Amb aquesta assignatura treballarem el plantejament i creació de projectes partint de diferents mirades sobre la naturalesa, analitzant els significats que li atorguem, les implicacions polítiques i idelògiques implícites i explícites de les formes que tenim d’observar-la, utilitzar-la i relacionar-nos-hi, o les pràctiques socials que hi duem a terme.
Treballarem la identificació de temes d’interès, el desplegament d’una investigació i com aportar-hi el nostre treball creatiu i crític. Veurem com el disseny pot nodrir i nodrir-se d’altres àmbits de coneixement com són l’art, l’antropologia, la sociologia i la història. Ens aproparem al treball, metodologies i formats de creadors que es mouen en aquestes interseccions i treballarem per a convertir temes complexes en projectes específics.
L’assignatura prendrà com a cas d’estudi principal el parc de Collserola del que n’analitzarem les dimensions físiques, històriques, polítiques, simbòliques i socials així com diferents formes d’explorar-lo i estudiar-lo. Partirem de l’encàrrec de dos exercicis específics de recerca i creació al voltant del parc de Collserola per acabar amb un projecte individual de caire més obert i personal.
Objectius formatius
- Estudiar un tema d’interès, en aquest cas relacionat amb la construcció social de la naturalesa, amb profunditat i complexitat.
- Aprendre a plantejar projectes a partir de referents, interessos propis i necessitats socials, polítiques o culturals.
- Saber analitzar la societat amb distància crítica però de forma implicada i situada.
- Desenvolupar la capacitat crítica i analítica tant cap als propis projectes com cap als projectes aliens.
- Desenvolupar les capacitats i competències bàsiques per a dur a terme un projecte des del seu plantejament inicial al seu desenvolupament i producció.
Aquesta assignatura s’imparteix en: Català / Castellà
Les tutories es podran realitzar en: Català, castellà, anglès
L’assignatura es divideix en dos grans blocs que s’intercalaran durant el curs.
Les invencions de la naturalesa:
- Mites fundacionals. Déus. Naturalesa com a estat natural. Estat pre-cultural. Il·lustració i la mirada científica. La mirada utilitària.
- La imatge del món: cartografies, mapes, invencions. Les muntanyes Kong i l’illa de Frisland.
- La creació del paisatge. Orígens, significats, usos i ideologies.
- La romantització de la naturalesa. Excursionistes i exploradors. Naturalesa salvatge.
- Naturalesa, estat-nació i identitat col·lectiva. Naturalesa simbòlica. Parcs nacionals. Monuments naturals. Espècimens botànics singulars i arbres monumentals.
- Naturalesa exposada. Museus d’història natural, jardins botànics i diorames.
- Parcs urbans. Història, disseny, reproducció i control social.
- L’ús productiu de la naturalesa. Extracció i explotació. Final de més o la fi del món. Conservació i conservacionisme. Mother nature burger. Capitalisme verd i green washing.
- Més enllà de la Terra. Ciència ficció i naturalesa. Utopies, distopies, futurs desitjables.
Eines, mètodes, trucs i vies d’escapatòria:
- Mètodes de recerca entre el disseny, l’art, la sociologia i la història.
- Localització i aproximació a les fonts d’informació: arxius, veïnes, agents, història oral, memòria personal, ficció i no ficció, cartoteques, etc.
- Articulació d’interessos personals i socials.
- Sortides d’emergència.
Metodologia docent
L’assignatura s'articula al voltant d’activitats dirigides (sessions teòriques, presentacions de creadors/visites), activitats supervisades (debats i sessions de valoració conjunta de projectes) i activitats autònomes (lectura, plantejament de projectes individuals). Davant de possibles limitacions derivades de la COVID-19 durant el curs 2020-21, es proposarien més classes a l’exterior i es compensarien les classes teòriques de forma telemàtica.
