El disseny contemporani és un camp de coneixement heterogeni amb els seus propis paràmetres d’anàlisi, avaluació, debat i crítica. Aquest marc d’acció i pensament requereix una visió del disseny on el projecte s’entén com a pràctica de recerca permanent, on els debats teòrics més actuals tenen un paper fonamental.
L’assignatura combina continguts teòrics i conceptuals amb coneixements i tècniques aplicades d’utilitat més transversal en l’exercici de l’anàlisi i la crítica. Cerca la concreció dels coneixements específics de la línia pedagògica i professional representada pel disseny d'espais.
Si les produccions de disseny no apareixen de manera aïllada, un dels objectius principals d’aquesta assignatura consisteix en l’aprofundiment dels coneixements i tècniques que permetrien emmarcar l’anàlisi i crítica d’obres dins de contextos i discursos culturals i socials més amplis, així com el desenvolupament d’una capacitat crítica d’aquests.
Objectius formatius
L’assignatura s’orienta cap al coneixement de mètodes i tècniques d’anàlisi que permetin interpretar, valorar i jutjar les característiques de les obres i/o tendències, el context de la seva aparició i el seu impacte social, econòmic i cultural. L’aprofundiment en les tècniques analítiques, sovint amb un rigor formal, permet concebre l’acte d’analitzar més enllà de postulats casuals o intuïtius.
Per la seva banda, la crítica de disseny, que coincideix en certs aspectes amb altres camps crítics (de l’art, de l’arquitectura, de la comunicació), es desenvolupa en diàleg amb el context social i cultural de cada moment. Entès això, la crítica de disseny —i aquí la crítica del disseny d’espais— té paràmetres propis i un marc discursiu específic que constitueixen característiques fonamentals de la seva identitat com a camp cultural.
Per poder aprofundir en el panorama de la crítica del disseny, cal entendre els corrents teòrics actuals i històrics que l’alimenten, així com els debats conceptuals, ideològics i ètics que es generen al seu voltant. La crítica de disseny es desenvolupa entre qüestions de valors.
Per últim, l’assignatura es dedica específicament a l’aplicació d’aquest marc analític i crític a través de l’escriptura i l'oratòria. Es valora el domini dels continguts i els gèneres d’escriptura més característics de l’anàlisi i la crítica i la seva aplicació tant en el cas d’obres de disseny com pel que fa a projectes propis (elaboració de programes, presentacions de projectes, redacció de memòries, etc). Complementari a l’escriptura i l'oratòria, però, l’assignatura reconeix altres formats crítics no-textuals, entenent que el propi projecte de disseny pot manifestar-se com a valor incisiu i per tant crític.
Recomanacions
- Capacitat d’observació i descripció visual
- Capacitat d’anàlisi i síntesi
- Actitud proactiva i crítica
- Inquietuds culturals
- Coneixement dels antecedents de la Història Universal
- Habilitat per gestionar la informació
- Habilitat de comunicació oral, escrita i gràfica
- Capacitat de relació entre períodes i cultures anteriors a la Postmodernitat
Es recomana matricular-se d’aquesta assignatura juntament amb TFG d’Espais.
