“Només els bàrbars no senten curiositat per saber d’on venen, com han arribat fins a on estan, a on sembla que van, si hi volen anar; i si és així, perquè, i si no, perquè no”. Isaiah Berlin
Disseny a Catalunya és una assignatura que vol redescobrir el medi local del disseny a través de la distribució de continguts, visites, exercicis i treballs. No es tracta tant d’insistir en els tòpics com de revisar-los i, si cal, desmuntar-los. S’insisteix, per tant, en la perspectiva crítica fonamentada en un millor coneixement dels temes. Malgrat s’atén de manera específica a les produccions locals, l’assignatura contempla permanentment les altres localitats, les recepcions i els retorn i, en definitiva l’anàlisi comparativa amb la globalitat del fenomen del disseny. La Història hi és present no només com a antecedent de continuïtat, sinó sovint per entendre les diferències i les ruptures amb l’actualitat.
Objectius formatius
Els objectius formatius de l’assignatura són:
1. Desvetllar la curiositat i aprofundir en el reconeixement de l’entorn de la cultura del disseny local tot familiaritzant-se amb obres, creadors, esdeveniments, empreses i plataformes de mediació, tant històriques com actuals.
2. Proveir recursos, procediments, mètodes i models per l’estudi del disseny local i la seva relació amb el disseny global, tot posant de manifest el caràcter “construït” del relat històric i del discurs crític.
3. Contribuir a la comprensió de les imatges i els objectes relacionats amb el disseny com a fets de cultura i apreciar-los en les seves relacions amb altres manifestacions artístiques i literàries, polítiques i científiques, socials i econòmiques, etc.
Aquests objectius es tradueixen en un programa que intenta satisfer tres demandes en relació a les competències del Grau de disseny. D’una banda, un millor coneixement de l’entorn facilita Aquests objectius es tradueixen en un programa que intenta satisfer tres demandes en relació a les competències del Grau de disseny. D’una banda, un millor coneixement de l’entorn facilita perfilar els propis interessos, la detecció d’oportunitats i, en definitiva, d’inserció en el medi, sigui professional o acadèmic. De l’altra, els coneixements d’història i crítica del disseny que s’han tractat en altres assignatures de forma més introductòria o generalista, es poden ampliar i concretar gràcies a un més fàcil accés a fonts que permet el tractament local i específic dels temes (entrevistes, documents, peces, etc.). Finalment, els continguts i experiències que proposa l’assignatura poden contribuir donar una perspectiva més transdisciplinar que partint del disseny contempli més globalment el fet cultural.
L’assignatura no adscriu a un itinerari cronològic sinó temàtic. Es tracta de seguir el fil diacrònic de cada un dels temes amb intenció de contrastar l’actualitat i el passat i avaluar-ne críticament la fabricació dels tòpics, les pervivències, banalitzacions, relectures, negacions, ocultacions o refutacions als que estan subjectes. Cada tema es vincula a visites i exercicis específics. Els temes que es proposen tenen un caràcter indicatiu i no estan subjectes a cap ordre predeterminat, ja que nous temes poden ser proposats pels estudiants i preparats específicament. Així mateix, els temes a tractar es vinculen als interessos dels estudiants i es determinen de forma conjunta a la classe, i poden durar una sessió o vàries en funció dels continguts i interès que despertin.
A. LA BARCELONA TURÍSTICA I LA RECERCA D’AUTENTICITAT
La invenció del “Gòtic”, el nou Poble Nou del 92, la BCN dels barris i la turistificació.
B. LES TRES VIDES DEL MODERNISME DESPRÉS DE L’AUGE
Temps de descrèdit i recuperació moderna, segona modernitat, emblema del disseny i reedicions, i com esdevenir un souvenir urbà.