Activitats formatives
Activitats Dirigides
Activitat: Sessions teòriques
Hores: 20%
Competències: CE1, CE2, CE3, CT12, CT13, CT14, CT15, CT19
Activitat: Presentacions de creadors i/o visites
Hores: 15%
Competències: CE1, CE2, CE3, CT12, CT13, CT14, CT15, CT19
Activitats Supervisades
Activitat: Debats i sessions de valoració conjunta dels projectes
Hores: 15%
Competències: CE1, CE2, CE17, CE19, CT6, CT13, CT14, CT15, CT19
Activitat: Exercicis de creativitat i anàlisi crítica en grup
Hores: 15%
Competències: CE1, CE2, CE3, CE4, CE7, CE8, CE17, CE19, CE20, CT6, CT13, CT14, CT15, CT19
Activitats autònomes
Activitat: Lectures de textos i visionat de pel·lícules
Hores: 15%
Competències: CE1, CE2, CE3, CT12, CT13, CT14, CT15, CT19
Activitat: Treball en els projectes individuals
Hores: 20%
Competències: CE1, CE2, CE3, CE4, CE5, CE7, CE8, CE17, CE19, CE20, CT6, CT9, CT10, CT12, CT13, CT14, CT15, CT19
Activitats avaluables
- Activitat 1: Exercici de cartografia crítica/creativa a l’entorn del parc de Collserola (25%)
- Activitat 2: Exercici a partir del treball creatiu amb fonts secundàries o primàries sobre del parc de Collserola (25%)
- Activitat 3: Projecte individual (30%)
- Assistència, participació als debats i treball a classe (20%)
Sistema d’avaluació
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo.
A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
- Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
- Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
- Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Criteris d’avaluació
L’avaluació d’aquesta assignatura serà continuada i no hi haurà proves d’avaluació final. La nota es distribuirà de la següent manera:
Activitat 1:
Activitat 1: Exercici de cartografia crítica/creativa a l’entorn del parc de Collserola (25%)
Activitat 2: Exercici a partir del treball creatiu amb fonts secundàries o primàries sobre del parc de Collserola (25%)
Activitat 3: Projecte individual (30%)
Assistència, participació als debats i treball a classe (20%)
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
L’alumne que malgrat haver seguit l’avaluació continuada no hagi obtingut la qualificació mínima de 5.0 haurà de tornar a entregar aquell o aquells treballs suspesos durant la setmana de recuperació, que no podran obtenir més d’un 6.0.
Procés de reavaluació
Normativa general
- No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
- Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
Albelda Raga, José Luis (1997) La construcción de la naturaleza. Generalitat Valenciana
Barnes, Julian (1999) Inglaterra, Inglaterra. Editorial Anagrama.
Covarrubias Villa, F.; Cruz, M G y Amezcua Zendejas, A. (2017) La disputa disciplinaria científica del concepto de paisaje. Andamios [online]. 2017, vol.14, n.34
Ellen, Roy; Fukui, Katsuyoshi, Eds (1996). Redefining nature : ecology, culture, and domestication.Oxford, Berg.
García Álvarez (2013) Paisaje, memoria histórica e identidad nacional en los inicios de la política de conservación de la naturaleza en España: de Covadonga a San Juan de la Peña1. Hispania, 2013, vol. LXXIII, nº. 244, mayo-agosto, págs. 409-438
Garfield, Simon (2012) On the Map. Why the World Looks the Way it Does. London: Profile Books
Hirsch, E; O'Hanlon, M. (eds) (1995) The Anthropology of landscape : perspectives on place and space / edited by. Oxford, Clarendon Press.
Maderuelo, Javier; Martín de Argila, Maria Luisa (2008) La construcción del paisaje contemporáneo. Huesca, CDAN.
Núñez Florencio, Rafael (2006) Hollada piel de toro: del sentimiento de la naturaleza a la construcción nacional del paisaje. Organismo Autónomo Parques Nacionales
Riechmann, J, (2009). Capitalismo verde: no (tampoco como Green New Deal), sino ecosocialismo (descalzo) Nuestra bandera: revista de debate político, Nº. 244, 2019. págs. 189-199
Rodríguez Campos (1999) ¿También se puede inventar la naturaleza? El poder del lenguaje de la cultura posmoderna. Etnográfica, Vol III. http://ceas.iscte.pt/etnografica/docs/vol_03/N1/Vol_iii_N1_49-70.pdf
Stewart, S. (1993). On longing: Narratives of the miniature, the gigantic, the souvenir, the collection. Duke University Press.
Taylor, D.E. (1999) Central Park as a Model for Social Control: Urban Parks, Social Class and Leisure Behavior in Nineteenth-Century America. Journal of Leisure Research. 1999, Vol. 31, No. 4, pp. 420-477
Thoreau, Henry David (2013). Walden. Madrid: Errata naturae.