1. Introducció. Anàlisi versus Crítica.
1.1. Observació i descripció expositives.
1.2. Contingut i continent en l’anàlisi de l’espai.
1.3. Simbolisme i judici crític.
2. La Postmodernitat.
2.1. La innovació com a obsolescència programada: la tendència.
2.2. Mercat, consum i cultura.
2.3. Funció social de la crítica: realitat i utopia.
2.4. Pràctica i ideologia del disseny.
3. Tipologies analítiques de la cultura del disseny en l’estudi de l’espai.
3.1. Tipologia descriptiva,... objectivitat?
3.2. Tipologia comparativa. El punt de referència.
3.3. Anàlisi cultural de la realitat del disseny.
3.4. Subjecte i subjectivitat.
4. L’argumentació analítica discursiva en l’expressió oral i escrita.
4.1. El procés d’escriure. Objectius, rigor acadèmic, concordança i autories.
4.2. Evolució històrica de l’argumentació. La persuació en la comunicació del projecte.
4.3. Tècniques i estratègies argumentatives de l’anàlisi del disseny.
4.4. El mètode comparatiu.
5. El model crític filosòfic.
5.1. Introducció a la problemàtica de la crítica. Els inicis.
5.2. El judici crític.
5.3. Els objectius de la crítica.
5.4. L'exercici crític.
6. La importància del context en el desenvolupament d'una identitat projectual.
6.1. La identitat projectual.
6.2. L'espai com a lloc finit. l'èsser-en-el-lloc.
6.3. El regionalisme crític.
6.4. Conclusions i reflexions finals.
Metodologia docent
- Classes magistrals i debats en grup
- Presentació de textos
- Lectura comprensiva de textos
- Realització d’esquemes, mapes conceptuals i exercicis de classe
- Redacció d’assaig escrit
- Presentació oral
- Prova resolutiva escrita
Activitats formatives
Dirigides 20%
Classes teòriques
Seminaris de discusió de textos i realitzacions del disseny
Lectura de textos
Recerca de documentació
Redacció i presentació de treballs
Evaluació
Supervisades
Pràctica 1: Anàlisi descriptiu del propi habitatge. Treball escrit 10%
Pràctica 2: Anàlisi argumentatiu d’un espai. Presentació oral 10%
Pràctica 3: Crítica d’un espai. Assaig 15%
Pràctica 4: Crítica d’un espai. Treball escrit 20%
Autònomes
Prova resolutiva final a partir d’una lectura obligatòria 25%
Avaluació continuada
L’objectiu de l’avaluació continuada és que l’estudiant pugui conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del seu procés formatiu per tal de permetre-li millorar-lo.
A partir de la segona matrícula, l’avaluació de l’assignatura podrà consistir, a decisió del professor, en una prova de síntesi, que permet l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura. En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Normativa general d’avaluació
- Per considerar superada una assignatura, caldrà que s’obtingui una qualificació mínima de 5,0.
- Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podrà ser objecte d’una nova avaluació.
- Es considerarà “No Avaluable” (NA) l’estudiant que no hagi lliurat totes les evidències d’aprenentatge o no hagi assistit al 80% de les classes sense haver justificat les absències. En cas d’absència justificada, l’estudiant s’ha de posar en contacte amb el professor en el moment de la reincorporació per determinar la recuperació de les activitats a les quals no hagi assistit.
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Criteris d’avaluació
Assistència, participació i exercicis fets a classe: 20%
Pràctica 1: 10%
Pràctica 2: 10%
Pràctica 3: 15%
Pràctica 4: 20%
Prova resolutiva: 25%
Procés de revisió
La revisió es pot sol·licitar al professorat corresponent i es realitzarà durant la setmana indicada al calendari lectiu.
Procés de reavaluació
Normativa general
No es contemplen sistemes de reavaluació en els casos de les pràctiques externes, els TFG, i les assignatures / activitats formatives que, pel seu caràcter eminentment pràctic, no ho permeten.
Per participar a la reavaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.
Normativa específica de l’assignatura
Cal tenir aprovats tant l’assistència i participació, com els exercicis fets a classe, les pràctiques i l’examen per aprovar l’assignatura.
BOHIGAS, ORIOL, Contra una arquitectura adjetivada, Ed. Seix barral, Barcelona, 1969.
DE FUSCO, RENATO, Storia dell’architettura contemporanea (1974), Editori Laterza, Bari 2000.
DE SOLÀ-MORALES, IGNASI, Eclecticismo y vanguardia. El caso de la Arquitectura Moderna en Catalunya, Gustavo Gili, Barcelona 1980 (1ª ed.).
FRAMPTON, KENNETH (1980), Modern architecture, a critical history, Thames and Hudson, Londres: 1992 (3ª ed. corr. i augm.).
GIEDION, SIEGFRIED, (1956) Arquitectura y comunidad, Col. “Arquitectura contemporánea”, Editorial Nueva Visión, Buenos Aires: 1957. Títol original en alemany: Architektur und Gemenischaft, Hamburg: 1956.
GIEDION, SIEGFRIED (1941), Espacio, tiempo y arquitectura, Col. Estudios universitarios de arquitectura nº 17, Editorial Reverté, Barcelona: 2009.
HEIDEGGER, MARTIN, Identidad y Diferencia, Ed. Anthropos, Barcelona, 1988.
HEIDEGGER, MARTIN, (1923) Introducción a la investigación fenomenológica, Editorial Síntesis, Madrid, 2008.
HEIDEGGER, MARTIN, (1969) Tiempo y Ser, Editorial Tecnos, Madrid, 1999.
HEIDEGGER, MARTIN, (1975) Los problemas fundamentales de la fenomenología, Ed. Trotta, Madrid, 2000.
MONTANER, JOSEP Mª, Arquitectura Contemporània a Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 2005.
