Art i filosofia: Crear des dels límits

Aquest curs proposa interrogar des diverses veus entre l'art i la filosofia, en quina mesura pot l'art ser un lloc de resistència als diversos ordres que se'ns imposen com a necessaris. Com invertir l'energia crítica en un nova passió creativa. Com traçar el límits amb insistència per poder incomplir les maneres d'habitar a què ens força la crisi social actual. Com explorar els marges en què es disputen les fronteres del comú. En definitiva pensar, dialogar, debatre i crear des dels límits.

Diversos pensadors i pensadores no deixen d'afirmar que l'art té la virtut de la resistència, encara que no està molt clar què pot voler dir aquesta resistència o a què es resisteix (Rancière, 2004). El que crea, diu G. Deleuze, torça el llenguatge, el fa vibrar, l'abraça, el divideix, per desposseir la percepció de les percepcions, l'afecte de les afeccions, la sensació de l'opinió, crea per a un poble que encara no existeix.

Per a molts, la situació de crisi social en què ens trobem constitueix una oportunitat única per reflexionar al voltant de la catàstrofe imminent cap a la qual ens dirigim: la destrucció de l'espai públic, la destrucció de la naturalesa i de les condicions materials que fan possible la nostra existència. Una oportunitat única per revertir aquella màxima que fa ja anys va formular Frederic Jameson, segons la qual és més fàcil imaginar la fi del món que el final del capitalisme. No obstant això, és com a mínim ingenu suposar que la situació actual generarà per si mateixa una energia revolucionaria. Com afirma Rancière, no és tan evident que el millor moment per reflexionar a l’entorn de les noves formes del que és col·lectiu sigui quan ens trobem aïllats a casa nostra. És probable que quan la pandèmia acabi, l'estat de les coses segueixi sent el mateix. Per això, la qüestió potser sigui com habitar aquesta bretxa per des del present plantejar un altre ordre del possible.

La velocitat en què es dóna aquesta obertura és també la seva major dificultat, però és precisament aquí on resideix el seu potencial. Com ens ha ensenyat W. Benjamin, la història que naixerà té una major probabilitat de realització en la mesura que corre el risc de no realitzar-se.

Si el que pretenem és una crítica que sigui capaç d'invertir la seva energia en una nova passió creativa per organitzar la polèmica trobada entre el real i el possible, cal explorar una creació artística i conceptual que treballi des dels marges, les restes, els fragments, els accidents que es produeixen en les noves formes de contacte: des dels marges de l'aparició que són sempre també el marges de la desaparició; des dels moments d'indecisió i indeterminació que tota situació porta. Com activar la nostra imaginació en aquesta època reticular d'una xarxa sense fil? Com prendre la flama dels vestigis del nostre present perquè el seu perill es consumeixi?

Aquest curs es proposa, llavors, interrogar des de diverses veus entre l'art i la filosofia, què pot voler dir crear des del marges? Quines són les possibilitats de creació col·lectiva i de desbordament vers les circumstàncies d’atomització de la societat, en particular, des de les maneres d'habitar a què ens força la crisi social actual? Sobretot quan la manera natural de reaccionar enfront la por és aixecant tota mena de fronteres.

Es fa necessari explorar una comprensió del límits que no acabi transformant els marges en el centre, sinó que desplaci el centre als marges, que s'enfronti al desafiament de com trencar amb un ordre existent sense contribuir a seguir afirmant les dinàmiques de representació dels territoris legals, normatius i afectius que se'ns imposen. Com aixecar pràctiques artístiques que no es redueixin a una denúncia sinó que desestabilitzin l'aparent regularitat dels traços.

Com atendre els esdeveniments que tenen lloc a la frontera, en els passatges i dinàmiques de la construcció d'un cert comú, pràctiques que ens permetin indagar en les formes d'experiència que esdevenen una transformació social dels repartiments; així com un significatiu èmfasi en la dimensió performativa d'aquestes transformacions. Per descomptat, no per donar respostes, sinó per intentar desenvolupar metodologies des les quals estar a l'escolta de la singularitat del que ens passa.

Transitar aquests marges, allà on aquests poden desbordar les identificacions que se'ls assigna als cossos i als espais. Des del sentit sempre doble i inestable de la frontera: que alhora que és un espai en el qual s'estableix un límit, és també on es juga la seva ruptura. La frontera no és només una línia que separa, és sempre un interstici, un lloc on no hi ha permanència, sinó flux i desig, d'aquí el seva fragilitat.

Nivell: Mitjà

  • Email: cursosdestiu(a)eina.cat
  • Telèfon: 93 203 09 23
Neme Arranz Neme Arranz