Valdés Tejera, Esther (2018) La percepción del paisaje desde la realidad de Occidente: Entre la naturaleza y la razón. Ecozon@, Vol9, nº 2.
VVAA (2014) Relat de belles coses falses. Centre d'Art Lo Pati i Arts Santa Mònica.
Wilde, Oscar. La decadencia de la mentira. Ediciones Siruela.
William Cronon (eds) (1995) Uncommon ground : rethinking the human place in nature. Nova Iorque, W. W. Norton & Company.
Williams, R (1980) Ideas of Nature. In Problems in Materialism and Culture.London: Verso.
Wulf, Andrea (2016) La invención de la naturaleza. El nuevo mundo de Alexander Von Humboldt. Barcelona: Penguin Random House.
Young, T; Riley, R (2002) Theme Park Landscapes: Antecedents and Variations, Dumbarton Oaks Research Library and Collection, Washington,D.C. https://www.doaks.org/research/publications/books/theme-park-landscapes…
Recursos
Arxiu fotogràfic CEC http://intranet.eina.cat/mod/url/view.php?id=37806
La sostenibilidad ¿es una marcianada? Ecotopías, ciencia ficción y crisis socioambiental. Garúa, Saberes y proyectos sociales. https://www.garuacoop.es/la-sostenibilidad-es-una-marcianada-ecotopias-…
Història de l'esport català- Centre excursionista de Catalunya RTVE. Reportatge. http://intranet.eina.cat/mod/url/view.php?id=37805
Competències bàsiques
- CB2 - Que els i les estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
- CB4 - Que els i les estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- CB5 - Que els i les estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Competències específiques
Competència
- CE1. Analitzar els objectes, comunicacions i espais habitables per a detectar-hi problemes de disseny, aportar solucions alternatives i avaluar la viabilitat social, tecnològica i econòmica.
Resultats d’aprenentatge
- CE1.8. Observar i valorar críticament els problemes d’ús de un element de l’entorn immediat per a realitzar un anàlisis previ al desenvolupament de un projecte de disseny.
Competència
- CE2. Avaluar usos i programar funcions orientats a la concepció i formalització de projectes de disseny.
Resultats d’aprenentatge
- CE2.2. Dissenyar un programa d’usos i funcions conduent al desenvolupament de un projecte de disseny.
Competència
- CE10. Estructurar i jerarquitzar gràficament la informació verbal.
Resultats d’aprenentatge
- CE10.5. Emprar intencionadament els recursos gràfics per a sintetitzar i millorar la comunicació.
Competència
- CE17. Exposar i raonar, de forma oral i escrita, els resultats i els processos de treball dels objectes de disseny propis.
Resultats d’aprenentatge
- CE17.2. Realitzar una memòria escrita del projecte i defensar-la oralment
Competència
- CE19. Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.
Resultats d’aprenentatge
- CE19.6. Formular un anàlisis de disseny que condueixi a un programa d’actuació a partir de la recollida de dades quantitatives i qualitatives, tests experimentals, entrevistes i interpretació de dades preexistents.
- CE19.7. Avaluar críticament els resultats i l'eficiència del projecte a partir dels objectius definits per el programa utilitzant l’anàlisi comparatiu amb la realitat preexistent.
Competències transversals
- CT2. Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.
- CT3. Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografía necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.
- CT4. Demostrar interès per l’estudi de llengües estrangeres tant per facilitar la comunicació com per accedir a contextos culturals diferents.
- CT9. Capacitat resolutiva i de presa de decisions.
- CT10. Motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l’acabat final d’un projecte de disseny.
- CT12. Capacitat per a la integració i síntesi de coneixements adquirits en contextos i situacions diferents, amb flexibilitat i creativitat.
- CT13. Orientar l’acció del disseny a partir de valors de respecte a l’entorn ambiental i amb criteris de sostenibilitat.
- CT14. Valorar i fomentar l’ús social de l’entorn i de la comunicació amb atenció especial a l’accessibilitat per a grups d’usuaris i receptors diferents.
- CT15. Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
- CT16. Demostrar que es posseeixen valors i principis deontològics propis de la professió.
- CT19. Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.