Representacions digitals

La representació visual de missatges, espais o objectes a través de recursos digitals implica la comprensió i el domini de les eines i programaris habituals en l’entorn professional del disseny. Lluny de limitar-ne l’expressió, el domini d’aquests recursos i tecnologies ha de permetre anar més enllà en l’expressió visual per controlar-ne el llenguatge, tot complementant les tècniques analògiques i manuals.

El programari a utilitzar és l’habitual en l’entorn professional però pot ser executat amb opcions alternatives de llicència oberta o lliure, si l’estudiant així ho desitja.

Objectius formatius

L’objectiu formatiu general és el d’assolir els coneixements tècnics i habilitats bàsiques tant del principal programari digital en l’entorn del disseny, com dels conceptes vinculats a la representació i producció de material gràfic a partir d’aquestes eines.

Específicament els objectius abasten diferents àmbits formatius:

Entorn informàtic i digital
1. Conèixer el programari professional propi de l’àmbit del Disseny: Indesign, Photoshop, Illustrator, Autocad, Solidworks.
2. Establir bases tècniques sòlides per al treball en l’entorn digital en general, i en l’àmbit del disseny en particular. Entendre la lògica general dels programaris, el funcionament dels diferents sistemes operatius (MacOs i Windows) i l’ús del hardware habitual.
3. Adquirir els coneixements, hàbits de rigor i ordre necessaris per a treballar de forma òptima en un entorn tecnològic (procediments, formats d’entrega, característiques tècniques) i de projecte de disseny.
4. Entendre i aplicar els avantatges de treballar amb programes paramètrics de disseny.
Representació d’idees i realitats
Tenir present el ventall bàsic d’eines de representació que ofereixen els diferents programes informàtics vinculats al disseny i saber-les utilitzar de forma òptima i adequada.
Ser capaç de generar diferents tipus d’imatges, pròpies de l’entorn de creació visual, a partir del dibuix o la il·lustració, així com la generació de gràfics.
Entendre la diferència entre imatges bitmap i vectorial, i saber-les adequar i utilitzar segons el context.
Ser capaç de representar l’espai en 2D a partir del dibuix de planells tècnics que compleixin amb els requeriments propis del sector.
Ser capaç de representar espais i/o objectes en 3D a partir de les parametritzacions necessàries.
Ser capaç de generar peces gràfiques de compaginació bàsica, a partir de l’ús apropiat de la tipografia, la composició, l’arquitectura de la informació i l’ús d’imatges.
Identificar estils visuals i tipologies de representació i associar-les amb les necessitats comunicatives del projecte o del context.

B. Preparació tècnica per a l’ús i la producció física

Conèixer les característiques i saber generar i utilitzar de manera òptima els diferents formats i extensions dels documents informàtics propis de cada programa.
Conèixer les particularitats a tenir en compte a l’hora de preparar arts finals o arxius per a enviar a produir.
Ser capaç de produir i/o imprimir originals i maquetes.

Continguts

Introducció a la informàtica i l’entorn de treball
1. Hardware: Arquitectura interna; Perifèrics d’entrada i de sortida. Software: Sistemes operatius (Windows, OS X); Aplicacions orientades a disseny i especialitats del disseny. Personalització de l’entorn.
Representació d'espais i objectes
1. Representació d'espais en 2D (dibuix de planells) ⎯ AutoCAD
  L’àrea de treball. Control de l’espai i de les vistes. Eines de dibuix 2D. Eines de modificació del dibuix 2D. Eines de diferenciació i organització del dibuix 2D: Capes; Blocs i Biblioteques; Estils i Color. Acotació. Treball entre diversos fitxers. Copia / Exportació / Importació. Espai de treball i Espai d’impressió.
2. Modelatge paramètric en 3D ⎯ SOLIDWORKS
  L’espai de treball d’un programa paramètric 3D i la diferenciació amb altres programes. Introducció al croquis. Eines bàsiques del dibuix 3D: Extrusió; Tall; Revolució. La intenció i planificació del procés de disseny. L’assemblatge entre diferents parts de l’objecte: Relacions de posició; Visualització i color. La realització de planells a partir del modelatge. Arxius, Exportació i Importació.
Tractament i creació d'imatges
1. Retoc i creació d'imatges de base bitmap ⎯ PHOTOSHOP
  Possibilitats del programari. Aspectes bàsics de la interfície i l'àrea de treball. Visió general de les principals eines. Gestió i tipus de capes (capes de pixel, objectes intel·ligents, text, formes vectoritzades, ajustos o efectes). Eines de retoc. Ajustos de llum i color bàsics. Ajustos de perspectiva en imatges d'espais. Aplicació de text. Eines de dibuix (pinzells). Gestió del color: mostres i modes de color. Aplicació de text. Treball i generació d'imatges a partir de continguts de diferents arxius. Treball a partir de seleccions (eines de selecció). Màscares (de capa i de retall). Formats d'arxiu: característiques i usos dels formats bàsics (raw, jpg, tiff, png, gif, svg i psd). Verificació i ajust de mida, pes i resolució d'arxius. Ús i adaptació dels modes de color principals (RGB, CMYK, escala de grisos, mono/duotono, color indexat). Exportació de formats. Animació amb format Gif.
2. Creació d'imatges a partir de programes amb base vectorial ⎯ ILLUSTRATOR
  Possibilitats del programari. Aspectes bàsics de la interfície i l'àrea de treball. Visió general de les principals eines. Dibuix a partir de línia i traç: dibuix, unió, separació, combinació. Aplicació, parametrització i ús de pinzells als traços. Dibuix a partir de taca. Dibuix a partir de formes geomètriques. Simplificació i abstracció de formes (icones). Combinació de formes i vectorització. Preparació d'arxius vectoritzats per a producció (tall o gravat). Treball amb capes. Ús del color: mostres, paletes gràfiques, modes de color. Treball amb text. Exportació d'imatges en diferents formats i resolucions per al seu ús en entorns digitals o per a impressió.
Maquetació i disseny de suports gràfics. Compaginació
Creació de documents gràfics i compaginació ⎯ INDESIGN Creació de documents gràfics simples a partir de text. Edició bàsica de text. Especificitats tipogràfiques i gestió tipogràfica. Creació de documents complexos (compaginació avançada). Jerarquia de la informació. Definició i aplicació d’estils de caràcter i de paràgraf. Guies i retícules. Pàgines mestres. Ús d’imatges. Preparació per a la impressió. Configuració d’arxius pdf. Empaquetat per a la impressió. Imposició d’un original per a impremta. Impressió i producció d'una maqueta.

Avaluació

Sistema d’avaluació

Avaluació continuada

L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

Normativa general d’avaluació

Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.

Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.

Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Procés de revisió

La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.

Procés de reavaluació

No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.

Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.

Normativa específica de l’assignatura

Entregues fora de termini. Les entregues fora de termini tindran una penalització d’un punt per setmana de retard.
Reavaluació. Per optar a la reavaluació cal haver seguit l’Avaluació contínua i haver obtingut una nota mínima de 3,5.
Si els treballs entregats per la reavaluació no compleixen amb els requeriments mínims, la nota d’origen no variarà.
Compliment dels requeriments bàsics. Les entregues que no compleixin amb els requisits tècnics especificats en la descripció de l’exercici (tipus d’arxiu, pes, nom, etc.), d’entrega (tasca adequada) o terminis, es consideraran NA (no avaluables).
Millora de nota. Podran optar a pujar nota únicament aquells estudiants que tinguin una nota d’Avaluació contínua mínima de 8,5.