L’assignatura Disseny i Art Contemporanis es centra en les produccions artístiques i de disseny i arquitectura en el període que va de la fi Segona Guerra Mundial a la primera dècada del segle XXI (1945-2011). Per tant, suposa la continuïtat de Disseny i Art Moderns i s’articula amb Últimes tendències del Disseny; assignatures de segon i tercer i quart curs, respectivament. Es proposa tractament panoràmic d’aquest període que atengui a obres, autors i moviments principals i que, alhora, mostri les connexions entre les creacions d’art i disseny en el marc més general de la història cultural.
Objectius formatius
- Conèixer el passat immediat i adquirir una visió general de les produccions artístiques i de disseny de la segona meitat del segle XX i de principis del XXI; així com comprendre els diàlegs, les influències i les confrontacions que s’estableixen entre passat i present.
- Correlacionar les produccions artístiques i de disseny amb els corrents de pensament contemporani, amb els fenòmens social, els canvis històrics, i amb les innovacions científiques i tecnològiques.
- Entendre el disseny i la seva història en relació amb altres pràctiques culturals, tot cercant interrelacions amb l’art, l’arquitectura, la fotografia, el cinema, el còmic…, així com la literatura, el teatre o la música.
- Desenvolupar una capacitat analítica i crítica respecte a les produccions artístiques i el disseny
El temari de l’assignatura s’organitza en 15 sessions distribuïdes en tres grans períodes històrics:
I. LA CUINA DEL PROGRÉS: DE POSTDAM A LA LLUNA, 1945-1969.
II. EL PREU DE LES LLAMBORDES: DEL MAIG FRANCÈS A LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN, 1968-1989
III. ENTRE L’OPULÈNCIA I LA PRECARIETAT: DE CHERNOBYL A LA GRAN RECESIÓN PASSANT PER DUBAI, 1986-2011
De manera purament indicativa el temari especifica alguns dels autors, moviments i idees de cada una de les classes per tal de fer més comprensiu el títol de la sessió.
També s’especifiquen alguns dels materials audiovisuals que s’utilitzaran y els continguts de les sessions de Seminari.
I. LA CUINA DEL PROGRÉS DE POSTDAM A LA LLUNA, 1945-1969.
40’s-50’s: La guerra i les seves conseqüències culturals
1. La cultura artística americana fa un pas al front
Alfred Barr i el MoMA. L’exili europeu: les exposicions de Herbert Bayer. El Black Mountain College de Joseph Albers. La New Bauhaus de L. Moholy-Nagy. Clement Greemberg: de Partisan Review al formalisme. Expressionisme Abstracte: Jackson Pollock, Willem de Kooning., Franz Kline, Mark Rothko. Pollock a Life.
Seminari. Lectura de textos: Greemberg contra el Kitsch i Theodor W. Adorno i la indústria cultural
2. Disseny americà: consum d’optimisme i voluntat de recerca
De la crisi dels 30 a la recuperació dels 50. Raymond Loewy i el disseny industrial comercial. Eldorado (1959) de Harley J. Earl i l’styling. Case Study Houses. Charles i Ray Eames i el mobiliari orgànic. Seagram Building (1954-58): Mies i l’arquitectura corporativa de l’International Style. L’edifici de Nacions Unides de Le Corbusier y Oscar Niemeyer. El neo monumentalisme de Louis Kahn. El Guggenheim de NY: Frank Lloyd Wright (1956-1959).
Pel·lícules: Tucker. The Man and His Dream (1988) de Francis Ford Coppola
Seminari. Lectura d’imatges: música, literatura i gràfica de Jazz i d’inicis del rock
3. Crisi intel·lectual i esperit de reconstrucció europea
Humanisme i existencialisme. H. Moore i Giacometti, cos i humanitat. The Family of Man (1955): la fotografia humanista. Recerca de l’origen: Art Brut i grup COBRA. Le Corbusier: del racionalisme a l’organicisme. Els parcs infantils d’Amsterdam d'Annie i Aldo van Eyck. Vogue i la fotografia de moda d'Irving Penn.
