La investigació en disseny es pot estudiar com un conjunt de pràctiques per al desenvolupament del coneixement, i la seva transferència a la societat. D'acord amb aquesta premissa ens aproximarem als orígens, tendències i possibilitats de futur de la investigació, i també a l’exploració dels territoris on es desenvolupa recerca avui en dia. Durant el curs ens familiaritzarem amb els formats i les converses habituals en el sector de la recerca, posant èmfasi al conjunt de recursos propis de la recerca en disseny.
Si bé fa vint anys es considerava que la investigació en disseny es trobava a les beceroles del seu recorregut acadèmic, actualment podem considerar que ja està en plena adolescència, amb les queixes i la descoberta de llibertats que això comporta.
Objectius formatius
- Conèixer i fer ús dels diferents formats de publicació d’investigacions en disseny
- Reconèixer i establir un posicionament crític vers l’ús de metodologies quantitatives, qualitatives i mètodes mixtes en la recerca
- Assolir autonomia en la detecció de necessitats de treball d’investigació en disseny
- Assistir i/o participar en un congrés durant el curs acadèmic
- Llegir i conversar sobre un mínim de tres llibres i tres articles durant el curs
- Estar al dia de l’agenda d’activitats relacionades amb la investigació i el disseny
El programa de l’assignatura s’organitza en quatre temes. El primer servirà d’articulador dels següents.
- Introducció a la Investigació en Disseny
- Antecedents. Politècnica vs. Arts&crafs.
- Tendències. Del Designerly ways of Knowing al Design Thinking.
- Models. Niguel Cross (2006), Chistopher Frayling (1993)
- Pràctiques. Action research, Design-Based Research i la recerca.
- Instruments. Investigació qualitativa, quantitativa i aproximacions mixtes.
- Institucions. Centres de recerca, Grups de recerca, Projectes de recerca. Academia i empresa, comitès científics i editorials.
- Formats. Assaig, póster, comunicació, cas d’ús, intervenció, prototip diegètic, article científic, etc.
- Rols. I+D, Investigadors/es principals, Doctorands/es, Becaris/es, PMOs, BDs
- Investigació per pensar
- El projecte com a recerca. Research through.
- L’objecte d’estudi. Visual methodologies: Estudi de cas: Protocol d’agència del pacient.
- Multimodal research. La metodologia. Estudi de cas: La rellevància del text en el discurs visual.
- The technological Chasm. De l’especulació a la hipòtesi. Estudi de cas: Sketch-based retrieval tool.
- Investigació per viure
- Els Life Styles com a marc teòric.
- ATOPIC D. Pràctica individual/col·lectiva.
- Investigació per treballar
- Research for. L’estudi de les tendències i la segmentació de mercats. Baby boomers, Millenials, Generació D. Estudi de cas: Pendent de determinar.
- Entorns experimentals. Lab Research vs. treball de camp. Estudi de cas: NIKE.
- Models de negoci vs. models de societat. Estudi de cas: IKEA.
Metodologia docent
Les sessions tenen una durada d’una hora i quaranta-cinc minuts. Començaran amb una revisió de l’agenda de conferències, publicacions i activitats relacionades amb la investigació i el disseny destacades durant la setmana, en format conversa. Aquesta revisió constitueix la nota d’actualitat (20%) i es puntuarà setmanalment.
Les sessions es desenvoluparan a través d’activitats d’ensenyament/aprenentatge on es presentaran reptes que caldrà desenvolupar com a treball autònom. En la següent sessió s’oferiran recursos per tal de valorar el treball desenvolupat i encadenar la realització d’una nova activitat i la millora de l’anterior. Els recursos són majoritàriament articles i vídeos.
Eventualment traslladarem la classe a les ubicacions necessàries per dur a terme la investigació en curs, i vetllarem per l’assistència a un congrés.