C. DISSENYAR “MEDITERRÀNIAMENT”: ODISSEA O LLOC COMÚ?
La mediterrània Noucentista, el creuer del CIAM a Atenes, Coderch: de Sitges a Cadaquès passant pel Milà, artesanies i neoartesans contemporanis
D. PUBLICITAT, FOTOGRAFÍA, DOCUMENTALISME VISUAL I GRÀFICA
Teoria publicitària i fotografia als 30’s, el document i la realitat als anys 30’s, la gràfica publicitària dels 50’s, imatges en medis digitals
E. APARADORS DEL DISSENY: EXPOSICIONS I MUSEUS
Polítiques d’exposicions dels 80’s i 90’s: promoció del disseny o el disseny com a promoció. Els 2000 i el Museu del disseny.
F. DISSENY DE INDUSTRIAL? DE PRODUCTE? D’OBJECTES?
Del concepte a la realitat: disseny industrial, semi-industrial, des-industrial i anti-industrial.
G. DE LES UTOPIES A LES FICCIONS: DISSENYS ALTERNATIUS I ALTERNATIVES AL DISSENY
Disueñistes v/s funcionalistes, gràfiques contraculturals, especulacions i ficcions postdissenyístiques
H. “LA MILLOR BOTIGA DEL MÓN”: EDITORES I COMERÇOS DE DISSENY
De Gris a Ikea passant per Vinçon, retrocedint -si cal- al Faianç Català o camejant fins a les botigues de museus de Laie i La Central.
I. DISSENYAR AMB O SENSE RETÍCULA: REVISTES Y PUBLICACIONS DE DISSENY
El disseny en articles de temàtica modernitzadora (Destino, Quaderns, Serra d’Or...), les revistes sobre disseny (Temes de disseny, CAU, ArquiecturasBis...), les revistes “de” disseny (De diseño, Ardi, Experimenta, Visual...), formats alternatius i noves plataformes digitals.
J. TEMES EN RESERVA I NOVES PROPOSTES
Durant el curs s’alternen diversos tipus d’activitats i formats de docència:
- Exposició de continguts per part del professor i orientacions sobre lectures i treballs
- Visites a zones urbanes, edificis i instal·lacions, exposicions, etc., guiades pel professor
- Treball a l’aula a modus de taller d’estudi i presentacions de resultats amb tutoria del professor
El curs funciona, per tant, com un seminari en el que es promou la participació de tots els implicats i processo en els que es comparteixen interessos i decisions, dubtes i troballes. Dels diversos exercicis fets setmanal o quinzenalment l’estudiant en tria un per desenvolupar-lo amb més profunditat i presentar-lo com a treball final.
Pel que fa a les visites, aquestes estan subjectes a les possibilitats d’efectuar-les i contingències del curs. No obstant poden relacionar-se les següents: Centre de Documentació del Museu del Disseny, Arxiu del COAC, Biblioteca i arxiu del MNAC, Centre de Documentació de l'Art Contemporani del MACBA, sales del Museu del Disseny, visita al Pavelló Mies, visites urbanes, visita a exposicions.
L’estudiant serà avaluat d’acord amb els següents tres conceptes:
- Assistència i participació activa en les tasques i debats que es portin a terme a l’aula: 20%
- Realització d’un treball amb presentacions parcials i final: 60 %
- Prova oral o escrita de defensa del treball realitzat: 20%
Activitats d'avaluació
Assistència i participació activa en les tasques i debats que es portin a terme a l’aula
Hores: 20%
Resultats d'aprenentatge: C12, CE16, CE18, CE21, CT15, CT19, CT5, CT17
Realització d’exercicis o treball amb presentacions parcials i final: 60 %
Hores: 60%
Resultats d'aprenentatge: CE11, CE16, CE18, CE19, CE21, CT2
Prova oral o escrita de defensa del treball realitzat
Hores: 20%
Resultats d'aprenentatge: CE16, CE18, CE19, CE21, CT2, CT3, CT20
Algunes orientacions historiogràfiques
LEES-MAFEI, Grace; i HOUZE, Rebeca (ed.). The design history reader. Oxford, Berg, 2010.
CAMPI, Isabel. Reflexiones sobre la historia y las teorías historiográficas del diseño. Mexico, Designio, 2013.
VIDLER, Anthony. Historias del presente inmediato. Barcelona, Gustavo Gili, 2008.
