En aquest grup de projectes –a què hem anomenat Grup Mixt– s’encararan els projectes, primer com a professionals del disseny i, després, com a professionals del disseny especialitzats en alguna o algunes de les estratègies de formalització pròpies del camp com l’objecte, la gràfica, l’espai o el servei; de la mateixa manera que s’incorporaran, si s’escau, estratègies provinents d’altres camps de coneixement.
La particularitat d’aquest enfocament a l’hora de projectar rau en definir el punt d’entrada al projecte (briefing) a través de la investigació, i donar forma al punt de sortida (resultat) a través de l’experimentació. Aquest procediment obliga a aproximar-se al context amb més profunditat i detall (anàlisis de l’entorn: cultura, situació actual, moviments, tendències,...) i, alhora, permet no treballar amb formats preconcebuts i tancats sinó donar respostes concretes a necessitats / oportunitats / problemàtiques concretes.
** Aquest grup de projectes neix de la necessitat d’agrupar aquells estudiants que volen aprendre a projectar fent servir l’objecte matèric com a estratègia (producte) i aquells que a priori no els és rellevant l’estratègia de formalització a utilitzar (cultura). Tot i així, s’ha elaborat una nova proposta que engloba i reequilibra els dos processos de què es partía per tal d’arribar a un punt intermedi de qualitat i que dona resposta a les expectatives inicials dels estudiants.
- Entendre que el disseny actua en diferents àmbits d’ordenació del món i la societat.
- Saber detectar, dins d’aquests àmbits, a través de la investigació, oportunitats de disseny.
- Dissenyar i produir allò que sigui necessari per tal de donar resposta a l’oportunitat de disseny detectada.
- Ampliar, a través de l’experimentació, les diferents dimensions de l’objecte a fi de portar el disseny més enllà de l’acció marginal de dotar-lo de qualitats estètiques a un conjunt restringit de béns de consum.
- Integrar coneixements i procediments propis de disciplines igualment creatives però que a vegades queden apartades dels processos de disseny com els artesans.
- Integrar conceptes i procediments propis d’altres disciplines per ampliar l’esfera de coneixement pròpia del disseny.
- Estendre el compromís del disseny a esferes no només regulades pel mercat.
- Comunicar el projecte dissenyat des d’aspectes conceptuals, processuals i tècnics.
- Articular des del disseny aportacions originals als debats socials i culturals oberts.
Els continguts de l’assignatura s’agrupen tenint en compte un primer moment, previ al disseny, vinculat amb el posicionament que adquirim com a professionals del disseny. És a dir, des d’on dissenyem. Després se situaran dos altres moments, aquesta ja sí propis del disseny i rellevants a l’hora de dissenyar; (1) l’elaboració del briefing i (2) el disseny i la producció.
Vinculat a aquest moment previ de construcció de la mirada i del posicionament, el contingut girarà entorn d’idees com l’actitud crítica; la reflexió addicional; el pensament de disseny; les aliances disseny-societat; la col·lectivitat; i la visibilització, legitimació i construcció de relats.
Vinculat al primer moment enumerat en què l’objectiu és elaborar activament el briefing, el contingut girarà entorn d’aspectes com els àmbits d’actuació, els contextos (plurals), les oportunitats de disseny, els clients i els usuaris.
I finalment, vinculat al segon moment en què l’objectiu és el disseny i la producció del resultat, el contingut girarà entorn d’idees com la formalització (material/ inmaterial); el fet estètic; la gestió dels calendaris i pressupostos; els recursos tècnics i processuals; la autoria i la identitat del dissenyador; i la comunicació del projecte.
Metodologia docent
Durant el curs s’alternaran diversos formats de docència:
- Exposició de continguts del temari, per part de la docent.
- Experimentació dels continguts del temari a partir d’exercicis.
- Treball a l’aula a tall de taller de projecte, amb la participació de la docent.
- Col·laboracions amb agents externs, amb la participació de la docent.
- Classes pràctiques col·lectives i/o individualitzades segons convingui.
- Presentació i anàlisis de casos d’estudi.
- Presentació i defensa pública de les idees i propostes.
