EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Assignatures

Disseny i Art Contemporanis

L’assignatura Disseny i Art Contemporanis se centra en les produccions artístiques i de disseny i arquitectura en el període que va de la fi Segona Guerra Mundial a la primera dècada del segle XXI (1945-2011). Per tant, suposa la continuïtat de Disseny i Art Moderns i s’articula amb Últimes tendències del Disseny; assignatures de segon i tercer i quart curs, respectivament. Es proposa tractament panoràmic d’aquest període que atengui a obres, autors i moviments principals i que, alhora, mostri les connexions entre les creacions d’art i disseny en el marc més general de la història cultural.

Objectius formatius

1- Conèixer el passat immediat i adquirir una visió general de les produccions artístiques i de disseny de la segona meitat del segle XX i de principis del XXI; així com comprendre els diàlegs, les influències i les confrontacions que s’estableixen entre passat i present.

2- Correlacionar les produccions artístiques i de disseny amb els corrents de pensament contemporani, amb els fenòmens social, els canvis històrics, i amb les innovacions científiques i tecnològiques.

3- Entendre el disseny i la seva història en relació a altres pràctiques culturals, tot cercant interrelacions amb l’art, l’arquitectura, la fotografia, el cinema, el còmic…, així com la literatura, el teatre o la música.

4- Desenvolupar una capacitat analítica i crítica respecte a les produccions artístiques i el disseny


Aquesta assignatura s’imparteix en: català

Les tutories es podran realitzar en: català i castellà

Codi

200655

Crèdits

6 ECTS

Curs

3

Semestre

1

Matèria

Cultura del disseny

Professorat
Llengües

Català

Continguts de l’assignatura

El temari de l’asignatura s’organitza en 15 sessions distribuides en tres grans períodes històrics:

De manera purament indicativa el temari especifica alguns dels autors, moviments i idees de cada una de les classes per tal de fer més comprensiu el títol de la sessió.

També s’especifiquen alguns dels materials audiovisuals que s’utilitzaran y els continguts de les sessions de Seminari.

I. LA CUINA DEL PROGRÉS DE POSTDAM A LA LLUNA, 1945-1969.

40’s-50’s: La guerra i les seves conseqüències culturals

1. La cultura artística americana fa un pas al front

Alfred Barr i el MoMA. L’exili europeu: les exposicions de Herbert Bayer. El Black Mountain College de Joseph Albers. La New Bauhaus de L. Moholy-Nagy. Clement Greemberg: de Partisan Review al formalisme. Expressionisme Abstracte: Jackson Pollock, Willem de Kooning., Franz Kline, Mark Rothko. Pollock a Life.

SEMINARI. Lectura de textos: Greemberg contra el Kitsch i Theodor W. Adorno i la indústria cultural

2. Disseny americà: consum d’optimisme i voluntat de recerca

Raymond Loewy i el disseny industrial comercial. Eldorado (1959) de Harley J. Earl i l’styling. Case Study Houses. Charles i Ray Eames i el mobiliari orgànic. Seagram Building (1954-58: Mies i l’arquitectura corporativa de l’International Style. L’edifici de Nacions Unides de Le Corbusier y Oscar Niemeyer. El neo monumentalisme de Louis Kahn. El Guggenheim de NY: Frank Lloyd Wright (1956-1959). de Vogue i la fotografia de moda de Irving Penn.

Tucker. The Man and His Dream (1988) de Francis Ford Coppola

SEMINARI. Lectura d’imatges: música, literatura i gràfica de Jazz i d’inicis del rock

3. Crisi intel·lectual i esperit de reconstrucció europea

Humanisme i existencialisme. Henry Moore I Giacometti, cos i humanitat. Recerca de l’origen: Art Brut i grup COBRA. Le Corbusier: del racionalisme a l’organicisme. The Family of Man (1955): la fotografia humanista.

Ladri di biciclette (1948) de Vittorio De Sica

SEMINARI. Lectura de textos: Theodor W. Adorno “després de Auschwitz” i Hannah Arendt i “la banalitat del mal”

50’s-60’s: Guerra Freda, consum i benestar

4. Geopolítica de l’art i del disseny: Guerra freda, consum de masses i dissenys nacionals

Kitchen Debate (1959) i The Affluent Society (1958) John K. Galbraith. Standard Package. Disseny italià: de G. Ponti i C. Molino a M. Nizzoli i C. D’Ascacio. Disseny i socialdemocràcia escandinava: A. Aalto, A Jacobsen i T. Wirkkala. La gràfica de NY: S. Bass, P. Rand i H Wolf. The american (1959) de R. Frank.

Crèdits films de Saul Bass.

North by Northwest (1959) d’ Alfred Hitchcock.

