EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Adscrit a la UAB

Cursos d’estiu

Curs d'estiu en Art i filosofia: Crear des dels límits

Neme Arranz

Aquest curs proposa interrogar des diverses veus entre l'art i la filosofia, en quina mesura pot l'art ser un lloc de resistència als diversos ordres que se'ns imposen com a necessaris. Com invertir l'energia crítica en un nova passió creativa. Com traçar el límits amb insistència per poder incomplir les maneres d'habitar a què ens força la crisi social actual. Com explorar els marges en què es disputen les fronteres del comú. En definitiva pensar, dialogar, debatre i crear des dels límits.

Presentació

Diversos pensadors i pensadores no deixen d'afirmar que l'art té la virtut de la resistència, encara que no està molt clar què pot voler dir aquesta resistència o a què es resisteix (Rancière, 2004). El que crea, diu G. Deleuze, torça el llenguatge, el fa vibrar, l'abraça, el divideix, per desposseir la percepció de les percepcions, l'afecte de les afeccions, la sensació de l'opinió, crea per a un poble que encara no existeix.

Per a molts, la situació de crisi social en què ens trobem constitueix una oportunitat única per reflexionar al voltant de la catàstrofe imminent cap a la qual ens dirigim: la destrucció de l'espai públic, la destrucció de la naturalesa i de les condicions materials que fan possible la nostra existència. Una oportunitat única per revertir aquella màxima que fa ja anys va formular Frederic Jameson, segons la qual és més fàcil imaginar la fi del món que el final del capitalisme. No obstant això, és com a mínim ingenu suposar que la situació actual generarà per si mateixa una energia revolucionaria. Com afirma Rancière, no és tan evident que el millor moment per reflexionar a l’entorn de les noves formes del que és col·lectiu sigui quan ens trobem aïllats a casa nostra. És probable que quan la pandèmia acabi, l'estat de les coses segueixi sent el mateix. Per això, la qüestió potser sigui com habitar aquesta bretxa per des del present plantejar un altre ordre del possible.

La velocitat en què es dóna aquesta obertura és també la seva major dificultat, però és precisament aquí on resideix el seu potencial. Com ens ha ensenyat W. Benjamin, la història que naixerà té una major probabilitat de realització en la mesura que corre el risc de no realitzar-se.

Si el que pretenem és una crítica que sigui capaç d'invertir la seva energia en una nova passió creativa per organitzar la polèmica trobada entre el real i el possible, cal explorar una creació artística i conceptual que treballi des dels marges, les restes, els fragments, els accidents que es produeixen en les noves formes de contacte: des dels marges de l'aparició que són sempre també el marges de la desaparició; des dels moments d'indecisió i indeterminació que tota situació porta. Com activar la nostra imaginació en aquesta època reticular d'una xarxa sense fil? Com prendre la flama dels vestigis del nostre present perquè el seu perill es consumeixi?

Aquest curs es proposa, llavors, interrogar des de diverses veus entre l'art i la filosofia, què pot voler dir crear des del marges? Quines són les possibilitats de creació col·lectiva i de desbordament vers les circumstàncies d’atomització de la societat, en particular, des de les maneres d'habitar a què ens força la crisi social actual? Sobretot quan la manera natural de reaccionar enfront la por és aixecant tota mena de fronteres.

Es fa necessari explorar una comprensió del límits que no acabi transformant els marges en el centre, sinó que desplaci el centre als marges, que s'enfronti al desafiament de com trencar amb un ordre existent sense contribuir a seguir afirmant les dinàmiques de representació dels territoris legals, normatius i afectius que se'ns imposen. Com aixecar pràctiques artístiques que no es redueixin a una denúncia sinó que desestabilitzin l'aparent regularitat dels traços.

Com atendre els esdeveniments que tenen lloc a la frontera, en els passatges i dinàmiques de la construcció d'un cert comú, pràctiques que ens permetin indagar en les formes d'experiència que esdevenen una transformació social dels repartiments; així com un significatiu èmfasi en la dimensió performativa d'aquestes transformacions. Per descomptat, no per donar respostes, sinó per intentar desenvolupar metodologies des les quals estar a l'escolta de la singularitat del que ens passa.

Transitar aquests marges, allà on aquests poden desbordar les identificacions que se'ls assigna als cossos i als espais. Des del sentit sempre doble i inestable de la frontera: que alhora que és un espai en el qual s'estableix un límit, és també on es juga la seva ruptura. La frontera no és només una línia que separa, és sempre un interstici, un lloc on no hi ha permanència, sinó flux i desig, d'aquí el seva fragilitat.

Nivell: Mitjà

Referències biogràfiques

Preinscripcions obertes!

Títol
Certificat expedit per EINA
Preu

110€ (90% dte. per a estudiants d'EINA, i 50% dte. per a exalumnes, professorat i PAS d’EINA)

Dates

Del 13 al 17 de juliol

Horari

De 18h a 19.30h

Durada

8h

Idioma

Castellà

Places

mínim 10 - màxim 40

Lloc

Curs presencial en línia a través de les plataformes TEAMS i Moodle

Professorat
  • Andrea Soto Calderón
  • Chus Martínez
  • Duen Sacchi
  • María Salgado

A qui va dirigit

Accés

Per a inscriure't en aquest curs, és necessari disposar d'un número d'identificació universitària (NIU/NIA) i una contrasenya. Si encara no ets estudiant d’EINA, per a obtenir-los has de realitzar la sol·licitud de registre.

