El curs ofereix els instruments necessaris per aportar una visió general del paper del mobiliari urbà en la conformació de l’espai públic i alhora incorporar els criteris per desenvolupar un producte d’equipament urbà en el context d’un projecte d’espai públic. Complementàriament treballar les habilitats en la representació i comunicació d’un projecte de mobiliari urbà.
Els continguts de l’assignatura es desenvolupen en la primera part del curs amb una major dedicació a les tasques teòriques com són les conferències i l’anàlisi dels espai públics objecte d’estudi, complementat amb uns exercicis individuals d’estratègia d’intervenció en l’espai públic. A mida que el curs avança les sessions teòriques van perden pes i es destina més temps al taller i a les correccions de projectes.
Al llarg del curs es convida a diferents autors o representants d’empreses editores que presenten la seva experiència professional i, de forma puntual, es programa la visita a una empresa fabricant i editora de mobiliari urbà.
Objectius formatius
- Formar a l’alumne en relació a aprendre a mirar i fer lectura de l’espai públic i conèixer la relació que es produeix entre els elements urbans i la ciutat tant des de la demanda que aquesta genera com per la capacitat d’aquells per a fer emergir nous espais i crear ciutat.
- Analitzar com adaptar-se a uns espais de condicions específiques i familiaritzar-se amb els principis bàsics dels elements urbans en tant que producte.
Recomanacions
Els alumnes matriculats necessiten tenir coneixements i recursos de representació gràfica de projectes en dues i tres dimensions i diferents escales. Capaços de cercar fonts d’informació i desenvolupar treballs d’anàlisi de forma autònoma i en grup. Posseir una cultura visual que li permeti valorar l’estètica i les qualitats de l’entorn públic.
Metodologia docent
Concebut de manera eminentment pràctica, el curs articula els seus continguts amb unes sessions teòriques introductòries i taller de disseny. La introducció de l’assignatura a través d’unes classes teòriques permetrà aproximar-nos a les particularitats del mobiliari urbà com a objecte de disseny i la seva contribució en la configuració de paisatge urbà.
El taller de disseny constitueix l’eix vertebral del curs a través del qual els alumnes han de desenvolupar els mecanismes projectuals necessaris per a la formulació de propostes d’elements de mobiliari urbà com a mecanisme d’acupuntura urbana de l’espai públic consolidat. Com a primera acció, elaborar un programa a partir de l'observació del que fan els usuaris en l’espai públic objecte del projecte de transformació, així com una recollida de les impressions que els ciutadans tenen del lloc i dels seus desitjos. També de les problemàtiques i possibles solucions per redefinir l’espai partint de la premissa que un projecte d’espai públic no sempre és un acte de creació acabat en si mateix, sinó una baula d'una cadena evolutiva més llarga, on l'usuari també dissenya.
Activitats formatives
- Quatre sessions teòriques magistrals
- Cerca d’informació, anàlisis i elaboració documental. (10%)
- Quatre exercicis d’estratègia d’intervenció en l’espai públic (20%)
- Taller de disseny (70%)
- Exposicions individuals i en grup
- Visites a empreses editores i centres de producció
- Presentacions de producte i projectes per professionals externs
- Tutories “on-line”
Sistema d’avaluació
Avaluació continuada
Sistema d’avaluació continuada amb l’objectiu de que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu i pugui millorar-lo.
Es fa la qualificació dels tres primer exercicis amb una repercussió del 30% de la nota final i un exercici final i de síntesi amb una repercussió del 70% en l’avaluació final
Normativa general d’avaluació
Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà.
Criteris d’avaluació
Acostumats com estem a les propostes que basen els seus efectes en l’alteració de tot el conjunt, les propostes més valorades seran precisament els projectes desenvolupats dins una lògica d’acupuntura urbana, catalitzadores a petita escala en proporció al gran efecte que poden generar. Propostes amb voluntat de transformar l’espai aptes per a debatre en un entorn professional real i susceptibles d'esdevenir un producte per a una empresa editora.
L’alumne ha de lliurar i presentar públicament un primer anàlisi de l’espai públic que suposa un 10% de la qualificació.