Durant les sessions els estudiants assumiran els rols d’investigadors i de comitè científic, rols que s’intercanviaran a mig semestre i s’organitzen en dues rondes. Cada estudiant assumirà el rol d’investigadora i presentarà un treball individual (50%) i també el rol de comitè científic (o editorial board) i presentarà un treball individual o col·lectiu (30%).
Activitats formatives
Activitat formativa 1. El tema 0. 1 sessió (1h45m).
Presentació del tema 0 de l’assignatura a través d’una pràctica de relació de continguts (1), activitats d’avaluació de l’assignatura (2) i modes de recerca (3).
- 1) Els continguts són els indicats als Temes 0.Introducció, 1.Investigació per pensar, 2.Investigació per viure i 3.Investigació per treballar.
- 2) Les activitats d’avaluació són la conversa diària del més destacat de l’actualitat (20%), el treball d’investigació en disseny (50%) i el treball de comitè científic (30%).
- 3) Els modes de recerca són els tres indicats per Frayling (1993) Research Through, Research into, o Research for.
Al final de l’activitat cada estudiant haurà d’escollir dos modes recerca per a desenvolupar els dos treballs. També haurà d’escollir dos temes del programa per a guiar el treball de recerca i la conversa.
Activitat formativa 2. Criteris d’avaluació. 1 sessió (1h45m).
Presentació, conceptualització, selecció i ponderació dels criteris d’avaluació de la conversa.
Es farà la primera conversa sobre l’agenda setmanal. Es presentaran diferents tipologies de valoració de papers, provinents del camps de l’art, filosofia, ciències i tecnologia. Es farà un debat i es decidirà col·lectivament quins són els conceptes més rellevants per a la valoració de la conversa. Es ponderaran els conceptes en una rúbrica de deu punts.
Activitat formativa 3. Workshop de Knowledge design. 1 sessió (1h45m).
Testeig del protocol d'agència de pacient. Disseny de la informació per a un model de valoració de l’agència de l’usuari.
Desenvolupament d’una experiència o metodologia innovadora que incorpora la perspectiva de les persones usuàries dels serveis assistencials i de salut. El projecte es troba en un moment on necessita poder ser desenvolupat amb la col·laboració de pacients i cuidadors, mitjançant processos co-creatius i tallers participatius on testejar, ampliar i ponderar els indicadors d’agència existents. Els indicadors dels que disposem han estat identi\cats mitjançant una fase inicial d’anàlisi bibliogrà\ca dels àmbits de l’antropologia, el disseny i les ciències mèdiques. Posteriorment han estat contrastades amb informació obtinguda amb mètodes etnogràfics i participatius (entrevistes i tallers).
Activitat formativa 4. Criteris d’avaluació. 1 sessió (1h45m).
Presentació, conceptualització, selecció i ponderació dels criteris d’avaluació del treball d’investigació i de comitè científic.
En base a les diferents tipologies inicials de valoració de papers, i la rúbrica de converses, es revisaran el conceptes més rellevants i com s’han de relacionar per a cada una de les activitats d’avaluació de l’assignatura. Es ponderaran els conceptes en una rúbrica de deu punts.
Activitat formativa d’avaluació 5. Presentació pública del treball. Ronda 1. 1 sessió (1h45m).
Presentació, debat i avaluació dels treballs d’investigació desenvolupats pels estudiants de la primera ronda. Debat conduït pels estudiants del comitè científic de la ronda 1. 17 d’abril. (30-50%)
Activitat formativa d’avaluació 6. Presentació pública del treball. Ronda 2. 1 sessió (1h45m).
Presentació, debat i avaluació dels treballs d’investigació desenvolupats pels estudiants de la primera ronda. Debat conduït pels estudiants del comitè científic de la ronda 2. 5 de juny. (30-50%)
Sistema d’avaluació
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
A partir de la segona matrícula, l'avaluació de l'assignatura podrà consistir, a decisió del professorat, en una prova de síntesi que permeti l'avaluació de resultats d'aprenentatge previstos en la guia docent de l'assignatura. En aquest cas, la qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
- Dunne, A. Hertzian Tales. Electronic Products, Aesthetics Experience, and Critical Design. Cambridge: MIT Press, 2005
- Fallman, D. (2007). Why Research-oriented Design Isn't Design-oriented Research: On the
- Tensions between Design and Research in an Implicit Design Discipline. Journal on
- Knowledge, Technology and Policy, Special Issue on Design Research, Vol. 20, No. 3.