Dr. Strangelove, or How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (1964) d’Stanley Kubrick

SEMINARI. Lectura de textos: Roland Barthes i els mites moderns (Mythologies, 1957)

5. Consum i societat del benestar: utopies racional-funcionalistes

HfG d’Ulm (1953-1968): M. Bill, T. Maldonado, H Gugelot, O. Aicher. Braun i D. Rams I R. Weiss. L’Helvètica (1957) de Max Miedinge. La Univers de A. Frutiger (1957). Nova gràfica Suïssa: H. Gestner i J. Müller. Disseny corporatiu: les oficines Knoll i Herman Miller. Disseny ofimàtic: Olibetti I IBM. Brasilia I O. Miemeyer

Dieter Rams (2019) i Helvetica (2007) de Gary Hustwit

SEMINARI. Lectura d’imatges: estètica i iconografia del rock i del pop

6. Consum d’imatges i imatges del consum: l’eclosió Pop i estètica espaial

This is Tomorrow (1956) al ICA i l’Independent Group. Just what is it …? (1965) de R. Hamilton. Neo-Dada i retorn a l’objecte: J. Jons I R. Rauschenberg. Pop Art: Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg. Pierre Restany i el Nou Realisme. Design readymade: Achile Castiglioni. L’acolorida irrupció del plàstic: Ettore Sottsass, Marco Zanuso, Verner Panton, Joe Colombo, Olivier Mourgue, Gaetano Pece. Gràfica: N. Marcus, Nilton Glaser

Yellow Submarine, The Beatles (1968) de George Dunning i dibuixos de Heinz Edelmann.

SEMINARI. Lectura d’imatges i textos: La idea de cultura a debat: Raymon Williams (Culture and Society, 1958) v/s T.S. Eliot (Notes towards the definition of culture, 1948); i John Berguer (Ways of seeing, 1972) v/s Kenneth Clark (Civilisation: A Personal View, 1969)

II. EL PREU DE LES LLAMBORDES: MAIG FRANCÈS I CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN, 1968-1989

60’s-70’s: gir lingüístic, revoltes i alternatives a la modernitat

7. Un art antiestètic

Ludwig Wittegenstein i la filosofia del llenguatge. Un art no expressiu: B. Newman I D. Judd I el Minimalisme. Land art: el paisatge com escultura. Cinetisme: el teatre maquinal de J. Tinguely. Enganyant a l’ull: l’Hiperrealisme. Provocant a la visió: l’Op Art de V. Vasarelly i F. Stella.

The Responsive Eye (1966) de Brian de Palma

SEMINARI. Lectura de textos: Marshall McLuhan: The Medium Is the Massage (1967).

8. Revoltes i alternatives: l’acte artístic o canviant de media

Situacionisme. Joseph Beuys: “Cremeu els museus”. Louis Bourgeois: matar al pare. Art d’acció, les Instal·lacions, els Happenings, la Performance. Fluxus. J. Cage la fusió de les pràctiques artístiques. El Conceptual: S. LeWit i Joseph Kosuth llenguatge i l’art de concepte. Body Art. Arte Povera: Piero Manzoni. VideoArt: B. Nauman

Faces (1968) de John Cassavetes

SEMINARI. Lectura de textos: G. Debord: La Société du spectacle (1967). Lectura d’imatges: gràfica del 68

9. La modernitat en qüestió i nou paradigma postmodern

Buckminster Fuller. Archizzom, Archigram, Superstudio, Alchimia. Disseny i educació: Bruno Munari i Enzo Mari. Psicodèlia i gràfica californiana: V. Moscoso. Còmic Underground: Robert Crumb.

Loves Los Angeles (1972) de Reyner Banham

SEMINARI. Lectura de textos: R. Banham: Theory and Design in the First Machine Age (1960). R. Venturi: Complejidad y contradiccion en la arquitectura (1966).

70´s-80’s-90’s: crisis de civilització i triomf del mercat

10. Arquitectura i disseny postmoderns i tardomoderns

Postmodernisme historicista: Vanna Venturi House (1964) de Robert Venturi. AT&T (1978) de Philip Johnson, Teatro del mondo (1979) de Aldo Rossi, Portland Building (1982) de Michael Graves. ). El grup Memphis. Tardomodernisme: Centre Pompidou (1978) de Renzo Piano i Richard Rogers, Art Tower Mito (1990) de Arata Isozaki. Petronas Towers de Cesar Pelli (1997), Banco de Hong-Kong (1980) de Norman Foster.

Blade Runner (1982) de Ridley Scott

SEMINARI. Lectura de textos: Jean-François Lyotard: La Condition postmoderne (1979).

11. Dissenys corporatius, disseny d’estudi i disseny d’autor

Sony inventa el walkman (1979). Apple i el Mac Classic (1980). Swath i la moda (1983). Macintosh i la informatica. Canon i Olympus i el disseny japonés. Frogdesign. Adrian Frutiger una tipo per l’aeroport de París (1976). Allan Fleher i Pentagram. Erik Spiekermann i Metadesign. Wolff Olins i Walter Landor. Un nou Disseny industrial: Philippe Starck, Andrea Branzi, Daniel Weil, Rond Arad, Ingo Maurer.