Amb aquestes dades pots fer la inscripció.

Per poder realitzar el curs, és imprescindible haver-se matriculat i realitzat el pagament amb antelació. Més informació a cursosdestiu@eina.cat.

Programa

SESSIÓ 1 / 13 de Julio de 18h - 19.30h

Pensar des dels límits Andrea Soto Calderón

Pensar des dels límits suposa un nou plantejament estratègic. On estratègia no equival a esperar que l'art sigui l’arma del combat, sinó un treball sostingut que contribueixi a articular un nou paisatge del possible. Per tant, una imaginació política no consisteix en una creació ex nihilo, pensar des del límits implica composar a partir del que hi ha, imaginar materialment. Treball que és sempre parcial i que té com a condició no anticipar el seu sentit ni el seu efecte, sinó ser una experimentació, on s'exercitin formes diverses de composar el sentit. És en la resistència a la normativitat d'un ordenament on s'obre la veritat del singular i també la seva capacitat per acollir allò que era impensable. Des de les restes, el marges inaparents és des d'on es poden inscriure formes d'interrupció fràgils, que avancen en el joc.

SESSIÓ 2 / 14 de juliol de 18h - 19.30h

El futur de l’art Chus Martínez – Andrea Soto Calderón

Maurice Blanchot afirmava a El llibre que vindrà que en la manca del destí trobem les claus per entreveure el demà. Qualsevol art s'origina a partir d’una carència excepcional. Unes maneres de fer que -com dirà Iván de la Nuez- s'articulen més que en la seva tensió amb la vida, en tensió amb la supervivència. D'aquí que el futur sigui una situació que mai es pot travessar sol, sinó que requereix una infraestructura que sostingui les pràctiques que l’agitin, que es donen des del frec i les tensions conflictives. A la cruïlla és on poden aparèixer les ombres del que vindrà. Com sosté Chus Martínez, l'interessant és pensar el futur sense futur o sense assumir que aquest concepte té cap capacitat de predicció. Per aquest motiu el futur de la creació ha de ser la idea de futur que l'art activi.

SESSIÓ 3 / 15 de juliol de 18h-19.30h

Crear des dels límits Duen Sacchi – Andrea Soto Calderón

La majoria de les imatges que circulen per aquests dies són imatges captades per les càmeres de vídeo vigilància, són aquestes les que es constitueixen com imaginaris simbòlics de la crisi, de la desaparició dels cossos reduint la densitat i complexitat de la situació a una higiene visual. L'operació de fixar un únic punt de vista és ja una operació clàssica de disciplina dels cossos, de sotmetre la multiplicitat i manipular les seves forces. Una coacció calculada que condueix la mirada vers allò que se li mostra a el temps que instaura una idea específica d'horitzó. Com diu de manera admirable Michel Foucault, "la disciplina és una anatomia política del detall" (Foucault, 1975), un càlcul de les obertures, una organització de les mirades i de l'espai, per tant, també dels cossos.

Des de les relacions entre escriptura, dibuix, gravat, escultura i les seves formes de reproducció des d'una perspectiva decolonial i transfeminista, ens proposem qüestionar les tecnologies que determinen uns maneres específiques, posar en tensió què pot voler dir pensar i crear des dels marges. Crear ficcions que disputin les nocions de 'normalitat', cos i identitat inventant dispositius a manera d’heterotopies possibles per a l'ampliació dels llenguatges emocionals i estètics.

SESSIÓ 4 / 16 de juliol de 18h - 20h

Resistir des de la paraula María Salgado – Andrea Soto Calderón

Des de l'oralitat, a través de la boca i la mà, explorar quin tipus de dissidència pot esdevenir des de dins dels nostres cossos. Què hi ha en joc en les maneres de dir i en la ruptura de les formes regulars. Aquestes maneres de dir inexistents perquè no tenen qui les escolti. Des del reclam de la poesia com a recerca de noves maneres d'invenció i en la construcció de mons significatius; des de la materialitat verbal.

La recerca d'una trobada amb diferents maneres d'observar, percebre i explicar la vida ordinària. En les actuals formes de quotidianitat, en la inserció forçada dels cossos en l'anomenat espai privat, quines són les formes de dissidència quotidiana que es poden articular. Quines potències i impotències es juguen en les noves maneres d'habitar la ciutat. Quins poden ser els possibles marges que s'inauguren entre els murmuris i les boques tapades per les màscares d'obligat ús.

SESSIÓ 5 / 17 de juliol de 18h - 20h

El desbordament dels cossos Andrea Soto Calderón

El cos és la configuració d'una repetició de gestos i moviments. Quin és el futur que poden adoptar els nostres cossos, com bascular la tensió entre distància sense distanciament. El cos és sempre un llindar de variació, per això el desafiament que el nostre temps ens imposa és situar-se en els marges on desbordar les identitats que se'ns assignen. Desbordament que per agregació o per excés pot conduir-nos a experiències poètiques o polítiques visionàries. Els individus no són la suma de les seves impressions generals, sinó la suma i el desbordament de les seves impressions singulars.

Les normes aspiren a crear un cercle entre obediència i utilitat del cos, que diagrama una feina sobre els nostres moviments i gestos, configurant i sotmetent els cossos. Per això, avui es fa urgent preguntar-nos com cuidar-nos sense ser governats. La crítica exigeix sortir del seu lloc de denúncia per assumir la seva estreta relació amb un compromís per explorar estratègies que desfacin les renovades formes en les quals es teixeix el poder.

Dades de contacte

E I N A