EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Assignatures

Interiorisme d'Espais Domèstics

Interiorisme d’Espais Domèstics és una assignatura optativa de quart curs, obligatòria pels alumnes que volen obtenir la menció de Disseny d’Espais i es centra en l’estudi dels espais domèstics.

Objectius formatius

L’objectiu formatiu principal de l’assignatura és familiaritzar l’estudiant en el mètode de projecte dels interiors domèstics. A partir de diferents sessions l’alumne s’introdueix als àmbits que defineixen els espais domèstics i se n’estudien les solucions conceptuals, formals i tècniques que els determinen per tal donar respostes als problemes d’ús. Tanmateix, es vol apropar a l’alumne a les característiques de la pràctica professional, fent que conegui el procés de treball que hi ha darrera d’un projecte domèstic.

Aquesta assignatura s’imparteix en: català

Les tutories es podran realitzar en: català, castellà, anglès, francès

Codi

200694

Crèdits

5 ECTS

Curs

4

Semestre

1

Matèria

Processos de disseny

Professorat
Llengües

Català

Prerequisits

Per a seguir correctament l’assignatura és important haver adquirit els coneixements projectuals bàsics de disseny d’espais als cursos anteriors i tenir coneixements informàtics aplicats al disseny d’espais i volums.

Continguts de l’assignatura

Es treballaran els següents blocs temàtics tenint en compte l’estudi d’un programa d’usos, la distribució dels elements, la tria de materials i acabats i l’ús de les instal·lacions als interiors domèstics:

BLOC I

BLOC II

BLOC III

BLOC IV

Metodologia docent i activitats formatives

Metodologia docent

Interiorisme d’espais domèstics és una assignatura bàsicament projectual que va acompanyada de sessions teòriques i que recolzen les temàtiques que es van tractant. A l’inici de cada bloc temàtic hi hauran sessions introductòries al tema a desenvolupar, ja siguin de caràcter teòric o tècnic, per tal d’anar integrant els coneixements al projecte que s’està treballant.

Al llarg de tot el curs s’anirà fent un seguiment directe dels treballs que s’estan desenvolupant i al finalitzar cada exercici l’alumne exposarà el contingut del seu treball.

Activitats formatives

L’estudant realitzarà tres treballs que reflectiran els continguts dels blocs temàtics estudiats a l’aula. Els dos primers treballs són específics dels blocs II i III i es lliuraran al final de cada bloc.

El tercer treball s’anirà perfilant al llarg de tot el curs i l’estudiant el lliurarà quan aquest conclogui ja que consisteix en el plantejament d’un habitatge d’uns 150-200m2 que s’anirà projectant i enriquint aportant-hi les temàtiques que es treballin a l’assignatura.

Paral·lelament a l’execució dels treballs es demana també que l’alumne participi en la preparació i la recerca d’informació referent als blocs temàtics.

Cadascun dels treballs representa el 25% de la nota final. El 10% correspon a la recerca d’informació relacionada amb els blocs temàtics, i el 15% restant a la participació de l’alumne, al grau d’autonomia i al seguiment de l’assignatura.

Avaluació

Sistema d’avaluació

Avaluació continuada

L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

Normativa general d’avaluació

Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0. Tanmateix s’ha d’obtenir una qualificació mínima de 5 de cadascun dels treballs realitzats durant el curs.

Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.

Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Criteris d’avaluació

Als criteris d’avaluació general es tindrà en compte el seguiment de l’assignatura i el lliurament dels treballs en les dates assenyalades. Els treballs lliurats fora de la data fixada es puntuaran amb 0,5 punts menys de la nota obtinguda.

Quant als treballs projectuals, es valorarà l’adequació del projecte al programa d’usos, la distribució dels espais, la proporció dels diferents elements, la tria coherent de materials i acabats, l’ambientació general del projecte i el correcte grafiat i dibuix dels plànols. Quant als treballs de recerca d’informació dels blocs temàtics es valorarà el contingut i qualitat de la informació aportada.

Procés de revisió

La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.

Procés de reavaluació

No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.

Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.

Bibliografia i enllaços web

Aicher,O. La cocina para cocinar. El final de una doctrina arquitectónica. Barcelona: Gustavo Gili, 2004 [1.ª edició Munich, 1982]

Costa, A. L’espai interior. Actituds, sensacions i conceptes projectats. Berga: Edicions de l’Albí, 2008.

Deulonder, Ll. La cocina y otros espacios domésticos. Manual práctico. Barcelona: Gustavo Gili, 2008.

