Investigació en disseny

El programa de l’assignatura s’organitza en quatre temes. El primer servirà d’articulador dels següents, tal com es detalla més avall.

També forma part dels continguts de l'assignatura participar en la segona iteració de recerca del projecte Direcció de Lectura Vs. Temps, amb la col·laboració del Col·legi de Disseny Gràfic de Catalunya i el Ministeri de Foment del Govern d'Espanya, per al redisseny i testeig de les marques vials tipogràfiques en les calçades.
 

Introducció a la Investigació en Disseny 
1. Antecedents. Politècnica vs. Arts&crafs.
2. Tendències. Del Designerly ways of Knowing al Design Thinking.
3. Models. Niguel Cross (2006), Chistopher Frayling (1993)
4. Pràctiques. Action research, Design-Based Research i la recerca.
5. Instruments. Investigació qualitativa, quantitativa i aproximacions mixtes.
6. Institucions. Centres de recerca, Grups de recerca, Projectes de recerca. Academia i empresa, comitès científics i editorials.
7. Formats. Assaig, póster, comunicació, cas d’ús, intervenció, prototip diegètic, article científic, etc.
8. Rols. I+D, Investigadors/es principals, Doctorands/es, Becaris/es, PMOs, BDs

Investigació per pensar 
1. El projecte com a recerca. Research through.
2. L’objecte d’estudi. Visual methodologies: Estudi de cas: TARRA-GONA direcció de lectura vs. velocitat de lectura.
3. Multimodal research. La metodologia. Estudi de cas: La rellevància del text en el discurs visual (Enric Garrido)
4. The technological Chasm. De l’especulació a la hipòtesi. Estudi de cas: Sketch-based retrieval tool.

Investigació per viure 
1. Els Life Styles com a marc teòric. LEGADOS: patrimonio cultural e identidad. (Camila Reveco).
2. Etnografia per investigar: recerca prèvia o investigació.

Investigació per treballar 
1. Research for. L’estudi de les tendències i la segmentació de mercats. Baby boomers, Millenials, Generació D. Estudi de cas: Pendent de determinar.
2. Entorns experimentals. AI i la creació de continguts automàtics. 
3. Models de negoci vs. models de societat. Estudi de cas: APP+, visita a IDIADA, centre de certificació tècnica de vehicles.
 

Metodologia docent

Les sessions tenen una durada de dues hores i quaranta-cinc minuts. Començaran amb una revisió de l’agenda de conferències, publicacions i activitats relacionades amb la investigació i el disseny destacades durant la setmana, en format conversa. Aquesta revisió constitueix la nota d’actualitat (10%) i es puntuarà setmanalment.

Les sessions es desenvoluparan a través d’activitats d’ensenyament/aprenentatge on es presentaran reptes que caldrà desenvolupar com a treball autònom. En la següent sessió s’oferiran recursos per tal de valorar el treball desenvolupat i encadenar la realització d’una nova activitat i la millora de l’anterior. Els recursos són majoritàriament articles i vídeos.

Eventualment traslladarem la classe a les ubicacions necessàries per dur a terme la investigació en curs, i vetllarem per l’assistència a un congrés o exposició a final de curs.

Durant les sessions els estudiants assumiran els rols d’investigadors i investigadores, i de comitè científic (10%). Es realitzaran activitats que cobreixin les principals pràctiques de recerca:  comunicació oral, participació en un projecte de recerca, test amb usuaris (30%), redacció d'un article (30%), disseny d'un poster de recerca (30%).
 

Activitats formatives

Activitat formativa 1. Direcció de Lectura Vs. Temps. 6 sessions. (1h45m)
Redisseny de l'ordre de lectura de les paraules inscrites en carretera com GONA-TARRA, i LONA-BARCE, que presenten ordre invers. Testeig de les marques vials tipogràfiques en calçada pacificada i realització de test d'usuari en condició experimentals de laboratori.
Aquesta activitat formativa té un valor del 40% de l'assignatura. 
Amb la col·laboració del Col·legi de Disseny Gràfic de Catalunya i el Ministeri de Foment del Govern d'Espanya.

Activitat formativa 2. Workshop de jugabilitat e-BOOM. 2 sessions. (2h45m)
Sessió en la que els estudiants participaran del joc e-BOOM. Partides i revisió de la tercera iteració de disseny. Planificació del test d'usuari, treball amb agents, anàlisi de jugabilitat final.

Activitat formativa 3. Investigar i escriure. 4 sessions (1h45m)
Treball en grup per a desenvolupar un article o pòster de recerca en Disseny, Salut i Benestar. Cal explicar el procés de recerca i desenvolupar el marc teòric d'un dels dos temes següents:
· e-BOOM. Disseny d'un joc formatiu per a la socialització intergeneracional de les tecnoaddiccions.
· ecO2BOX. Disseny d'un envàs sostenible per al material respiratori d'urgències hospitalàries.
Aquesta activitat té un valor del 30% de la nota de l'assignatura.