Pel·lícules: Ladri di biciclette (1948) de Vittorio De Sica
Seminari. Lectura de textos: Theodor W. Adorno “després de Auschwitz” i Hannah Arendt i “la banalitat del mal”
50’s-60’s: Guerra Freda, consum i benestar
4. Geopolítica de l’art i del disseny: Guerra freda, consum de masses i dissenys nacionals
Kitchen Debate (1959) i The Affluent Society (1958) John K. Galbraith. Standard Package. França, la nova “création industrielle”: Jean Prové, del taller a la prefabricació. Italia: de la Reconstruzione al Bell design. G. Ponti i C. Molino a M. Nizzoli i C. D’Ascacio. Disseny i socialdemocràcia escandinava: A. Aalto, A Jacobsen i T. Wirkkala.
Pel·lícules: Dr. Strangelove, or How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (1964) d’Stanley Kubrick
Seminari. Lectura de textos: Roland Barthes i els mites moderns (Mythologies, 1957)
5. Consum i societat del benestar: utopies racional-funcionalistes
HfG d’Ulm (1953-1968): M. Bill, T. Maldonado, H Gugelot, O. Aicher. Braun i D. Rams i R. Weiss. L’Helvètica (1957) de Max Miedinge. La Univers d'A. Frutiger (1957). Nova gràfica Suïssa: H. Gestner i J. Müller. Disseny corporatiu: les oficines Knoll i Herman Miller. Disseny ofimàtic: Olibetti i IBM. Brasilia i Oscar Miemeyer. La gràfica de NY: S. Bass, P. Rand i H Wolf. The american (1959) de R. Frank. The American Way Life (1946-1976)de Josep Renau. Disseny a l’RDA.
Pel·lícules: Dieter Rams (2019) i Helvetica (2007) de Gary Hustwit
Seminari. Lectura d’imatges: estètica i iconografia del rock i del pop
6. Consum d’imatges i imatges del consum: l’eclosió Pop i estètica espaial
This is Tomorrow (1956) al ICA i l’Independent Group. Just what is it …? (1965) de R. Hamilton. Neo-Dada i retorn a l’objecte: J. Jons I R. Rauschenberg. Pop Art: Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg. Pierre Restany i el Nou Realisme. Design readymade: Achile Castiglioni. L’acolorida irrupció del plàstic: Ettore Sottsass, Marco Zanuso, Verner Panton, Joe Colombo, Olivier Mourgue, Gaetano Pece. Gràfica: N. Marcus, Nilton Glaser.
Pel·lícules: Yellow Submarine, The Beatles (1968) de George Dunning i dibuixos de Heinz Edelmann.
Seminari. Lectura d’imatges i textos: La idea de cultura a debat: Raymon Williams (Culture and Society, 1958) v/s T.S. Eliot (Notes towards the definition of culture, 1948); i John Berguer (Ways of seeing, 1972) v/s Kenneth Clark (Civilisation: A Personal View, 1969)
II. EL PREU DE LES LLAMBORDES: MAIG FRANCÈS I CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN, 1968-1989
60’s-70’s: gir lingüístic, revoltes i alternatives a la modernitat
7. Un art antiestètic
Ludwig Wittegenstein i la filosofia del llenguatge. Un art no expressiu: B. Newman I D. Judd I el Minimalisme. Land art: el paisatge com escultura. Cinetisme: el teatre maquinal de J. Tinguely. Enganyant a l’ull: l’Hiperrealisme. Provocant a la visió: l’Op Art de V. Vasarelly i F. Stella.
