que al projectar prenguem decisions i traguem conclusions en comptes d'escollir "estèticament" el material o sistema geomètric que anem a utilitzar. No es tracta de fer un disseny i al final decidir els seus acabats, es tracta que el mateix procés ens vagi informant de quines són les opcions més favorables, constructiva, material, formal, etc., del nostre objecte.
Una vegada realitzat tot aquest recorregut inductiu, ple de decisions, formals, estètiques, materials, ens podem mirar el que hem produït, i pensar quin seria el seu millor ús. Per tant, haurem travessat un procés creatiu pur, sense haver-nos barallat amb un programa concret, amb una necessitat especifica, el qual ens obre tot de preguntes sobre que és l'acte de projectar o crear? És un acte lliure, expressió pura, o va lligat a una finalitat, a una funció especifica? Podem crear, pensar i dissenyar entorns i espais, sense pensar ni un moment en el seu ús?... Això és el que el treball amb l'ordinador, el raonament inductiu, el procés estructurat prova-error, i la nostra intuïció ens permetrà descobrir.
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
Steven Johnson: Emergence: The connected Lives of Ants, Brains, Cities and Software. Penguin
Iwamoto, Lisa: Digital Fabrications, Architectural and Material Techniques.
Gramazio and Kohler. Digital Materiality in Architecture. Lars Muller Publishers.
Jordi Truco: PARA-Site. Time Based Formations Through Material Inteligence. ELISAVA 2011.Lulu.
University of Chicago Greg Lynn: Animate Form. Princeton Architectural Press.
A.Quarmby. Materiales plásticos y arquitectura experimental. Editorial Gustavo Gili.Barcelona 1976.