Activitat formativa 4. Criteris d’avaluació. 1/2 sessió (1h30m).
Presentació, selecció i ponderació dels criteris d’avaluació de l'activitat 2.
Es presentaran diferents tipologies de valoració de papers, provinents del camps de l’art, filosofia, ciències i tecnologia. Es farà un debat i es decidirà col·lectivament quins són els conceptes més rellevants per a la valoració d'un article de recerca, en relació a les competències d'aprenentatge del curs. Es ponderaran els conceptes en una rúbrica de deu punts.

Activitat formativa 5. Pòster de recerca, 4 sessions (1h45m)
Treball individual de recerca per a detectar una pràctica de recerca i proposar-la per anar a la convocatòria pública seleccionada entre tots.
Aquesta activitat té un valor del 20% de la nota de l'assignatura.
 

Sistema d’avaluació

Avaluació continuada

Avaluació Continuada. L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. 

A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

Normativa general d'avaluació. Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.

Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.

Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

A partir de la segona matrícula, l'avaluació de l'assignatura podrà consistir, a decisió del professorat, en una prova de síntesi que permeti l'avaluació de resultats d'aprenentatge previstos en la guia docent de l'assignatura. En aquest cas, la qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. 

Procés de revisió. La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu. 

Procés de reavaluació. No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.

Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
 

• Dunne, A. Hertzian Tales. Electronic Products, Aesthetics Experience, and Critical Design. Cambridge: MIT Press, 2005
• Fallman, D. (2007). Why Research-oriented Design Isn't Design-oriented Research: On the Tensions between Design and Research in an Implicit Design Discipline. Journal on Knowledge, Technology and Policy, Special Issue on Design Research, Vol. 20, No. 3.
• Frayling, C. (1993): Research in Art and Design. Royal College of Art Research Papers 1.
• Grand, S. (2010). Research as Design: Future Perspectives. In Grand, S., Jonas, W., Michel,
• R. (Eds.), The Future of Design Research. Basel/Boston/Berlin: Birkhäuser Verlag AG.
• Groys, B. On art Activism. e-flux journal #56, Juny 2014
• Knorr Cetina, K. (1999). Epistemic cultures : how the sciences make knowledge. Cambridge. MA : Harvard University Press.
• Krippendorff, K. (2006). The semantic turn. A new foundation for design. Boca. Ratan/London/ New York: Taylor & Francis CRC.
• Owen, C. (2007, January). Design Thinking: Notes on its Nature and Use. Design Research Quarterly vol 2, no 1 (Design Research Society). Retrieved January 25, 2010, from http://www.drsq.org/.
• Wright, S. Toward a Lexicon of Usership. Eindhoven: VanAbbeMuseum, 2012
• Wiedmer, M. & Caviezel, F. (2009). Design Fiction, Perspectives for Research in Art and Design. Norderstedt: Books on Demand.

Recursos

Biblioteca d’EINA

• Recerca
• Cultura  
• Referència 

• Commonground network.
• Journal of design research.
• International Journal of Design. National Taiwan University of Science and Technology. ISSN:1991-3761E-ISSN:1994-036X
• Business, Management and Accounting: Strategy and Management. CoDesign. Taylor and Francis Ltd. ISSN:1571-0882E-ISSN:1745-3755. Arts and Humanities: Visual Arts and Performing Arts
• EDeR – Educational Design Research. An International Journal for Design-Based Research in Education. ISSN: 2511-0667. EDeRJournal (our hashtag on social media services)
• Design Issues.
• Design and Culture.
• Questiones publicitarias.
• International Journal of Design Management and Professional Practice. Common Ground Publishing. ISSN:2325-162XE-ISSN:2325-1638. Arts and Humanities: Visual Arts and Performing Arts
• International Journal of Design Education. Common Ground Publishing. ISSN:2325-128XE-ISSN:2325-1298. Arts and Humanities: Visual Arts and Performing Arts
• Journal of Design. Chinese Institute of Design. ISSN:1606-8327. Arts and Humanities: Visual Arts and Performing Arts
• Design Studies. Elsevier Limited. ISSN:0142-694X. Engineering: Architecture

Competències específiques

Competència
CE16. Demostrar entendre i interpretar de manera pertinent i raonada els textos d’història, teoria i crítica del disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE16.1 Aplicar críticament els conceptes i mètodes d'història, teoria i crítica del disseny a nous objectes d'investigació.
Competència
CE18. Interpretar i valorar críticament productes finals i projectes de disseny tant propis com aliens.
Resultats d’aprenentatge
CE18.1 Valorar críticament els cànons i criteris d'avaluació establerts en la cultura del disseny.
Competència
CE19. Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.
Resultats d’aprenentatge
CE19.3 Plantejar un projecte de recerca en disseny.
Competència
CE21. Disposar de recursos i capacitats per a relacionar conceptes i llenguatges de diferents especialitats de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE21.3 Identificar els trets comuns i les especificitats de les disciplines del disseny en l’anàlisi crítica dels diferents estils històrics o tendències actuals.
Competències transversals
CT1. Capacitat de comunicació oral i escrita en la llengua nativa i en altres llengües com ara l’anglès que permeti treballar en un context internacional.
CT2. Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.
CT3. Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografía necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.
CT6. Capacitat per treballar en equip i aptituds per al diàleg amb els diferents agents i disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.