Objetified (2009) i Urbanized (2011) de Gary Hustwit

SEMINARI. Lectura de textos: BELL, Daniel: The Cultural Contradictions of Capitalism (1976). JAMESON, Fredric: Postmodernism, or the Cultural Logic of Late Capitalism (1984).

12. Consum d’imatges, simulació i deconstrucció

Un nou disseny gràfic : David Carson, Punk design de J. Reid Revistes de disseny: ID de T. Jones, N. Brody, Emigre de Rudy VanderLans i Zuzana Licko. Colors de Tibor Kalman. The Designers Republic. El nou disseny d’objectes: Holanda Droog Design, Tord Boontje. Soft design: Marc Newson. Neoartesanies: Fernando i Humberto Campana, Roman i Erwan Bouroullec. Arquitectura deconstructivista: Frank Gehry, Zara Hadidi, Rem Koohaas Vitra Museum i Vitra campus: F. Gerhry (1989), T. Ando (1993), Z. Haddid (1993)

Pulp Fiction (1994) Quentin Tarantino

SEMINARI. Lectura d’imatges: abans de El Vivora i El Cairo: còmic línia clara i còmic underground .

III. ENTRE L’OPULÈNCIA I LA PRECARIETAT: DE CHERNOBYL A LA GRAN RECESIÓN PASSANT PER DUBAI, 1986-2011

80’s-90’s-2000’s: contradiccions finiseculars al global village

13. Irrupció de realitat: art activista i disseny social o “normal” o capriciós

Ocupar l’espai públic: Barbara Kruger, Jenny Holzer. Gènere i diferencia sexual: C. Sherman, Guerrilla Girls. Multiculturalisme: “Les Magiciens de la terre (1989). La destrucción dels budes de Bamiyar, Afganistán (2001). Gràfica d’agitació: James Victore, Occupy Design. Disseny i sostenibilitat: Ezio Manzini, John Thackara. Supernormal (2006) de Jasper Morrison i Naoto Fukasawa. Authentics. El fenomen Ikea i el fenomen Muji. Marcel Wanders i Moooi.

This Must Be the Place (2011) de Paolo Sorrentino

SEMINARI. Lectura de textos: Redescobrint Papanek: exposició Victor Papanek: La política del disseny al Museu del Disseny de Barcelona

14. Art, disseny, museu i mercat

Bernd i Hilla Becher, la fotografia, l’arxiu i el museu. El museu al punt de mira: Marcel Broodthaers. Codis del museu: Allan McCollum i John Knight. Art i memoria: Ilya Kabakov i Christian Boltanski. Del carrer al museu: Keith Haring I Jean-Michel Basquiat. Mercaderies i aparadors, codis del consum: Jeff Koons I Damien Hirst. Disseny de museus: Frank Gehry i el Guggenheim de Bilbao (1997). Museus de Disseny: CCI Georges-Pompidou (1962), Cooper-Hewitt (1967), Vitra Museum (1989), Design Museum London (1989)...

El nuevo Rijksmuseum (2013) de Oeke Hoogendijk. National Gallery (2014) de Frederick Wiseman. El arca rusa (2002) de Aleksandr Sokurov.

SEMINARI. Lectura de textos: GROYS, Boris: Über das Neue (1992).

15. Cultura visual i esfera digital

Iconografies d’impacte: Stefan Sagmeister, Paula Scher. Sobre el hard: Jonathan Ive és Apple. Sobre el soft: Susan Kare, els orígens. Tipografia Verdana (1996) de Matthew Carter. Disseny gràfic digital: John Maeda. La imatge projectada: Bill Viola. Art digital.

Abstract: The Art of Design de Neflix

SEMINARI. Sessió de preparació de l’examen.

Metodologia docent i activitats formatives

Les activitats formatives i avaluables seran de quatre tipus i amb el valor percentual que s’indica:

Avaluació

Sistema d’avaluació

Avaluació continuada

L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo.

A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.

Normativa general d’avaluació

Criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació seran s’adaptaran a cada format d’activitat avaluable. De manera genèrica es pararà atenció a:

Procés de revisió

La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.

Procés de reavaluació

Normativa general

Bibliografia i enllaços web

Llibres sobre història:

Llibres sobre història de l’art:

Llibres sobre història del disseny:

Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Competència

Resultats d'aprenentatge

Competència

Resultats d'aprenentatge

Competència

Competència

Resultats d'aprenentatge

Competència

Resultats d'aprenentatge

Competència

Resultats d'aprenentatge

CE21.3 Identificar els trets comuns i les especificitats de les disciplines del disseny en l’anàlisi crítica dels diferents estils històrics o tendències actuals.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

E I N A