- Frayling, C. (1993): Research in Art and Design. Royal College of Art Research Papers 1.
- Grand, S. (2010). Research as Design: Future Perspectives. In Grand, S., Jonas, W., Michel,
- R. (Eds.), The Future of Design Research. Basel/Boston/Berlin: Birkhäuser Verlag AG.
- Groys, B. On art Activism. e-flux journal #56, Juny 2014
- Knorr Cetina, K. (1999). Epistemic cultures : how the sciences make knowledge. Cambridge. MA : Harvard University Press.
- Krippendorff, K. (2006). The semantic turn. A new foundation for design. Boca. Ratan/London/ New York: Taylor & Francis CRC.
- Owen, C. (2007, January). Design Thinking: Notes on its Nature and Use. Design Research
- Quarterly vol 2, no 1 (Design Research Society). Retrieved January 25, 2010, from http://www.drsq.org/.
- Wright, S. Toward a Lexicon of Usership. Eindhoven: VanAbbeMuseum, 2012
- Wiedmer, M. & Caviezel, F. (2009). Design Fiction, Perspectives for Research in Art and Design. Norderstedt: Books on Demand.
Recursos
Biblioteca d’EINA
- Commonground network.
- Journal of design research.
- International Journal of Design. National Taiwan University of Science and Technology. ISSN:1991-3761E-ISSN:1994-036X
- Business, Management and Accounting: Strategy and Management. CoDesign. Taylor and Francis Ltd. ISSN:1571-0882E-ISSN:1745-3755. Arts and Humanities: Visual Arts and Performing Arts
- EDeR – Educational Design Research. An International Journal for Design-Based Research in Education. ISSN: 2511-0667. EDeRJournal (our hashtag on social media services)
- Design Issues.
- Design and Culture.
- Questiones publicitarias.
- International Journal of Design Management and Professional Practice. Common Ground Publishing. ISSN:2325-162XE-ISSN:2325-1638. Arts and Humanities: Visual Arts and Performing Arts
- International Journal of Design Education. Common Ground Publishing. ISSN:2325-128XE-ISSN:2325-1298. Arts and Humanities: Visual Arts and Performing Arts
- Journal of Design. Chinese Institute of Design. ISSN:1606-8327. Arts and Humanities: Visual Arts and Performing Arts
- Design Studies. Elsevier Limited. ISSN:0142-694X. Engineering: Architecture
Competències específiques
Competència
CE16. Demostrar entendre i interpretar de manera pertinent i raonada els textos d’història, teoria i crítica del disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE16.1 Aplicar críticament els conceptes i mètodes d'història, teoria i crítica del disseny a nous objectes d'investigació.
Competència
CE18. Interpretar i valorar críticament productes finals i projectes de disseny tant propis com aliens.
Resultats d’aprenentatge
CE18.1 Valorar críticament els cànons i criteris d'avaluació establerts en la cultura del disseny.
Competència
CE19. Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.
Resultats d’aprenentatge
CE19.3 Plantejar un projecte de recerca en disseny.
Competència
CE21. Disposar de recursos i capacitats per a relacionar conceptes i llenguatges de diferents especialitats de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE21.3 Identificar els trets comuns i les especificitats de les disciplines del disseny en l’anàlisi crítica dels diferents estils històrics o tendències actuals.
Competències transversals
CT1. Capacitat de comunicació oral i escrita en la llengua nativa i en altres llengües com ara l’anglès que permeti treballar en un context internacional.
CT2. Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.
CT3. Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografía necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.
CT6. Capacitat per treballar en equip i aptituds per al diàleg amb els diferents agents i disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.