Els quatre exercicis d’estratègia d’intervenció en l’espai públic de redacció individuals i fets en hores de classe suposen un 20% de la qualificació. Finalment el projecte redactat dins del taller i elaborat individualment o en grup de dos alumnes, presentat i defensat oralment, te un pes en la qualificació final d’un 70%.
La no assistències, no justificada, a un 20% de les classes implica una qualificació provisional de “no presentat”. Els alumnes tenen oberta la possibilitat de revisió del projecte quan rebin la qualificació provisional abans de la qualificació final.
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
Normativa específica de l’assignatura
Per a la reavaluació es preveu un exercici específic de projecte de reforma d’un espai públic i el disseny d’una proposta de mobiliari urbà en el seu context.
Criteris d’Avaluació
Acostumats com estem a les propostes que basen els seus efectes en l’alteració de tot el conjunt, les propostes més valorades seran precisament els projectes desenvolupats dins una lògica d’acupuntura urbana, catalitzadores a petita escala en proporció al gran efecte que poden generar. Propostes amb voluntat de transformar l’espai aptes per a debatre en un entorn professional real i susceptibles d'esdevenir un producte per a una empresa editora.
L’alumne ha de lliurar i presentar públicament un primer anàlisi de l’espai públic que suposa un 10% de la qualificació.
Els tres exercicis d’estratègia d’intervenció en l’espai públic de redacció individuals i fets en hores de classe suposen un 20% de la qualificació. Finalment el projecte redactat dins del taller i elaborat individualment o en grup de dos alumnes, presentat i defensat oralment, te un pes en la qualificació final d’un 70%.
La no assistències, no justificada, a un 20% de les classes implica una qualificació provisional de “no presentat”. Els alumnes tenen oberta la possibilitat de revisió del projecte quan rebin la qualificació provisional abans de la qualificació final
- FAD.Fomento de las Artes y el Diseño. Barcelona 2009. La U urbana: El libro blanco de las calles de Barcelona.
- AAVV. La reconquista d ’Europa: espacio público urbano. Barcelona: Consorci del CCCB, 1999
- Serra, J.M. elementos urbanos: mobiliario i microarquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1996
- Serra, J.M. manual d’elements urbans:mobiliari i microarquitectura. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2000
- Carles Brotó i Comerma. Mobiliario urbano: nuevos conceptos. Barcelona 2010. Leading International Key Services
- Diputació de Barcelona. Els carrers de la democracia:L’espai públic de les noves ciutats. Barcelona 2001
- Sophie Barbaux. Objets urbains: vivre la ville autrement. Paris, France. ICI Consultants
- Jan Gehl. Ciudades para la gente. Buenos Aires 2014. Infinito
- Jan Gehl. La humanización del espacio. Barcelona 2006. Reverte.
- Danae Esparza Lozano. 2014. Tesis doctoral. Programa de Doctorado Espacio Público y Regeneración Urbana. Universitat de Barcelona.
RECURSOS
- Recull d’articles sobre espai públic i elements urbans publicats en revistes especialitzades.
- Recull d’articles de premsa, plànols i fotografies dels espais públics de la ciutat de Barcelona a analitzar.
- Catàleg Escofet. Urban Life 2019.
Catálogos de mobiliario urbano de empresas editoras:
vestre.com; nola.se ; escofet.com; santacole.com; www.bellitalia.net/en; www.streetlife.nl/en; www.lab23.it/ ; www.forms-surfaces.com/; landscapeforms.com; www.grupoamop.com; www.mmcite.com/en/products
Les primeres sessions teòriques es concreten en l’anàlisi d’uns espais públics de la ciutat de Barcelona, on la generació d’un catàleg d’Elements Urbans, és la conseqüència d’una estratègia capaç de donar resposta a cadascuna de les situacions, amb elements dissenyats per a un lloc determinat i esdevenir una solució vàlida per al conjunt de la ciutat.
Unes segones sessions teòriques enfocades a conèixer les empreses editores, oferint una panoràmica dels mecanismes pels quals una sèrie de productes, fruit d’una política d’empresa o de l’actitud professional d’un autor determinat, donen lloc a un seguit d’elements urbans capaços de transcendir la seva individualitat.
