ADS és una assignatura obligatòria de caràcter fonamental: té una funció introductòria i la voluntat d’analitzar críticament els processos creatius dins dels contextos culturals del món contemporani. El temari desmitifica el «Projecte Europeu de la Modernitat» (seguint Dori Tunstall i altres visions no essencialistes) i presenta el disseny i l’art a partir de les seves negligències, prejudicis, errors i crims. L’assignatura proposa a l’alumnat que entengui la tasca del disseny i l’art des del posicionament i el compromís; és a dir, com àrees enredades en les crisis i els debats de la nostra època. Aquest any l’ordenació del temari segueix de prop el model d’infern de Dante: l’analogia és irònica però permet, amb tot rigor, visibilitzar les rutines normalitzadores i les ètiques disruptives que sostenen o alteren l’art i el disseny d’avui dia.
(((((((((INFERN! Una cartografia dantesca del disseny i l’art)))))))))
El sentit ordenador de Dante a la Comèdia (la classificació que ofereix de personatges històrics i coetanis) ens inspira a fer un mapa del disseny i l’art: aquest mapa infernal, subdividit en cercles temàtics i no pas històrics, ens ha d’ajudar a jutjar les ètiques i les ideologies que condicionen la pràctica artística i la del disseny. Però allà on Dante parlava de vicis i pecats, nosaltres discutirem errors i negligències; i si Dante es fixava en l’Europa medieval cristiana i en l’herència grecollatina; nosaltres en l’Europa contemporània que s’ha compromès amb el qüestionament descolonitzador. «Deixeu tota esperança, els que hi entreu».
Expedient