Pel·lícules: The Responsive Eye (1966) de Brian de Palma
Seminari. Lectura de textos: Marshall McLuhan: The Medium Is the Massage (1967). Susan Sontag: Contra la interpretación (1964)
8. Revoltes i alternatives: l’acte artístic o canviant de media
Situacionisme. Joseph Beuys: “Cremeu els museus”. Louis Bourgeois: matar al pare. Art d’acció, les Instal·lacions, els Happenings, la Performance. Fluxus. J. Cage la fusió de les pràctiques artístiques. El Conceptual: S. LeWit i Joseph Kosuth llenguatge i l’art de concepte. Body Art. Arte Povera: Piero Manzoni. VideoArt: B. Nauman
Pel·lícules: Faces (1968) de John Cassavetes
Seminari. Lectura de textos: G. Debord: La Société du spectacle (1967). Lectura d’imatges: gràfica del 68
9. La modernitat en qüestió i nou paradigma postmodern
Buckminster Fuller. Archizzom, Archigram, Superstudio, Alchimia. Disseny i educació: Bruno Munari i Enzo Mari. Psicodèlia i gràfica californiana: V. Moscoso. Còmic Underground: Robert Crumb.
Pel·lícules: Loves Los Angeles (1972) de Reyner Banham
Seminari. Lectura de textos: R. Banham: Theory and Design in the First Machine Age (1960). R. Venturi: Complejidad y contradiccion en la arquitectura (1966).
70´s-80’s-90’s: crisis de civilització i triomf del mercat
10. Arquitectura i disseny postmoderns i tardomoderns
Postmodernisme historicista: Vanna Venturi House (1964) de Robert Venturi. AT&T (1978) de Philip Johnson, Teatro del mondo (1979) de Aldo Rossi, Portland Building (1982) de Michael Graves. ). El grup Memphis. Tardomodernisme: Centre Pompidou (1978) de Renzo Piano i Richard Rogers, Art Tower Mito (1990) de Arata Isozaki. Petronas Towers de Cesar Pelli (1997), Banco de Hong-Kong (1980) de Norman Foster.
Pel·lícules: Blade Runner (1982) de Ridley Scott
Seminari. Lectura de textos: Jean-François Lyotard: La Condition postmoderne (1979). David Harvey: The Condition of Posmodernity (1980)
11. Dissenys corporatius, disseny d’estudi i disseny d’autor
Sony inventa el walkman (1979). Apple i el Mac Classic (1980). Swath i la moda (1983). Macintosh i la informatica. Canon i Olympus i el disseny japonés. Frogdesign. Adrian Frutiger una tipo per l’aeroport de París (1976). Allan Fleher i Pentagram. Erik Spiekermann i Metadesign. Wolff Olins i Walter Landor. Un nou Disseny industrial: Philippe Starck, Andrea Branzi, Daniel Weil, Rond Arad, Ingo Maurer.
Pel·lícules: Objetified (2009) i Urbanized (2011) de Gary Hustwit
Seminari. Lectura de textos: BELL, Daniel: The Cultural Contradictions of Capitalism (1976). JAMESON, Fredric: Postmodernism, or the Cultural Logic of Late Capitalism (1984).
12. Consum d’imatges, simulació i deconstrucció
Un nou disseny gràfic : David Carson, Punk design de J. Reid Revistes de disseny: ID de T. Jones, N. Brody, Emigre de Rudy VanderLans i Zuzana Licko. Colors de Tibor Kalman. The Designers Republic. El nou disseny d’objectes: Holanda Droog Design, Tord Boontje. Soft design: Marc Newson. Neoartesanies: Fernando i Humberto Campana, Roman i Erwan Bouroullec. Arquitectura deconstructivista: Frank Gehry, Zara Hadidi, Rem Koohaas Vitra Museum i Vitra campus: F. Gerhry (1989), T. Ando (1993), Z. Haddid (1993)
Pel·lícules: Pulp Fiction (1994) Quentin Tarantino
Seminari. Lectura d’imatges: abans de El Vivora i El Cairo: còmic línia clara i còmic underground.
III. ENTRE L’OPULÈNCIA I LA PRECARIETAT: DE CHERNOBYL A LA GRAN RECESSIÓ PASSANT PER DUBAI, 1986-2011
80’s-90’s-2000’s: contradiccions finiseculars al global village
13. Irrupció de realitat: art activista i disseny social o normal o generatiu
Ocupar l’espai públic: Barbara Kruger, Jenny Holzer. Gènere i diferencia sexual: C. Sherman, Guerrilla Girls. Multiculturalisme: “Les Magiciens de la terre (1989). La destrucción dels budes de Bamiyar, Afganistán (2001). Gràfica d’agitació: James Victore, Occupy Design. Disseny i sostenibilitat: Ezio Manzini, John Thackara. Supernormal (2006) de Jasper Morrison i Naoto Fukasawa. Authentics. El fenomen Ikea i el fenomen Muji. Marcel Wanders i Moooi. L’urbanisme segons Rem Koolhaas.