MONTANER, JOSEP Mª (ed.), La crisi del moviment modern, col·l. Qüestions d’arquitectura contemporània nº 4, Barcanova, Barcelona 1991.
PORTOGHESI, PAOLO, Dopo l’Architettura Moderna (1980), col·l. Biblioteca di Cultura Moderna nº 838, Laterza, Bari 1980 (2ª ed.)
ROVIRA, JOSEP Mª; DE SOLÀ MORES, IGNASI (intr.), La arquitectura catalana de la Modernidad, UPC Edicions, Barcelona, 1987.
SARTE, JEAN-PAUL, (1938) La trascendencia del ego, Ed. Síntesis, Madrid, 2003.
SARTE, JEAN-PAUL, (1943) El ser y la nada, Ed. Losada, Buenos Aires, 2005.
SARTE, JEAN-PAUL, (1945) El existencialismo es un humanismo, Ed. Edhasa, Barcelona, 2007.
SOSTRES, JOSEP Mª, Opiniones sobre arquitectura, Comisión de cultura del Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos técnicos, galería Yerba; Consejería de Educación y Cultura de Murcia. Colección de arquitectura nº 10, Murcia, 1983.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Competència
- CE11 Demostrar comprendre el funcionament de l’entorn econòmic, empresarial i institucional en el qual es contracten i desenvolupen professionalment els projectes i les activitats de disseny.
Resultats d’aprenentatge
- CE11.6 Identificar els agents socials que participen de la cultura del disseny i definir les seves funcions i la seva interacció en el sistema del disseny.
- CE11.7 Comparar les característiques de diferents cultures del disseny.
Competència
- CE12 Demostrar conèixer l’entorn institucional i associatiu del món professional del disseny i el paper que juguen les diferents entitats i agents socials.
Resultats d’aprenentatge
- CE12.1 Distingir les característiques i funcions de les diferents institucions que configuren la cultura del disseny.
- CE12.2 Distingir les diferents tradicions en la pedagogia de les arts aplicades i del disseny.
Competència
- CE16 Demostrar entendre i interpretar de manera pertinent i raonada els textos d’història, teoria i crítica del disseny.
Resultats d’aprenentatge
- CE16.1 Aplicar críticament els conceptes i mètodes d'història, teoria i crítica del disseny a nous objectes d'investigació.
Competència
- CE18 Interpretar i valorar críticament productes finals i projectes de disseny tant propis com aliens.
Resultats d’aprenentatge
- CE18.1 Valorar críticament els cànons i criteris d'avaluació establerts en la cultura del disseny.
- CE18.2 Redactar un assaig acadèmic de crítica del disseny.
- CE18.3 Plantejar una estratègia de divulgació i difusió de la cultura del disseny.
Competència
- CE19 Demostrar conèixer els mètodes d’investigació rellevants per a la projectació i la teoria, l’anàlisi i la crítica del disseny i de l’art.
Resultats d’aprenentatge
- CE19.2 Descriure les diferents tendències en la didàctica del projecte.
- CE19.3 Plantejar un projecte de recerca en disseny.
Competència
- CE21 Disposar de recursos i capacitats per a relacionar conceptes i llenguatges de diferents especialitats de disseny.
Resultats d’aprenentatge
- CE21.3 Identificar els trets comuns i les especificitats de les disciplines del disseny en l’anàlisi crítica dels diferents estils històrics o tendències actuals.
COMPETÈNCIES TRANVERSALS
- CT1 Capacitat de comunicació oral i escrita en la llengua nativa i en altres llengües com ara l’anglès que permeti treballar en un context internacional.
- CT2 Elaborar informes professionals i treballs acadèmics.
- CT3 Demostrar conèixer i utilitzar correctament les fonts documentals i la bibliografia necessària tant per a la projectació com per a l’anàlisi i crítica raonada del disseny.
- CT4 Demostrar interès per l’estudi de llengües estrangeres tant per facilitar la comunicació com per accedir a contextos culturals diferents.
- CT6 Capacitat per treballar en equip i aptituds per al diàleg amb els diferents agents i disciplines que poden intervenir en el desenvolupament d’un projecte de disseny.
- CT15 Valorar i preservar el patrimoni cultural, artístic i paisatgístic.
- CT17 Demostrar que coneix els fenòmens innovadors i els nous llenguatges i propostes culturals.
- CT19 Demostrar una disposició afectiva positiva envers els valors estètics i les qualitats formals de l’entorn material i visual.