El Taller de disseny proposa una sèrie d’exercicis d’estratègia d’intervenció en l’espai públic, a desenvolupar individualment en hores de classe, per introduir l’alumne en els diferents aspectes que incideixen en el projecte de l’espai públic.
En el Taller de disseny s’analitza el context construït existent d’un espai públic significatiu de la ciutat de Barcelona, per tal de descobrir els mecanismes a través dels quals operen els elements urbans. En aquest context es redacta una proposta de reforma, fent èmfasi en la capacitat dels elements urbans per modificar estratègicament unes circumstàncies preexistents. Sabem que l'espai públic és el lloc en què la ciutat es representa i aquest es pot avaluar sobretot per la intensitat i la qualitat de les relacions socials que facilita i també per la capacitat d'estimular la interacció entre els seus usuaris. Un espai públic urbà de qualitat ha de disposar d'uns elements físics generadors d'intercanvis que enriqueixin i humanitzin els esdeveniments més quotidians. Aquesta missió recau principalment en els elements urbans i es tracta, doncs, d'insistir en propostes en les que premeditadament donem el major èmfasi al disseny dels elements urbans i que el mobiliari urbà adquireixi un protagonisme essencial en la transformació de l’espai on el factor humà destaqui per sobre d'altres qüestions.
Competències específiques
CE1 Analitzar els objectes, comunicacions i espais habitables per a detectar-hi problemes de disseny, aportar solucions alternatives i avaluar la viabilitat social, tecnològica i econòmica.
CE2 Avaluar usos i programar funcions orientats a la concepció i formalització de projectes de disseny.
CE3 Sintetitzar aquells coneixements i habilitats d’expressió plàstica, de tècniques de representació i de materials i tecnologies productives que permetin plantejar i desenvolupar projectes de disseny.
CE4 Utilitzar les tècniques bàsiques d’expressió plàstica (dibuix, color i volum) per a representar i crear formes en dues o tres dimensions.
CE5 Dominar les tècniques de representació gràfica d’espais i volums, plans i superfícies característiques del disseny.
CE7 Demostrar comprendre els coneixements bàsics sobre els materials i els seves qualitats, i sobre processos i costos de fabricació.
CE11 Demostrar comprendre el funcionament de l’entorn econòmic, empresarial i institucional en el qual es contracten i desenvolupen professionalment els projectes i les activitats de disseny.
CE13 Planificar, organitzar, gestionar i administrar el desenvolupament de projectes de disseny, tant en el marc del treball professional autònom com en les organitzacions empresarials o institucionals.
CE17 Exposar i raonar, de forma oral i escrita, els resultats i els processos de treball dels objectes de disseny propis.
CE18 Interpretar i valorar críticament productes finals i projectes de disseny tant propis com aliens.
Competències transversals
CT1 Capacitat de comunicació oral i escrita en la llengua nativa i en altres llengües com ara l’anglès que permeti treballar en un context internacional.
CT3 Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografía necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.
CT5 Dominar el mitjà informàtic i les tecnologies digitals.
CT6 Capacitat per treballar en equip i aptituds per al diàleg amb els diferents agents i disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.
CT7 Capacitat per a coordinar, dirigir i liderar grups de treball al voltant d’un projecte de disseny, o bé on el disseny ocupi un lloc rellevant.
CT8 Capacitat d’iniciativa i esperit emprenedor.
CT9 Capacitat resolutiva i de presa de decisions.
CT10 Motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l’acabat final d’un projecte de disseny.
CT12 Capacitat per a la integració i síntesi de coneixements adquirits en contextos i situacions diferents, amb flexibilitat i creativitat.
CT13 Orientar l’acció del disseny a partir de valors de respecte a l’entorn ambiental i amb criteris de sostenibilitat.
CT14 Valorar i fomentar l’ús social de l’entorn i de la comunicació amb atenció especial a l’accessibilitat per a grups d’usuaris i receptors diferents.
CT15 Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
CT16 Demostrar que es posseeixen valors i principis deontològics propis de la professió.
CT17 Demostrar que coneix els fenòmens innovadors i els nous llenguatges i propostes culturals.
CT18 Capacitat d’autogestionar el desenvolupament d’un itinerari professional.
CT19 Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.