Pel·lícules: This Must Be the Place (2011) de Paolo Sorrentino. Koyaanisquatsi i Powaqqatsi (1998) de Godfrey Reggio i Francis Ford Coppola
Seminari. Lectura de textos: Redescobrint Papanek: exposició Victor Papanek:
14. Art, disseny, museu i mercat
Bernd i Hilla Becher, la fotografia, l’arxiu i el museu. El museu al punt de mira: Marcel Broodthaers. Codis del museu: Allan McCollum i John Knight. Art i memoria: Ilya Kabakov i Christian Boltanski. Del carrer al museu: Keith Haring I Jean-Michel Basquiat. Mercaderies i aparadors, codis del consum: Jeff Koons I Damien Hirst. Disseny de museus: Frank Gehry i el Guggenheim de Bilbao (1997). Museus de Disseny: CCI Georges-Pompidou (1962), Cooper-Hewitt (1967), Vitra Museum (1989), Design Museum London (1989)...
Pel·lícules: El nuevo Rijksmuseum (2013) de Oeke Hoogendijk. National Gallery (2014) de Frederick Wiseman. El arca rusa (2002) de Aleksandr Sokurov.
Seminari. Lectura de textos: GROYS, Boris: Über das Neue (1992).
15. Cultura visual i esfera digital
Iconografies d’impacte: Stefan Sagmeister, Paula Scher. Sobre el hard: Jonathan Ive és Apple. Sobre el soft: Susan Kare, els orígens. Tipografia Verdana (1996) de Matthew Carter. Disseny gràfic digital: John Maeda. La imatge projectada: Bill Viola. Art digital.
Pel·lícules: Abstract: The Art of Design de Neflix
Seminari. Sessió de preparació de l’examen.
La metodologia docent consisteix en alternat:
- A) Classes amb exposicions anomenades magistrals amb el suport de material visual
- B) Treball autònom de l'estudiant en grup i individual per a produir presentacions, exercicis o proves escrites.
- C) Classes de seminari de lectura i debat de textos
Activitats formatives
Durant el curs s’alternen diversos tipus d’activitats i formats de docència:
- Exposició de continguts del temari per part del professor.
- Presentació i passi de talls de pel·lícules o documentals preparats per estudiants d’acord amb les indicacions del professor.
- Lectura de textos i materials gràfics o videogràfics i anàlisi i debat sobre els mateixos a les sessions de Seminari.
- Plantejament i realització d’un treball de curs per part de l’estudiant segons l’enunciat i indicacions del professor.
- També es plantejaran proves de test i examen per constatar el seguiment i la comprensió dels temes tractats.
El sistema d'avaluació continuada es verifica a través de les següents proves i valors:
- A- 25% Una prova setmanal (tipus test) sobre el tema tractat. La prova és de caràcter individual i d’avaluació automàtica.
- B- 25% Lectura de textos i participació en els debat de seminaris. I de presentació a classe pel·lícula o documental. En grups de 3 o 2. L'avaluació serà individualitzada.
- C- 25% Treball: guió d’exposició. individual o en grup de dos)
- D- 25% Examen final. Individual
Criteris d’Avaluació
El sistema d'avaluació cerquen l'assoliment de competències:
- A- CE12, CE16, CE18, CE21, CT4, CT15.
- B- CE11. CE12. CE16. CE18. CE19. CE21. CT1. CT2. CT3. CT4. CT6. CT15.
- C- CE11. CE12. CE16. CE18. CE19. CE21. CT1. CT2. CT3. CT4. CT6. CT15.
- D- CE11. CE12. CE16. CE18. CE19. CE21. CT1. CT2. CT3. CT4. CT6. CT15.