Grimley, C; Love, M. Color, espacio y estilo. Detalles para diseñadores de interiores. Barcelona: Gustavo Gili, 2009.

Kramer, S. Bathrooms and Sanitation. Munich: Detail Practice, 2015.

Monteys, X. Casa collage. Un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001.

Monteys, X. La habitación. Más allá de la sala de estar. Barcelona: Gustavo Gili, 2014.

Monteys, X. La calle y la casa. Urbanismo de interiores. Barcelona: Gustavo Gili, 2018.

Neufert, P.; Neff, L. Casa-Vivienda-Jardín. El proyecto y las medidas en la construcción. Barcelona: Gustavo Gili, 1999.

Roig, Ll.; Rebollo, R.; Anguera, J. Habitabilitat. Barcelona: Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, 2012.

Sánchez, M.Ll. Criteris bàsics d’Instal·lacions als edificis d’Habitatges. Barcelona: COAC-Papers Sert, 2005.

Steegmann, E.; Acebillo, J. Las medidas en Arquitectura. Barcelona: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, 1983.

Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències específiques

Competència

CE1. Analitzar els objectes, comunicacions i espais habitables per a detectar-hi problemes de disseny, aportar solucions alternatives i avaluar la viabilitat social, tecnològica i econòmica.

Resultats d'aprenentatge

CE1.1. Descriure les característiques pròpies d'un sector professional del disseny per a realitzar una anàlisi prèvia al desenvolupament d'un projecte

Competència

CE2. Avaluar usos i programar funcions orientats a la concepció i formalització de projectes de disseny.

Resultats d'aprenentatge

CE2.1. Realitzar un programa d'usos i funcions conduent al desenvolupament d'un projecte a partir de les característiques pròpies d'un sector professional del disseny.

Competència

CE5. Dominar les tècniques de representació gràfica d’espais i volums, plans i superfícies característiques del disseny.

Resultats d'aprenentatge

CE5.1. Utilitzar les convencions i les formes de representació habituals en el sector professional del disseny al qual va dirigit el projecte.

Competència

CE7. Demostrar comprendre els coneixements bàsics sobre els materials i els seves qualitats, i sobre processos i costos de fabricació.

Resultats d'aprenentatge

CE7.1. Identificar els materials i els processos de transformació més habituals en cada sector professional del disseny.

Competència

CE8. Demostrar comprendre els coneixements bàsics de les ciències i disciplines auxiliars del projecte de disseny, com ara l’antropometria i la fisiologia de la percepció visual, l’ergonomia, els mètodes d’avaluació de l’ús, la mercadotècnia, les tècniques de prospecció, etc.

Resultats d'aprenentatge

CE8.1. Situar el projecte en el context de l'oferta existent al mercat.

Competència

CE11. Demostrar comprendre el funcionament de l’entorn econòmic, empresarial i institucional en el qual es contracten i desenvolupen professionalment els projectes i les activitats de disseny.

Resultats d'aprenentatge

CE11.1. Detectar i explicar el tipus de contractació, la gestió dels projectes, etc. del disseny més característic del sector en què s'inscriu el projecte.

Competència

CE17. Exposar i raonar, de forma oral i escrita, els resultats i els processos de treball dels objectes de disseny propis.

Resultats d'aprenentatge

CE17.1. Elaborar una memòria escrita del projecte i defensar-la oralment d'acord amb les convencions i les característiques específiques del sector del disseny al qual va dirigit.

Competència

CE19. Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.

Resultats d'aprenentatge

CE19.1. Aplicar les metodologies de recerca i d'avaluació pròpies del sector professional del disseny al qual s'adreça el projecte.

Competències transversals

CT2. Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.

CT3. Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografía necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.

CT6. Capacitat per treballar en equip i aptituds per al diàleg amb els diferents agents i disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.

CT9. Capacitat resolutiva i de presa de decisions.

CT10. Motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l’acabat final d’un projecte de disseny.

CT11. Capacitat d’adaptació a l’entorn professional nacional i internacional i, en particular, als canvis tecnològics, socials i econòmics que es van produint.

CT12. Capacitat per a la integració i síntesi de coneixements adquirits en contextos i situacions diferents, amb flexibilitat i creativitat.

CT13. Orientar l’acció del disseny a partir de valors de respecte a l’entorn ambiental i amb criteris de sostenibilitat.

CT14. Valorar i fomentar l’ús social de l’entorn i de la comunicació amb atenció especial a l’accessibilitat per a grups d’usuaris i receptors diferents.

CT15. Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.

CT16. Demostrar que es posseeixen valors i principis deontològics propis de la professió.

CT19. Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.

E I N A