EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Assignatures

Història de l’art i el disseny moderns

Assignatura d’història el període estudiat de la qual es correspon amb una etapa clau de la cultura occidental: la de la industrialització i la consolidació de la modernitat com a model. Se seguirà un fil conductor cronològic que permetrà seguir l’evolució de les disciplines del disseny de l’art, tot lligant-les amb el seu context històric.

Objectius formatius

L’objectiu fonamental de l’assignatura és assolir un coneixement de la història del disseny, vinculada a l’evolució social i al debat artístic que permeti entendre l’origen de la disciplina i d’una sèrie de controvèrsies clau que afecten la nostre contemporàneitat.

Al final del curs l’estudiant serà capaç distingir els estils i les escoles principals del disseny i de l’art entre 1815 i 1945. Es desenvolupa la capacitat d’analitzar els productes de disseny o artístics característics d’un temps que posa les bases de la nostra cultura actual, en les seves dimensions ideològica i material.


Aquesta assignatura s’imparteix en: Oralment català, textos en català, castellà i anglès

Les tutories es podran realitzar en: català, castellà, francès, anglès

Codi

200645

Crèdits

6 ECTS

Curs

2

Semestre

1

Matèria

Art

Professorat
Llengües

Català

Continguts de l’assignatura

Temps, crisi, modernitat

Introducció. Tres eixos fonamentals que es creuen: la consolidació de la modernitat com a model cultural, el naixement del disseny, les relacions entre art i disseny. Modernitat i ús ideològic del temps. Romanticisme, crisi il·lustrada i malenconia. Goya i Durero.

Bellesa i Romanticisme.

Ph. Otto Rünge i el descobriment dels infants: vitalisme i imaginació. Franz Schubert i el Lied: una nova sensibilitat en l'origen de l'estètica juvenil. La importància de la estètica. Què és la bellesa? La tradició de la bellesa clàssica a Occident.

Realisme i revolució industrial

El sublim (la natura i l'infinit): una experiència de coneixement. Kaspar David Friedrich i el paisatge romàntic. William Turner i la irrupció de la tècnica i la velocitat. Marx i Engels, una diagnosi de la societat industrial. Burgesia capitalista i modernitat. El progrés tecnològic. El realisme. Una ideologia materialista i compromesa amb els treballadors. Courbet i el món físic, les espigadores de Millet.

Modernitat. Baudelaire i la ciutat

Henry Cole, promotor del disseny modern. El Crystal Palace i la Great Exhibition de 1851 i les seves contradiccions. La pedagogia del disseny. Owen Jones i la gramàtica de l'ornament. L'evolució de la indumentària en la modernitat. La polarització entre la moda masculina (el nou rigor i el poder econòmic) i la femenina. Moda i modernitat: una feminitat reaccionària. L'urbanisme modern: el Paris de Hausmann. Introducció a William Morris. Els prerafaelites. Del medievalisme a la "femme fatale".

Morris. Esteticisme

William Morris: una alternativa crítica al capitalisme industrial, entre una concepció moderna del disseny i la nostàlgia.- El disseny de la Morris & Co.: qualitats i contradiccions. La Kelmscott Press. William Blake. La Thonet nº 14 i el disseny industrial. L'impacte de la fotografia: una nova concepció de la imatge.

Art Nouveau

Baudelaire i la definició de la modernitat. El realisme modern de Manet, Degas i Caillebotte. Impressionisme i neo-impressionisme. La pintura com a subjecte. L'esteticisme de Whistler. El simbolisme decadent i el simbolisme modern.Introducció a l'Art Nouveau. Loie Fuller i la innovació plàstica i tècnica en la dansa.

Crisi (Hofmmansthal, Baudelaire, Loos)

Una evolució de l'Art Nouveau: Glasgow i Mackintosh. Gaudí i l'analogia de la natura. La modernitat de la Casa Milà. Els Wiener Werksttäte, la contradicció de l'esteticisme. Gustav Klimt i Josef Hoffmann. Adolf Loos: "Ornament i delicte".

Avantguardes 1

Hofmannsthal i el col·lapse del llenguatge. La innovació rupturista de les avantguardes: fauvisme, expressionisme i cubisme. Els manifestos: la violència del futurisme. L'absurd i la tabula rasa Dada. Marcel Duchamp i el ready-made.

Fordisme. Deutscher Werkbund

Estandardització i gestió científica del temps: el taylorisme (Modern times, de Charles Chaplin). El Ford T. La Deutscher Werkbund i la modernització del disseny a Alemanya. La polèmica Muthesius - Van de Velde. El treball de Peter Behrens per l'AEG.

1 Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial com a punt d'inflexió: tecnologia i crisi humanista. Orígens de l'art abstracte. El neoplasticisme de Mondrian: un llenguatge nou i sistemàtic. De Stijl: un projecte de transformació de l'entorn: Van Doesburg, Rietvelt, Oud, Uszar.