BURKE, PETER (Ed.). Formas de hacer historia. Madrid, Alianza, 2012.
LOWENTHAL, David. El pasado es un país extraño. Madrid, Akal 2010.
D’ALLEVA, Anne. How to write Art History. London, Laurence King Publishing, 2010.
Bibliografia general
GALÁN, Julia i altres. El diseño industrial en España. Madrid, Catedra, 2010.
GIRALT-MIRACLE, Daniel; CAPELLA, Juli, i LARREA, Quim. Diseño industrial en España. Madrid Ministerio de Educación y Cultura, 1998.
CORREDOR –MATHEOS. J. “El disseny industrial”, a Art de Catalunya, nª 12, Barcelona, Edicions L’isard, 1997, pp. 11-80.
CALVERA I SAGUÉ, Anna. “El disseny gràfic”, a Art de Catalunya, nª 12, Barcelona, Edicions L’isard, 1997, pp. 82-144.
CALVERA I SAGUÉ, Anna (Coor.). La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat. Assaig d’història local. Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014.
NAROTZKY, Viviana. La Barcelona del diseño. Barcelona, Santa & Cole, 2007.
PIBERNAT, Oriol (ed.). “Disseny a Catalunya. Balanç d’un segle”. Número monogràfic de la revista L’Avenç, nª 279, abril 2003.
A banda d’aquestes referències generals, les lectures del curs es fonamentaran principalment en articles, estudis parcials i monografies que es donaran a conèixer a mesura que es tractin els temes i es desenvolupin els treballs.
Recursos
Colección Arquia/Maestros (disponibles a Biblioteca EINA)
FHD. Fundació Història del Disseny. Agenda.
GRACMON. CronoSDB, Cronologia online del disseny a Barcelona.
GRHED/EINA. Cronologia d’EINA.
Museu del Disseny de Barcelona. Col·leccions del Museu.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Competència
CE11 Demostrar comprendre el funcionament de l’entorn econòmic, empresarial i institucional en el qual es contracten i desenvolupen professionalment els projectes i les activitats de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE11.6 Identificar els agents socials que participen de la cultura del disseny i definir les seves funcions i la seva interacció en el sistema del disseny.
CE11.7 Comparar les característiques de diferents cultures del disseny.
Competència
CE12 Demostrar conèixer l’entorn institucional i associatiu del món professional del disseny i el paper que juguen les diferents entitats i agents socials.
Resultats d’aprenentatge
CE12.1 Distingir les característiques i funcions de les diferents institucions que configuren la cultura del disseny -CE12.2 Distingir les diferents tradicions en la pedagogia de les arts aplicades i del disseny.
CE12.2 Distingir les diferents tradicions en la pedagogia de les arts aplicades i del disseny..
Competència
CE16 Demostrar entendre i interpretar de manera pertinent i raonada els textos d’història, teoria i crítica del disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE16.1 Aplicar críticament els conceptes i mètodes d'història, teoria i crítica del disseny a nous objectes d'investigació.
Competència
CE18 Interpretar i valorar críticament productes finals i projectes de disseny tant propis com aliens.
Resultats d’aprenentatge
CE18.1 Valorar críticament els cànons i criteris d'avaluació establerts en la cultura del disseny.
CE18.2 Redactar un assaig acadèmic de crítica del disseny.
CE18.3 Plantejar una estratègia de divulgació i difusió de la cultura del disseny.
Competència
CE19 Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.
Resultats d’aprenentatge
CE19.3 Plantejar un projecte de recerca en disseny.
Competència
CE21 Disposar de recursos i capacitats per a relacionar conceptes i llenguatges de diferents especialitats de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE21.3 Identificar els trets comuns i les especificitats de les disciplines del disseny en l'anàlisi crítica dels diferents estils històrics o tendències actuals.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
Competència
CT2 Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.
CT3 Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografia necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.
CT15 Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
CT17 Demostrar que es coneixen els fenòmens innovadors i els nous llenguatges i propostes culturals.
CT19 Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.
CT20 Demostrar predisposició vers el rigor i la experimentació propis del mètode científic.