Anàlisi i crítica del disseny d'espais

El disseny contemporani és un camp de coneixement heterogeni amb els seus propis paràmetres d’anàlisi, avaluació, debat i crítica. Aquest marc d’acció i pensament requereix una visió del disseny on el projecte s’entén com a pràctica de recerca permanent, on els debats teòrics més actuals tenen un paper fonamental.

L’assignatura combina continguts teòrics i conceptuals amb coneixements i tècniques aplicades d’utilitat més transversal en l’exercici de l’anàlisi i la crítica. Cerca la concreció dels coneixements específics de la línia pedagògica i professional representada pel disseny d'espais.

Si les produccions de disseny no apareixen de manera aïllada, un dels objectius principals d’aquesta assignatura consisteix en l’aprofundiment dels coneixements i tècniques que permetrien emmarcar l’anàlisi i crítica d’obres dins de contextos i discursos culturals i socials més amplis, així com el desenvolupament d’una capacitat crítica d’aquests.

Objectius formatius

L’assignatura s’orienta cap al coneixement de mètodes i tècniques d’anàlisi que permetin interpretar, valorar i jutjar les característiques de les obres i/o tendències, el context de la seva aparició i el seu impacte social, econòmic i cultural. L’aprofundiment en les tècniques analítiques, sovint amb un rigor formal, permet concebre l’acte d’analitzar més enllà de postulats casuals o intuïtius.

Per la seva banda, la crítica de disseny, que coincideix en certs aspectes amb altres camps crítics (de l’art, de l’arquitectura, de la comunicació), es desenvolupa en diàleg amb el context social i cultural de cada moment. Entès això, la crítica de disseny —i aquí la crítica del disseny d’espais— té paràmetres propis i un marc discursiu específic que constitueixen característiques fonamentals de la seva identitat com a camp cultural.

Per poder aprofundir en el panorama de la crítica del disseny, cal entendre els corrents teòrics actuals i històrics que l’alimenten, així com els debats conceptuals, ideològics i ètics que es generen al seu voltant. La crítica de disseny es desenvolupa entre qüestions de valors.

Per últim, l’assignatura es dedica específicament a l’aplicació d’aquest marc analític i crític a través de l’escriptura i l'oratòria. Es valora el domini dels continguts i els gèneres d’escriptura més característics de l’anàlisi i la crítica i la seva aplicació tant en el cas d’obres de disseny com pel que fa a projectes propis (elaboració de programes, presentacions de projectes, redacció de memòries, etc). Complementari a l’escriptura i l'oratòria, però, l’assignatura reconeix altres formats crítics no-textuals, entenent que el propi projecte de disseny pot manifestar-se com a valor incisiu i per tant crític.

Recomanacions

  • Capacitat d’observació i descripció visual  
  • Capacitat d’anàlisi i síntesi 
  • Actitud proactiva i crítica
  • Inquietuds culturals 
  • Coneixement dels antecedents de la Història Universal  
  • Habilitat per gestionar la informació  
  • Habilitat de comunicació oral, escrita i gràfica 
  • Capacitat de relació entre períodes i cultures anteriors a la Postmodernitat  

Es recomana matricular-se d’aquesta assignatura juntament amb TFG d’Espais.

 

 

Informació

Codi
200671
Crèdits
3
Curs
4
Semestre
1
Professorat
Idioma
Català