Existeix un debat en relació a quins son els límits de l’escenografia, l’origen, seguit per una llarga tradició és clarament teatral, en l’actualitat però la diversitat de camps on s’aplica aquesta disciplina és molt extensa.
L’assignatura s'enfoca cap a aquest caràcter polièdric del dissenyador per a què pugui donar resposta a la multiplicitat d’inputs en el sector del disseny d'espais escenogràfics.
Escenografia son tots els elements visuals que conformen una escenificació, bé siguin en relació a l’espai, a la il·luminació o a la caracterització del personatge; ja sigui l’escenificació destinada a representacions en viu, cinematogràfica, expositiva o destinada a esdeveniments.
Les noves tecnologies han anat penetrant dins el mon de l'escenografia, i llenguatges com el vídeo, la il·luminació computeritzada o la robòtica s'han convertit en ingredients habituals del disseny d'espais escènics, instal·lacions, aparadors comercials...
Objectius formatius
- Conèixer les diferents aplicacions de l’escenografia, siguin de caràcter comercial, expositiu o escènic; considerant que es tracta d’esdeveniments que no son autònoms sinó que conviuen dins un marc físic, conceptual i sociocultural concret.
- Identificar els llenguatges que intervenen als processos comunicatius, i tenir la capacitat de fer-los dialogar entre si per tal de potenciar un resultat comú. En aquest sentit l’estudiant haurà de compartir idees i formes de pensament, i desenvolupar les estratègies pròpies del treball en equips interdisciplinaris.
- Assolir la capacitat de realitzar projectes d’escenografia. Per tant, aprendre el procés de treball i poder aplicar una metodologia, adquirir els coneixements tecnològics específics, dominar les eines i materials pròpies de les produccions, així com entendre les relacions professionals.
Es recomana entendre l’assignatura des de l’experiència, buscant noves dinàmiques de projectació per tal de poder dissenyar des de l'imprevist. S’aconsegueix fàcilment amb una actitud oberta a les classes on cal projectar des del joc.
L’assignatura, basada en el seu caràcter polièdric, pretén consolidar els aprenentatges adquirits amb anterioritat, pel que fa a metodologia i coneixements en la projecció.
En aquest cas, es potencia el treball de projectes de caràcter escènic principalment en l’àmbit del teatre i la museografia.
Es treballaran 3 projectes. L’objectiu és diversificar al màxim, tant la temàtica, com el context, com el procés de treball, als diferents exercicis.
Temes transversals
- Referents contemporanis, l’escenografia avui.
- Dissenyar oportunitats a partir de l’efímer.
- La importància de la dimensió temporal als espais escènics.
- Tecnologia aplicada a l’escenografia.
- Metodologia del dissenyador o escenògraf.
- La presentació d’un projecte, un esdeveniment en si mateix.
- Estratègies característiques d’un procés creatiu col·lectiu.
- La conceptualització d’un espai a partir d’una idea.
- El projecte interdisciplinari.
- D’un projecte d’idees a un projecte executiu.
- La producció i el muntatge.
Programa
Projecte 1: Disseny d’una escenografia.
- A partir d’una dramatúrgia concreta, en un espai teatral concret, el treball serà individual.
Projecte 2: Disseny d’una exposició.
- La temàtica serà lliure, l’espai continent pot ser variable, el treball es desenvoluparà en grup.
Projecte 3: Direcció d’art. Col·laboració amb un professional de l’àmbit cinematogràfic.
Metodologia docent
El treball en equip és una constant en l'assignatura, a part de realitzar alguns projectes en grup, el debat entorn a l'evolució dels projectes és obert i compartit.
A part de desenvolupar els projectes i exercicis, tant dins com fora de l'aula, aquests es presentaran públicament.
Hi haurà referències i aportacions de projectes professionals externs vinculats amb la matèria de treball i es faran visites relacionades. Així mateix, la teòrica es realitzarà a partir dels vincles amb els projectes treballats durant el curs.