* Per tal de donar resposta als requeriments de distanciament físic relacionats amb la pandèmia de la CÒVID-19, part de la docència pot ser que hagi de ser impartida en línia, o en espais fora de les instal·lacions del Centre.
Activitats formatives
Tot i que la proposta pot ser revisada en funció del número d’estudiants matriculats i de la possibilitat de generar acords amb institucions externes a EINA, les activitats formatives es preveu que siguin les següents, amb el pes percentual de nota indicat:
-
Projecte 1. L’elaboració del briefing específic forma part dels objectius d’aprenentatge de l’assignatura per tant s’acabarà de definir amb els estudiants. (50%)
-
Projecte 2. L’elaboració del briefing específic forma part dels objectius d’aprenentatge de l’assignatura per tant s’acabarà de definir amb els estudiants .(40%)
Sistema d’avaluació
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo.
A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
-
Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
-
Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
-
Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
-
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Criteris d’avaluació
Tenint en compte la naturalesa de l’assignatura que, si ve parteix del marc d’acció bàsic que reflecteix aquesta guia docent, el què hi acaba passant es va construint responent a les necessitats que van emergint; els criteris d’avaluació específics s’aniran acordant en paral·lel al que vagi succeint. D’altra banda, un 10% de la nota final es resoldrà a partir de mètodes d’autoavaluació.
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
Normativa general
-
No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
-
Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
Bibliografia
CROSS, N. (2006) Designerly Ways of Knowing. Springer-Verlag.
KESHAVARZ, M. (2016) Design-politics. An Inquiry into Passports, Camps and Borders. [Doctoral Dissertation in Interaction Design, Malmö University] Dissertation Series: New Media, Public Spheres and Forms of Expression. Electronic version of dissertation: http://hdl.handle.net/2043/20605
KOSKINEN, I. (Summer 2016) Agonistic, Convivial, and Conceptual Aesthetics in New Social Design. DesignIssues: Volume 32, Number 3. doi: 10.1162/DESI_a_00396
MANZINI, E. (2016) Cuando todos diseñan. Experimenta editorial.
STENGERS, I. (2017) En tiempos de catástrofes. Ned Ediciones
VON BORRIES, F. (2016) Proyectar mundos Una teoría política del diseño. Ediciones Metales Pesados.
Recursos
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
CB2 - Que els i les estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB5 - Que els i les estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
CE1. Analitzar els objectes, comunicacions i espais habitables per a detectar-hi problemes de disseny, aportar solucions alternatives i avaluar la viabilitat social, tecnològica i econòmica.
RESULTATS D’APRENENTATGE
CE1.8. Observar i valorar críticament els problemes d’ús d’un element de l’entorn immediat per a realitzar un anàlisis previ al desenvolupament de un projecte de disseny.
CE17. Exposar i raonar, de forma oral i escrita, els resultats i els processos de treball dels objectes de disseny propis.
RESULTATS D’APRENENTATGE
CE17.2. Realitzar una memòria escrita del projecte i defensar-la oralment
CE19. Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.
RESULTATS D’APRENENTATGE
CE19.6. Formular un anàlisis de disseny que condueixi a un programa d’actuació a partir de la recollida de dades quantitatives i qualitatives, tests experimentals, entrevistes i interpretació de dades preexistents.
CE19.7. Avaluar críticament els resultats i la eficiència del projecte a partir dels objectius definits per el programa utilitzant l’anàlisi comparatiu amb la realitat preexistent.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
CT3. Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografía necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.
CT9. Capacitat resolutiva i de presa de decisions.
CT10. Motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l’acabat final d’un projecte de disseny.
CT12. Capacitat per a la integració i síntesi de coneixements adquirits en contextos i situacions diferents, amb flexibilitat i creativitat.
CT13. Orientar l’acció del disseny a partir de valors de respecte a l’entorn ambiental i amb criteris de sostenibilitat.
CT14. Valorar i fomentar l’ús social de l’entorn i de la comunicació amb atenció especial a l’accessibilitat per a grups d’usuaris i receptors diferents.
CT16. Demostrar que es posseeixen valors i principis deontològics propis de la professió.