Abstracció

Malèvitx i el suprematisme: l'abstracció absoluta. El Constructivisme: una avantguarda utòpica i social (Rodxenco, Tatlin, El Lissitzky).

Bauhaus

L'escola de la Bauhaus. Arquitectura (Gropius i Mies van der Rohe), mobiliari (Marcel Breuer). La Nova Tipografia (Bayer, Tschichold).

Surrealisme. Dada.

Surrealisme. Dada.

Le Corbusier i el GATCPAC:

El racionalisme arquitectònic. Le Corbusier. El GATPAC i el projectes d’higientizació.

L’Art déco i el streamline.

L’exposició de Paris 1925. L’importancia de l’estil. Les contaminacions entre avantguarda i conservadurisme. La revista D’ací i d’Allà: una modernitat local. La cultura moderna als anys trenta. El dissenyador professional del segle XX: Raymond Loewy.

2 Guerra Mundial

Tecnologia militar. Modernitat i kistch.

Metodologia docent i activitats formatives

Metodologia docent

Per a cada tema es realitzarà una classe magistral amb el grup en plenari. Aquesta classe pot ser també participativa, amb presentacions públiques de textos i peces proposades pel professor a preparar prèviament en grup o individualment.

A cada tema li correspon també una classe en seminari d’estudi de cas i de comentari de text. És una classe debat i posada en comú sobre l’estudi de cas i del treball realitzat indvidualment per part dels estudiants a partir de lectures proposades i altres exercicis. Es combinaran les presentacions orals amb el lliurament d’exercicis escrits.

Activitats formatives

Classes Teòriques

20 %

Classes magistrals i debat en gran grup

CE10, CE16, CE19, CT15,


Seminaris de discussió de textos i anàlisi d’obres artístiques

10 %


Presentacions de textos i anàlisi d’obres artístiques, i discussió crítica col·lectiva

CE16, CE19, CT19, CT20


Lectura de textos

25 %


Treball autònom de lectura comprensiva de textos

CE16, CE19, CT3


Estudi

20%


Treball autònom de realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums

CE10, CT2

Recerca de documentació

5 %


Ús de bases de dades bibliogràfiques a partir de paraules clau, consulta de fonts documentals en biblioteques especialitzades i arxius.

CT2, CT3


Redacció de treballs

20 %


Redacció d'un assaig a partir d'una guia per a la seva, realització

CE16, CT2,CT3, CE19, CT20


Avaluació

5%


Proves escrites i presentacions orals

CE10, CE16, CE19

Dirigides

Classes magistrals i debats en gran grup.

Valor assignat a l’avaluació: 20%

30

CE 10.3, CE 16.6, CE 19.4, CE 19.5, CT15.

Activitats Supervisades

Realització d’anàlisis interpretatives d’obres de disseny i art

Valor assignat a l’avaluació: 10%

10

CE 16.6, CE 19.2, CE 16.7, CE 19.5


Realització d’estudis de cas

Valor assignat a l’avaluació: 25%

40

CE 16.5, CE 16.6, CE 19.1,

Activitats Autònomes

Preparació de les lectures de curs

Valor assignat a l’avaluació: 15%

20

CE 16.5, CE 16.6,


Exercicis d’anàlisi de les lectures

Valor assignat a l’avaluació: 10%

10

CE 16.5, CE 16.6, CE 19.2


Anàlisis interpretatives d’obres de disseny i art

Valor assignat a l’avaluació: 20%

30

CE 19.2, CT15, CT19

Avaluació

Sistema d’avaluació

Avaluació continuada

L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo.

A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

Normativa general d’avaluació

Criteris d’avaluació

L’avaluació serà continuada basada en exercicis de seminari, en anàlisis interpretatives d’obres de disseny i art, en una prova final per escrit de tipus assaig. També s’avaluarà la puntualitat en lliuraments, participació i actitud. La nota final és el resultat de la mitja ponderada matemàtica de totes les proves d’avaluació.

Procés de revisió

La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.

Si s’acompleixen les condicions de la normativa específica d’aquesta assignatura, la revisió consistirà en una prova de síntesi en vistes a reavaluar i complementar els resultats obtinguts per l’estudiant.

Procés de reavaluació

Normativa general

Normativa específica de l’assignatura

Només tindran dret a la revisió aquells estudiants que hagin assistit al 80% de les classes i que s’hagin presentat a les proves d’avaluació del curs.

Bibliografia i enllaços web

Manuals i llibres de referència

Fonts i textos d’època

Sobre el disseny a Catalunya i Espanya

Recursos

Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències específiques

Competència

Resultats d'aprenentatge

Competència

Resultats d'aprenentatge

Competències transversals

E I N A