Activitats formatives
Classes Teòriques
ECTS: 5%
Metodologia d'ensenyament /aprenentatge: Classes magistrals i debat en gran grup
Competències: CE2, CE10, CE8, CE11, CE21
Informació i documentació
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament /aprenentatge: Treball de recerca de fonts, recollida d’informació, anàlisi i elaboració documental de la mateixa
Competències: CE8, CE10, CE11, CT3
Taller de tecnologia
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament /aprenentatge: Assistència en la resolució de les dificultats tecnològiques i constructives.
Competències: CE7, CE8, CT13
Taller de representació
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament /aprenentatge: Assistència en la resolució de les dificultats de representació gràfica o en tres dimensions.
Competències: CE5
Elaboració de projectes
ECTS: 45%
Metodologia d'ensenyament /aprenentatge: Formulació de programes de disseny a partir de situacions simulades i pautes per al desenvolupament del projecte. Treball autònom amb assistència als problemes que es plantegen en el desenvolupament del projecte, tant de tipus conceptual com tècnic. Correccions individualitzades
Competències: CE2, CE8, CE10, CE11, CE21, CT9, CT6, CT10, CT13, CT14, CT15, CT19
Tutories
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament /aprenentatge: Presentacions individuals i col·lectives de la documentació i memòria del projecte, defensa oral del projecte, i ronda de valoracions
Competències: CE2, CE8, CE11, CE10, CE17, CE21, CT6
Avaluació
ECTS: 10%
Metodologia d'ensenyament /aprenentatge: Presentacions individuals i col·lectives de la documentació i memòria del projecte, defensa oral del projecte, i ronda de valoracions
Competències: CE2, CE8, CE11, CE10, CE17, CE21, CT6
ACTIVITATS DIRIGIDES
Classes teòriques. Classes magistrals i debat en gran grup
Hores: 6h
Resultats d'aprenentatge: CE2.2, CE8.2, CE10.5, CE11.1, CE21.1, CE21.2
Taller de tecnologia. Assistència en la resolució de les dificultats tecnològiques i constructives
Hores: 6h
Resultats d'aprenentatge: CE7.3, CE8.2
Taller de representació. Assistència en la resolució de les dificultats de representació gràfica o en tres dimensions
Hores: 6h
Resultats d'aprenentatge: CE5.2
Avaluació. Presentacions individuals i col·lectives de la documentació i memòria del projecte, defensa oral del projecte, i ronda de valoracions
Hores: 6h
Resultats d'aprenentatge: CE2.2, CE8.2, CE10.5, CE11.1, CE17.2, CE21.1, CE21.2
ACTIVITATS SUPERVISADES
Tutories. Tutories de seguiment i correcció del projecte
Hores: 30h
Resultats d'aprenentatge: CE2.2, CE8.2, CE10.5, CE21.1, CE21.2
ACTIVITATS AUTÒNOMES
Informació i documentació. Treball de recerca de fonts, recollida d’informació, anàlisi i elaboració documental de la mateixa
Hores: -
Resultats d'aprenentatge: CE8.2, CE10.5, CE11.1
Elaboració de projectes. Formulació de programes de disseny a partir de situacions simulades i pautes per al desenvolupament del projecte. Treball autònom amb assistència als problemes que es plantegen en el desenvolupament del projecte, tant de tipus conceptual com tècnic. Correccions individualitzades.
Hores: -
Resultats d'aprenentatge: CE2.2, CE8.8, CE10.5, CE11.1, CE21.1, CE21.2
Sistema d’avaluació
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo. A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
- Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
- Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podran ser objecte d’una nova avaluació.
- Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Criteris d’avaluació
- La qualificació final del curs es basarà en una avaluació continuada del treball de l’estudiant.
- El professor farà un seguiment de l’evolució i dels progressos de l’alumne de manera individualitzada.
- Els criteris de valoració es corresponen amb l’adquisició de les competències corresponents a aquesta assignatura, descrites detalladament en aquesta guia docent.
- Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant la presentació de projectes. El 70% de la nota correspon al nivell de resolució, presentació de la documentació que es determini i a la defensa oral dels projectes. El 30% de la nota correspon al seguiment i la participació activa en les tutories, tallers i sessions conjuntes de treball i correcció. Dins aquest 30%, el 10% correspon a l’assistència.
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
Normativa general
- No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
- Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
Normativa específica de l’assignatura
- L’assistència a classe és obligatòria; els estudis del Grau de Disseny son presencials. En tractar-se d’una assignatura de projectes, amb un calendari de lliuraments progressiu, és molt difícil adquirir els coneixements i realitzar les pràctiques sense un seguiment presencial de les classes.
- No s’avaluarà l’estudiant que no hagi entregat tots els projectes i/o prova final, o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver-ne justificat les absències. En cas de que es pugui justificar la falta d’assistència l’alumne està obligat a notificar-ho al professor per tal d’acordar la forma més adequada de recuperar la temàtica i els exercicis duts a terme durant l’absència.
- Els estudiants que no presentin tots els treballs de curs, hagin o no hagin assistit a classe, tindran la qualificació de “No avaluable”.
- Els casos especials es valoraran a criteri del professor.
Llibre de consulta
- Rudolf Arnheim, Arte i percepción visual. Alianza Forma.
- Pedro Azara i Carles Guri. (2003) Arquitectos a escena. GG. Artes Escenicas.
- Peter Brook. Más allá del espacio vacío. (2004)
- Vicent Brutto. *The filmaker’s guide to production design. Allworth press
- Héctor Calmet. (2003) Escenografía. Ed. De la Flor.
- Colli, Stefano i Perrone, Raffaella (2003). Espacio-identidad-empresa. GG: Barcelona
- Tony Davis. Escenógrafos. (2001) Ed. Océano.
- Alonso Fernández, Luis, García Fernández, Isabel (1999) Diseño de exposiciones: concepto, instalación y montaje. Editorial Alianza.
- Roselee Goldberg (1998) Performance. Lieve art since 1960. Ed. Abrams
- Jorge Gorostiza. Constructores de ilusiones, la dirección artística cinematográfica. Filmoteca valenciana.
- Bverly Heisner. Production design in the contemporary American film. McFarland & Company, Inc., Publishers
- Hugues, Philip (2010) Diseño de exposiciones. Prompress: Barcelona. Títol original: Exhibitions Design (2008)
- Francisco Jodido (2011) Temporary. Arquitecture now. Ed. Taschen
- Francisco Jodido (2011) Serpentine Gallery Pavillons. Ed. Taschen
- Edward Lucio-Smith. Breve historia del mueble. Del Serbal
- Félix Murcia. La escenografia en el cine. El arte de la apariencia. SGAE
- Nieva, Francisco (2003) Tratado de escenografia. RESAD
- Ward Preston. What an art director does. Silman-James
- Andrew Todd i Jean-Guy Lecat. (2003) El Círculo abierto. Alba Editorial
- Josep Ramoneda i Jordi Balló (2006) 1994-2006. Exposicions CCCB. Ed: CCCB i Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona.
- Michael Rizzo. Manual de dirección artística. Omega
- Santiago Vila, L'escenografia Ed. Cátedra, Signo e imagen.
- Rico, Juan Carlos (1994). Los espacios expositivos. Museos, Arquitectura y Arte (Vol. I). Madrid, Sílex.
- Rico, Juan Carlos (1996). Montaje de exposiciones. Museos, Arquitectura y Arte. (Vol II). Madrid, Silex,
- Staniszewski, Anne Mary (2001) The Power of Display: A History of Exhibition Installations at the Museum of Modern Art. Museum of Modern Art (New York, N.Y.)
- Tejada, Isabel (2006) El montaje expositivo como tracucción. Fidelidades, traiciones y hallazgos en el arte contemporáneo desde los años 70. Funcación Arte y Derecho. Madrid.