Així doncs, els criteris d'avaluació de cada prova tenen correspondència amb les competències específiques i transversals indicades.
Llibres sobre història:
- HOBSBAWN, Eric: Historia del siglo XX. Barcelona, Crítica, 2012.
- WATSON, Peter: Historia intelectual del siglo XX. Barcelona, Crítica, 2018.
Llibres sobre història de l’art:
- BÜRGER, Peter: Teoría de la vanguardia (1974). Barcelona, Península, 2000.
- STILES, Kristine; SELZ, Peter (ed): Contemporary art. A sourcebook of artist’s writings. Berkeley/ Los Angeles, University of California Press., 1996.
- VV.AA: Arte desde 1900. Modernidad, antimodernidad, posmodernidad. Madrid, Akal, 2006.
- WALLIS, Brian (ed.): El arte después de la modernidad. Nuevos planteamientos en torno a la representación. Madrid, Akal, 2001.
Llibres sobre història del disseny:
- LEES-MAFFEI, Grace, i HOUZE, Rebecca (ed.): The design history readers. Oxford-New York, Berg, 2010.
- GUIDOT, Raymond: Histoire Design 1940-1990. París, Hazan, 1994.
- MEGGS, Philip B.: Historia del Diseño gràfico. Mejico, Trillas, 1991.
- MORTEO, Erico: Diseño desde 1850 hasta la actualidad. Madrid, Electa, 2008.
Competències específiques
Competència
CE11. Demostrar comprendre el funcionament de l’entorn econòmic, empresarial i institucional en el qual es contracten i desenvolupen professionalment els projectes i les activitats de disseny.
Resultats d'aprenentatge
CE11.6 Identificar els agents socials que participen de la cultura del disseny i definir les seves funcions i la seva interacció en el sistema del disseny.
CE11.7 Comparar les característiques de diferents cultures del disseny.
Competència
CE12. Demostrar conèixer l’entorn institucional i associatiu del món professional del disseny i el paper que juguen les diferents entitats i agents socials.
Resultats d'aprenentatge
CE12.1 Distingir les característiques i funcions de les diferents institucions que configuren la cultura del disseny.
CE12.2 Distingir les diferents tradicions en la pedagogia de les arts aplicades i del disseny.
Competència
CE16. Demostrar entendre i interpretar de manera pertinent i raonada els textos d’història, teoria i crítica del disseny.
Resultats d'aprenentatge
CE16.1 Aplicar críticament els conceptes i mètodes d'història, teoria i crítica del disseny a nous objectes d'investigació.
Competència
CE18. Interpretar i valorar críticament productes finals i projectes de disseny tant propis com aliens.
Resultats d'aprenentatge
CE18.1 Valorar críticament els cànons i criteris d'avaluació establerts en la cultura del disseny.
CE18.2 Redactar un assaig acadèmic de crítica del disseny.
CE18.3 Plantejar una estratègia de divulgació i difusió de la cultura del disseny.
Competència
CE19. Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.
Resultats d'aprenentatge
CE19.2 Descriure les diferents tendències en la didàctica del projecte.
CE19.3 Plantejar un projecte de recerca en disseny.
Competència
CE21. Disposar de recursos i capacitats per a relacionar conceptes i llenguatges de diferents especialitats de disseny.
Resultats d'aprenentatge
CE21.3 Identificar els trets comuns i les especificitats de les disciplines del disseny en l’anàlisi crítica dels diferents estils històrics o tendències actuals.
Competències transversals
CT1. Capacitat de comunicació oral i escrita en la llengua nativa i en altres llengües com ara l’anglès que permeti treballar en un context internacional.
CT2. Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.
CT3. Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografia necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.
CT4. Demostrar interès per l’estudi de llengües estrangeres tant per facilitar la comunicació com per accedir a contextos culturals diferents.
CT6. Capacitat per treballar en equip i aptituds per al diàleg amb els diferents agents i disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.
CT15. Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
CT17. Demostrar que coneix els fenòmens innovadors i els nous llenguatges i propostes culturals.
CT19. Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.