Recursos
- Association SCÉNOGRAPHES. Projet d’exposition. Guide des bonnes pratiques.
- http://www.cccb.org/lab/es
- http://www.youtube.com/watch?v=LJ-QSEI2UwQ&feature=related
- http://www.rosco-iberica.com/productos/index.asp
- http://www.azurscenic.com
- http://www.peroni.com/lang_ES/prodotti.php?idCat=104
- http://www.youtube.com/watch?v=MoHYzHEVukg&feature=related
- http://www.youtube.com/watch?v=JCxVDa6CG60
- http://www.youtube.com/watch?v=74VNLtbHNnw&feature=related
- http://www.bbc.co.uk/ahistoryoftheworld/exploreraltflash/
Competències específiques
Competència
CE2 Avaluar usos i programar funcions orientats a la concepció i formalització de projectes de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE2.2 Dissenyar un programa d’usos i funcions que condueixi al desenvolupament d’un projecte de disseny.
Competència
CE5 Dominar les tècniques de representació gràfica d’espais i volums, plans i superfícies característiques del disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE5.2 Representar mitjançant el sistema més apropiat en funció de cada projecte les característiques d'aquest.
Competència
CE7 Demostrar comprendre els coneixements bàsics sobre els materials i els seves qualitats, i sobre processos i costos de fabricació.
Resultats d’aprenentatge
CE7.3 Escollir els materials i els processos de transformació que s’adaptin a les necessitats funcionals i expressives de cada disseny.
Competència
CE8 Demostrar comprendre els coneixements bàsics de les ciències i disciplines auxiliars del projecte de disseny, com l’antropometria i fisiologia de la percepció visual, l’ergonomia i els mètodes d’avaluació d’ús, el màrqueting, la tècnica de prospecció, etc.
Resultats d’aprenentatge
CE8.2 Situar el projecte en el context de l’oferta existent al mercat.
Competència
CE10 Estructurar i jerarquitzar gràficament la informació verbal.
Resultats d’aprenentatge
CE10.5 Emprar intencionadament els recursos gràfics per a sintetitzar i millorar la comunicació.
Competència
CE11 Demostrar comprendre el funcionament de l’entorn econòmic, empresarial i institucional en el qual es contracten i desenvolupen professionalment els projectes i les activitats de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE11.1 Detectar i explicar el modus operandi del disseny més característic del sector al qual s’inscriu el projecte pel què respecta a tipus de contractació, gestió de projectes, etc.
Competència
CE17 Exposar i raonar, de forma oral i escrita, els resultats i els processos de treball dels objectes de disseny propis.
Resultats d’aprenentatge
CE17.2 Realitzar una memòria escrita del projecte i defensar-la oralment.
Competència
CE21 Disposar de recursos i capacitats per relacionar conceptes i llenguatges de diferents especialitats de disseny.
Resultats d’aprenentatge
CE21.1 Desenvolupar projectes de disseny integral que impliquen relacionar conceptes i procediments de diferents sectors professionals del disseny.
CE21.2 Treballar en equips interdisciplinaris dins de les diferents especialitats del disseny distribuint funcions a partir de les habilitats i interessos dels seus components.
Competències transversals
CT3 Demostrar, conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografia necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.
CT6 Capacitat per treballar en equip i aptituds per al diàleg amb les diferents disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.
CT9 Capacitat resolutiva i de presa de decisions.
CT10 Motivació per la qualitat, tant en els plantejaments conceptuals i argumentals, com en la resolució formal i en els detalls de l’acabat final d’un projecte de disseny.
CT13 Orientar l’acció del disseny a partir de valors de respecte a l’entorn ambiental i amb criteris de sostenibilitat.
CT14 Valorar i fomentar l’ús social de l’entorn i de la comunicació amb atenció especial a l’accessibilitat per a grups d’usuaris i receptors diferents.
CT15 Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
CT19 Demostrar una disposició efectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.